LilaS, l’aplicació que connecta dones per combatre la violència de gènere

Proporcionar una xarxa de suport a víctimes de violència de gènere i donar una resposta local i global per promoure l’autonomia, prevenció i capacitat de resposta de les dones. Aquest és l’objectiu que persegueix l’app LilaS, que aspira a “empoderar a dones per contribuir a la seva sortida de la violència”, com expliquen dues de les seves impulsores, Lucirley Mazera i Laia Sans.

L’app, que es fixa com a objectiu arribar a 3.000 usuàries el 2025, es troba ara en fase de proves, que compta amb 100 dones i que s’allargarà dos mesos. En el cas de LilaS, fer-ne un testatge era crucial no només per garantir el correcte funcionament de l’aplicació, sinó també per “assegurar que no hi hagi cap problema de seguretat, ja que es tracta d’un tema molt sensible”.

El projecte es basa en tres pilars: la informació, l’acollida i l’ajuda, com destaquen les seves impulsores. “La informació arriba a les usuàries a través d’un feed de converses públiques, amb notícies i dades de diverses temàtiques”, ressalta Mazera. D’altra banda, l’acollida es proporciona a través d’una xarxa de voluntàries que formen part de l’app, per “ajudar a sortir de la violència”. L’aplicació, a més, disposa també d’una funció per a demanar ajuda en situació de perill, amb la qual la usuària pot alertar ràpidament els seus contactes seleccionats.

L’aplicació, que ha format part del programa per a dones emprenedores Gira Mujeres, s’inspira en un projecte similar del Brasil, on Mazera va exercir durant 20 anys de treballadora social amb persones vulnerables i víctimes de violència. Després que arribés a Barcelona fa dos anys, va començar a cursar un màster d’intervenció social i educativa a la UB, on va coincidir amb Sans, mestra experta en inclusió educativa. Amb la treballadora social Nuria Ibáñez i la pedagoga Silvia Fernández, les quatre es van llançar a impulsar Liles, i porten un any treballant en el projecte, dins d’un ecosistema emprenedor barceloní “molt rellevant tecnològicament parlant”, segons Mazera.

Per posar l’app en marxa, les impulsores han destinat 120.000 euros de fons propis, dirigits sobretot al desenvolupament tècnic de l’aplicació. LilaS, que serà gratuïta per a les usuàries, basa el seu model de negoci en subvencions i el suport de fundacions i entitats públiques i privades, que també tindran l’opció de detectar casos d’assetjament. Les impulsores treballen amb l’objectiu de començar a rebre recursos el 2025, per propulsar l’app i per a ampliar l’equip per a fer-la créixer.

L’app inclourà una eina assistida per *IA per a establir passos per a sortir de la situació de violència

I les emprenedores tenen molts plans per fer-la créixer i ampliar les seves funcions: “Tenim més eines per al futur”, avança Sans. Una d’elles és la que han anomenat Pla de Fugida, que ajuda víctimes de violència a sortir de la situació amb un pla de fons. Ho fa a través de 130 preguntes, que inclouen detalls com si té o no fills, si té accés a la seva documentació, si disposa de diners i d’un lloc en el qual allotjar-se. Assistida per Intel·ligència Artificial, aquesta funció pretén exercir “d’eina d’orientació” que traça un camí de sortida per a les dones en situació de violència.

Tot amb l’objectiu de “fomentar una sortida, sense imposar-la, ja que cadascuna requereix els seus temps”, explica Mazera, que destaca la voluntat de LilaS de “trencar silencis”. Aquesta voluntat s’aconseguirà en la mesura en què “es generin xarxes de dones”, com ressalta Sans. I és que es tracta “d’una tecnologia cívica i col·lectiva que impacta en la vida de les usuàries i contribueix a crear una xarxa col·laborativa”, afegeix Mazera. Com defensa Sans, “és un projecte que pot canviar realitats, i fins i tot pot salvar vides”.