Quan es parla del gòtic de Barcelona, la mirada acostuma a aturar-se en la catedral, Santa Maria del Mar o els carrers del Barri Gòtic. Però hi ha un altre gran edifici gòtic, a tocar del Port Vell, que ha passat molt més desapercebut: la Llotja de Mar. Seu de la Cambra de Comerç de Barcelona i escenari habitual de reunions, actes institucionals i congressos empresarials, durant dècades ha estat un edifici gairebé inaccessible per al públic general, ja que per entrar-hi calia formar part d’algun acte, tenir acreditació o esperar alguna jornada excepcional de portes obertes. Ara, per primera vegada de manera regular, la Cambra n'obre les portes per acostar aquest patrimoni a la ciutadania.
Més que un edifici monumental, la Llotja és el testimoni d'una ciutat que va créixer mirant cap al mar. Durant segles, entre aquestes parets es van tancar negocis, es van crear institucions decisives per a l'economia de Barcelona i es van viure alguns dels episodis més singulars de la història de la ciutat. Aquí hi va tenir la seu la Taula de Canvi, una de les primeres banques públiques d'Europa; segons la tradició, també és l'origen de la paraula bancarrota. Però la Llotja també va ser testimoni d'episodis convulsos: després de la Guerra de Successió, el gran Saló de Contractacions va deixar de ser l'espai dels mercaders per convertir-se en caserna militar de les tropes borbòniques.
Pocs edificis acumulen tantes capes d'història sota una mateixa teulada. I, tanmateix, aquesta història ha quedat durant dècades allunyada de la mirada de molts barcelonins. A diferència del que passa a ciutats com València o Palma, on les seves llotges formen part del recorregut habitual dels visitants, la de Barcelona ha continuat sent sobretot un espai vinculat al món institucional i empresarial. Tot i acollir congressos, actes corporatius — i fins i tot esdeveniments culturals com el Sónar+D o desfilades de moda—, el seu interior només es podia visitar en jornades puntuals de portes obertes o mitjançant les visites guiades que Cases Singulars hi ofereix des del 2021. A partir d'ara, però, qualsevol ciutadà també hi podrà accedir de manera regular, sense necessitat d'unir-se a una ruta guiada o esperar una ocasió excepcional.
Això començarà a canviar aquesta setmana. A partir d'aquest dijous, la Cambra obrirà la Llotja de Mar de manera regular, amb entrada gratuïta d'11 a 17 h, de dilluns a diumenge, sempre que l'activitat institucional ho permeti. També ampliarà les visites guiades —amb un preu de 16 euros— als salons nobles durant els períodes amb menys activitat empresarial, com l'estiu, Setmana Santa o Nadal. L'objectiu és acostar als ciutadans un patrimoni que el president de la Cambra, Josep Santacreu, considera encara “força desconegut” fora del món empresarial. “gual que es pot visitar el gòtic religiós, també s'ha de poder visitar i reivindicar el gòtic civil”, defensa.
On Barcelona va aprendre a comerciar
Però abans d'endinsar-se en les múltiples capes d'història que amaga la Llotja, primer cal remuntar-se al seu origen: a un moment en què Barcelona era una de les grans potències comercials de la Mediterrània i necessitava un espai propi per ordenar la seva activitat mercantil. Va ser el rei Pere III el Cerimoniós qui, a mitjan segle XIV, va impulsar la construcció d'aquest edifici destinat als mercaders. Al contrari del que la seva monumentalitat actual podria fer pensar, la Llotja no va néixer com un palau ni com un símbol de poder, sinó com un espai de treball on els comerciants podien negociar, tancar contractes i resoldre disputes.
Amb el pas dels segles, però, aquell espai pensat per facilitar el comerç es va convertir en una de les grans institucions econòmiques i civils de Barcelona. Aquí hi van tenir la seu el Consolat de Mar; la Taula de Canvi, i, més endavant, la Reial Junta Particular de Comerç, impulsora de la modernització econòmica i industrial del país. Des del 1886, la Llotja és també la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona, institució que ajuda a mantenir una continuïtat poc habitual: més de set segles després de la seva construcció, encara és l'espai des d'on es pensa i s'impulsa l'activitat econòmica.
És, precisament, aquesta intensa activitat institucional i empresarial la que ha fet que, fins ara, la Llotja fos un edifici poc visitable per al gran públic. Però un cop se'n travessen les portes, el primer que sorprèn és la seva monumentalitat. Els sostres pintats obliguen a aixecar la mirada; a les parets, les escultures conviuen amb els frescos i cada espai convida el visitant a aturar-se. Però gairebé res no és només decoratiu: cada sala conserva alguna pista dels més de set-cents anys d'història.
