Què defineix una empresa familiar? Sobre el paper, és una organització en què la propietat i la gestió estan vinculades a una mateixa família. Però la seva singularitat va molt més enllà d’aquesta definició teòrica. Les empreses familiars també són més resilients, més longeves, més inclusives i més arrelades al territori.
Empreses capaces de mantenir, al llarg de les dècades i les generacions, mantenen intacta una llum pròpia i discreta, que rarament ocupa titulars, sovint reservats a grans corporacions, startups innovadores i unicorns. Una llum, malgrat tot, persistent: capaç de travessar generacions, resistir crisis i mantenir-se encesa quan altres models es dilueixen.
Lluny de ser només una imatge simbòlica, aquesta llum pròpia es pot constatar amb dades i informes: les empreses familiars representen el 92,3% del teixit empresarial català, generen el 76,9% de l’ocupació privada i aporten el 70,3% del valor afegit brut. Aquestes són algunes de les principals conclusions de la radiografia L’empresa familiar a Catalunya: contribució i continuïtat, impulsada per l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) i elaborada per les cinc càtedres d’Empresa Familiar de Catalunya —Universitat CEU Abat Oliba, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Lleida i Universitat Internacional de Catalunya—.
L’informe, presentat durant l’Assemblea Anual de Socis de l’ASCEF, que agrupa 150 empreses familiars catalanes, actualitza una radiografia del sector que feia gairebé una dècada que no es revisava. Un treball que subratlla la contribució sostinguda d'aquestes companyies al teixit productiu. “Què seria de Catalunya sense aquestes empreses que tant han contribuït a la seva economia?”, ha reflexionat Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball, durant l’Assemblea. I és que les empreses familiars no només representen el model majoritari del teixit empresarial català —també de la província de Barcelona, on representen el 92% de les companyies—, sinó que també es consoliden com un dels principals motors d’ocupació i generació de riquesa.
“Però la seva contribució al territori va més enllà de les xifres”, ha subratllat el president de la Generalitat, Salvador Illa. “També es reflecteix en la capacitat de preservar i transmetre valors com la manera de fer empresa, el compromís amb la feina ben feta i una cultura pròpia. És, en definitiva, un model més arrelat al territori i al país”, ha afegit.
Precisament sobre aquesta llum pròpia amb què brillen les empreses familiars i els valors que es transmeten de generació en generació s’ha vertebrat l’Assemblea anual de socis. “Contribució i continuïtat són els dos principis que defineixen l’ADN d’aquestes companyies: la contribució de generar valor avui i la continuïtat de pensar en el demà”, ha resumit Rosa Tous, vicepresidenta corporativa i Reach & Relevance Officer de Tous i presidenta de l’ASCEF.
Quan la paciència es converteix en avantatge
De fet, la gran singularitat de l’empresa familiar és que pensa diferent. Mentre grans organitzacions es mouen condicionades pels comptes de resultats anuals o fins i tot trimestrals, les empreses familiars acostumen a prendre decisions amb una mirada que travessa dècades i, sovint, generacions. Aquesta mirada a llarg termini és, probablement, una de les principals característiques d’aquest model empresarial.
Una capacitat que Rosa Tous, presidenta de l’ASCEF, defineix com l'habilitat de connectar el passat —el llegat rebut—, les decisions del present i la responsabilitat de projectar el projecte cap al futur. I aquesta manera d’entendre la continuïtat també s’ha fet visiible en l’escenari escollit per a l’Assemblea anual, que no sembla casual: la Casa Museu Núria Pla, un testimoni del pas del temps i de la transformació del llegat. Un llegat iniciat pel doctor Ramon Pla Armengol, pioner farmacèutic i investigador de la tuberculosi, i continuat per Núria Pla, una de les primeres metgesses de la història d’Espanya. “Una dona que ens recorda que empresa i ànima poden, i fins i tot han d’anar de la mà”, ha recordat Tous.
Però aquesta mirada a llarg termini no és només la seva principal característica; és també, probablement, la clau que explica la seva capacitat de resistència. L’informe mostra que les empreses familiars són més resilients que les no familiars: la seva taxa de supervivència és gairebé sis punts superior: el 79,3% de les empreses familiars analitzades el 2017 continuaven actives el 2024, davant del 73,6% de les no familiars. Una capacitat de resiliència que també es va evidenciar durant la pandèmia: mentre les empreses familiars ja havien recuperat els nivells de facturació previs a la Covid-19 el 2021, les no familiars no ho van aconseguir fins un any més tard, el 2022.
