Cada hivern, els carrers de Barcelona s'omplen taques de color taronja. A més de 3.000 arbres de la ciutat creixen taronges; algunes cauen a terra, altres s’assequen a les branques. Formen part del paisatge de la ciutat però, des de fa uns anys han passat de ser un element decoratiu anecdòtic a ser l’ingredient d’un producte que és un símbol de com les ciutats ens poden alimentar: La Marga, la melmelada de taronja amarga que brolla dels tarongers de Barcelona.
Són més de 3.300 els tarongers de la ciutat —un 1,5% dels més de 200.000 arbres de Barcelona. Més d’un terç es concentren en un sol districte: Sant Andreu. I va ser allà d’on va sorgir la iniciativa, que avui ja s’ha extès a vuit districtes i mobilitza cada febrer centenars de persones per recollir uns fruits que, durant anys, simplement acabaven a terra.
La idea va sorgir de la ciutadania: quan l’Ajuntament treballava en l'Estratègia d'Agricultura Urbana 2019-2030, va obrir el procés als veïns, i va sorgir la pregunta de si era possible aprofitar la fruita de l’arbrat públic. "Molta gent preguntava fins a quin punt una entitat o una persona podia recollir aquesta fruita", recorda la tècnica d'Agricultura Urbana de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, Mireia Abril.
Aquella pregunta de la ciutadania va donar peu a moltes més, i es van estudiar els aspectes jurídics del projecte, i també els sanitaris. L'Agència de Salut Pública de Barcelona va començar a analitzar les taronges per analitzar si la contaminació atmosfèrica o les característiques del sòl podien comprometre la qualitat dels fruits; es va comprovar que no, que les taronges, tot i que amargues, eren perfectament comestibles.
Per donar una segona vida a aquelles taronges bordes, la resposta va venir de la mà de la Fundació Espigoladors. Fins a aquell moment, l’entitat es dedicava a recuperar excedents agrícoles als camps per combatre el malbaratament alimentari. Amb aquest projecte, va traslladar aquesta mateixa filosofia a les ciutats.
"L'espigolament és una pràctica tradicional que consisteix a recuperar aliments que quedarien al camp, sempre amb el permís dels pagesos; vam adaptar-ho a les ciutats, i així van néixer les espigolades urbanes”, destaca la directora de la Fundació, Raquel Díaz. Tot va agafar forma l’any 2021 amb una prova pilot a Sant Andreu, que s’ha anat replicant any a any sumant cada edició més districtes, més entitats i més voluntaris.
Ara, cada hivern, voluntaris, escoles, instituts i entitats dels barris recorren carrers de la ciutat durant una setmana equipats amb perxes per collir taronges bordes. Les taronges, però, no es poden menjar acabades d'agafar. La seva amargor intensa obliga a transformar-les, i és aquí on entra en joc l’obrador social d’Espigoladors, Es im-perfect.
En aquest espai, com explica Díaz, hi treballen una trentena de persones, i una vintena d’elles segueixen itineraris d'inserció sociolaboral, fet que li dona el primer (i no l’únic) caràcter social a tota la iniciativa. A l’obrador, les taronges es netegen, es pelen, es couen i s'envasen fins a convertir-se en La Marga.
Després, la melmelada s’etiqueta, i arriba la segona pota social del projecte: La Marga no es comercialitza, sinó que es distribueix per entitats socials del territori. "Com que la fruita prové de l'arbrat públic, és un bé comú, no es pot vendre", reivindica Abril. Per aquest motiu, els pots de La Marga arriben a menjadors socials, rebosts solidaris, residències o entitats que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat, que s’escullen des de cada districte.
De fet, cada districte s’encarrega de la transformació i posterior distribució de les taronges que ha collit, i assumeix també el cost de fer-ho —que oscil·la entre els 6.000 i els 13.000 euros aproximadament. El pressupost es destina a la producción de La Marga, i també a tallers educatius dirigits a col·lectius diversos, que van des d’escoles a persones amb discapacitat o persones migrants.
“Fem al voltant de 35 tallers anuals”, i permenten anar més enllà de la cuina i de l’aprofitament alimentari, com explica Abril: “A Ciutat Vella, per exemple, treballem amb persones migrants, i expliquen com fan servir la taronja als seus països, compartint receptes i punts de vista. És una oportunitat d’intercanvi cultural”.
Amb les xifres de l’espigolada d’auqest febrer tot just tancades, la iniciativa segueix creixent. Aquest any va superar els 680 voluntaris —més d’un centenar més que l’any anterior—, i va collir 5.042 kilos de taronges, de 413 arbres de la ciutat. Hi van participar 45 entitats com escoles, equipaments, col·lectius de veïns i associacions, en un any en què s’han fet 36 tallers amb 486 participants. Des de l’arrencada de la iniciativa, s’han produit i repartit pel territori més de 14.000 pots de La Marga, a més d’una setentena d’entitats.
De fet, l'experiència de Barcelona ja ha començat a despertar interès més enllà dels seus carrers. Espigoladors impulsa projectes semblants a 19 municipis catalans, adaptant-los als arbres característics de cada territori. Si a Barcelona predominen les taronges amargues, en altres zones recuperen olives, garrofes o prunes, com detalla Díaz. L'objectiu és demostrar que les ciutats també poden ser espais productius i que l'arbrat urbà pot tenir un paper més actiu dins l'economia circular i l’aprofitament alimentari.
Ara, des de l’Ajuntament es treballa en aprofundir en els termes legals de la recollida de fruita dels arbres de la ciutat, mentre s’exploren més vies per aprofitar els fruits que dona Barcelona. Mentrestant, al febrer, les perxes tornaran a alçar-se entre les branques dels tarongers, com a símbol de l’aprofitament dels recursos de la ciutat i de com posar-los en valor. En aquest cas, en forma de melmelada.