El recorregut comença al Saló de Contractacions, el cor de la Llotja medieval i el gran espai on bategava el comerç de la Barcelona gòtica. D’aquest espai impressionen les dimensions, les esveltes columnes de pedra i el sostre de fusta, on encara es poden resseguir els escuts de Barcelona i de Catalunya. Durant segles, aquí els mercaders negociaven les mercaderies que arribaven al port i hi va funcionar la Taula de Canvi, una de les primeres banques públiques. La tradició explica que, quan un banquer feia fallida o actuava fraudulentament, les autoritats li trencaven públicament el banc o el taulell perquè no pogués continuar exercint. D'aquell gest —trencar el banc— hauria nascut la paraula bancarrota, que els mercaders italians acabarien estenent arreu de la Mediterrània. Anys més tard, aquest Saló també va ser escenari, el 1708, de l'estrena d'Il più bel nome, la primera òpera documentada representada a Catalunya.
Set segles més tard, el saló, profundament reformat tot i mantenint l’estètica original, encara conserva indicis d’aquest passat. Uns petits vidres al terra permeten observar el paviment original de pedra de Montjuïc, ocult sota l'actual revestiment de marbre de Carrara, incorporat durant la gran reforma neoclàssica del segle XVIII. Aquella remodelació va arribar després d'un dels episodis més convulsos de la història de l'edifici. Després de la Guerra de Successió i la implementació del Decret de Nova Planta de 1716, la Llotja va perdre la seva funció comercial i va ser convertida en caserna militar. Allà on abans els mercaders tancaven negocis, hi van passar a dormir les tropes borbòniques No va ser fins l’any 1772 quan la Reial Junta Particular de Comerç va impulsar la recuperació i ampliació de l'edifici, que li acabaria donant bona part de l'aspecte actual.
D'allà, la visita continua fins al Pati dels Tarongers, presidit per la font de Neptú i per quatre escultures que l’envolten i representen els continents coneguts en aquell moment —Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica—. Però més enllà del seu simbolisme, la font també amaga algunes de les anècdotes més curioses de la Llotja, com quan, en una visita reial, un príncep francès es va endur el petit vaixell que coronava l'escultura o quan en una de les grans celebracions de la ciutat, la font no rajava aigua, sinó vi. Petites històries que recorden que la Llotja no només va ser el gran centre dels negocis de Barcelona, sinó també un dels escenaris de les grans celebracions.
De mercaders a artistes, científics i innovadors
Des d'aquest pati arrenca la monumental escala de marbre, concebuda per impressionar els visitants i conduir-los fins als salons nobles. És allà on la Llotja explica una altra etapa de la seva història. La reforma neoclàssica no només va transformar l'edifici, sinó que també la va convertir en un dels grans centres de coneixement de Catalunya. Va ser aquí on la Reial Junta Particular de Comerç hi va impulsar l'Escola Gratuïta de Dibuix —l'embrió de l'actual Escola Llotja—, però també una vintena de càtedres tècniques, científiques i artístiques per suplir la manca d'ensenyament superior després del Decret de Nova Planta. Per les seves aules hi van passar figures com Antoni Gaudí, Marià Fortuny o, més endavant, Pablo Picasso.
I aquest llegat artístic encara és ben present. Una part de l'edifici és avui la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, amb una una destacada col·lecció de pintures, escultures, dibuixos i frescos que recorren diversos segles d'història de l'art català, des d'obres antigues fins a peces d’artistes contemporanis. Però l’art s’estén més enllà, amb pintures monumentals, escultures, frescos i sostres profusament decoratsal Saló Daurat, de Lucrècia o del Consolat de Mar.
Més enllà d’un espai artístic, la resta de càtedres impulsades per la Junta de Comerç també van convertir la Llotja en un autèntic laboratori d'innovació. Aquí, el químic Josep Roura va fer les proves que van permetre encendre, la nit de Sant Joan del 1826, el primer fanal de gas de Barcelona i de tot l'Estat. I només uns anys més tard, el 1839, la façana de la Llotja es convertia en la protagonista de la primera fotografia feta a Espanya, captada per Ramon Alabern des del terrat de la Casa Xifré.
Però la visita també permet entendre que la Llotja no és un edifici ancorat en el passat. Darrere els salons monumentals continuen funcionant les sales de treball de la Cambra o els despatxos -com el del president-, on es desenvolupa l'activitat quotidiana de la institució. És en aquest context que, durant la visita, Josep Santacreu deixa anar una breu referència a l'actualitat: “Com veieu, aquí no hi ha cadires de plata”, comenta al Saló de Plens, en al·lusió a les places dins del plenari reservades a les empreses que contribueixen al finançament de la Cambra i que han centrat el debat dels últims dies. Una observació gairebé anecdòtica que recorda que, set segles després de la seva construcció, la Llotja continua sent un lloc on es parla de passat però també de present.