L’estudi constata, de fet, que com més madura és una empresa familiar, més forta acostuma a ser. Les que han superat la segona generació generen més ocupació i més valor afegit brut, alhora que presenten nivells d’endeutament més baixos i una solvència més elevada.
Però arribar a la segona generació no sempre és fàcil. L’informe apunta que una de cada cinc empreses familiars catalanes es troba encara en fase emprenedora, amb menys de deu anys d’antiguitat, mentre que gairebé el 40% continuen en primera generació, amb entre 10 i 25 anys de recorregut. En canvi, només un 2,1% han superat els cinquanta anys d’història i poden considerar-se empreses longeves. I és aquí on rau el principal repte de les empreses familiars: la continuïtat.
Entre els casos excepcionals destaca Sagalés, companyia de transport d’autobús amb una història que es remunta a l'any 1641, quan es van establir els primers recorreguts perquè els pagesos poguessin vendre als diferents mercats. Aquells inicis estaven vinculats a la figura dels paraires —encarregats de comprar i preparar la llana— i, més endavant, al transport de glaç extret dels pous de les muntanyes de Moià fins a Barcelona. Amb el temps, arribarien els vehicles de motor.
Quatre segles després, la companyia continua en marxa, consolidada com una de les més longeves de tota Catalunya, amb una facturació superior als 85 milions d’euros anuals, més de 1.800 treballadors i presència més enllà de Catalunya, amb activitat també a la Comunitat Valenciana i les Illes Balears. “Les claus per sobreviure més de 385 anys? La capacitat d’adaptació”, ha resumit el seu conseller delegat, Ramon Sagalés. “Les adversitats no es poden preveure, però sí que es pot decidir com actuar davant d’elles”, va afegir.
Una adaptació que no sempre ha estat fàcil. Per exemple, durant la Guerra Civil, l’empresa va ser col·lectivitzada. El seu avi, amagat, enviava instruccions perquè la companyia continués funcionant i, un cop acabat el conflicte, va intentar reconstruir-la pràcticament des de zero.
El gran repte: passar el testimoni
Per aquestes empreses, el relleu generacional continua sent el principal repte. “L’empresa familiar afronta els mateixos desafiaments que qualsevol altra companyia —com la irrupció de la intel·ligència artificial o la incertesa del context econòmic—, però, a més, hi afegim la complexitat de la gestió familiar”, ha remarcat Eloi Planes, president executiu de Fluidra —companyia catalana de solucions per a piscines fundada el 1969, amb presència global i una facturació superior als 2.184 milions d’euros anuals— i nou president de l’Institut de l’Empresa Familiar per un mandat de dos anys.
Planes, amant de la poesia, ho il·lustra amb una metàfora cinematogràfica: “L’empresa familiar és com una gran sèrie televisiva. La primera temporada ha d’aconseguir construir personatges forts i enganxar l’audiència. Però rodar la segona, tercera o quarta temporada també requereix un gran nivell d’implicació i de valors”.
Generositat i valentia són les dues receptes de Planes per a afrontar un bon relleu generacional. “Generositat per anar fent passos enrere quan toca traspassar el lideratge. I valentia de la següent generació per assumir el llegat i fer-lo evolucionar”, ha remarcat el president executiu de Fluidra.
Perquè el llegat no només s’ha de mantenir, sinó també s’ha de saber evolucionar, per fer créixer la companyia. "Abans d’acceptar el càrrec vaig deixar clar que demanaria consell, però que no sempre seguiria la mateixa direcció", ha exemplificat Marc Puig, chairman de Puig. “Aquesta filosofia ens ha permès fer apostes que, d’una altra manera, haurien estat molt difícils”. Una d’elles va ser vendre una divisió consolidada per apostar per una altra que encara no generava beneficis.
La companyia fundada l'any 1914, avui amb més de 13.000 treballadors arreu del món i una facturació superior als 5.000 milions d’euros, afronta actualment la transició entre la tercera i la quarta generació a través d’una decisió singular: la sortida a borsa (maig de 2024). “No ho vam fer perquè necessitéssim diners", ha advertit Marc Puig. “Volíem donar un missatge clar: la família continua liderant el projecte, però també volem incorporar mirades externes”. De fet, amb la sortida a borsa la família Puig ha mantingut el 71,7% de l'accionariat i el 92,5% dels drets de vot.
Tots aquests exemples acaben responent a la pregunta inicial: què defineix realment una empresa familiar? Més enllà de la propietat i la gestió, és un model basat en la continuïtat generació rere generació, en què el llegat i els valors no només es preserven, sinó que es transformen i es projecten cap al futur, però mantenint una llum pròpia.
