El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que vam conèixer dimarts és clar i demolidor respecte de la legalitat de la proposició de llei que vol modificar el Decret legislatiu 1/2010 per a la contenció de la mal anomenada "compra especulativa" en zones residencials tensionades. Les conclusions d’aquest òrgan consultiu són d'una claredat absoluta: la norma vulnera preceptes fonamentals de la legislació vigent, atemptant contra el dret a la propietat privada (art. 33 CE), la llibertat d'elecció de residència (art. 19 CE), i la llibertat d'empresa (art. 38 de la Constitució espanyola), a més d'envair competències exclusives de l'Estat. Davant d'aquest pronunciament tan rotund, des de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) exigim la retirada immediata d'aquesta iniciativa legislativa.
Aquest dictamen no fa més que confirmar allò que des del sector professional, jurídic i acadèmic hem vingut alertant de manera reiterada des del seu anunci i des de fa massa temps. Tal com ja assenyalava l'informe jurídic elaborat pels catedràtics Dr. Joan Manel Trayter i Dra. Irene Araguàs a finals de l’any passat, pretendre limitar o prohibir la compra d'habitatges o d'edificis en funció de l'ús o del perfil del comprador constitueix una ingerència inconstitucional i un greu atac a l'estabilitat de l’àmbit de l’habitatge.
Tanmateix, la gravetat d'aquesta proposició de llei no rau només en el seu fons, sinó també en les formes. L'intent de tramitar una reforma d'aquesta transcendència per la via directa de la lectura única representa una autentica aberració jurídica i un menysteniment inacceptable de la qualitat democràtica. La lectura única és un procediment d'excepció concebut per a textos simples o de consens immediat, no pas per a reformes estructurals que impacten de ple sobre el mercat residencial, les competències municipals i l'activitat econòmica. Pretendre aprovar una regulació tan complexa sense un debat parlamentari en profunditat, sense la compareixença d'experts ni la possibilitat d'introduir esmenes tècniques és tancar la porta al diàleg i ignorar les advertències dels professionals sobre les possibles conseqüències a curt, mig i llarg termini.
"La crisi d'accés a l'habitatge que pateix Catalunya no es resoldrà restringint l'activitat ni afegint més inestabilitat a un marc normatiu"
Des de l'APCE alertem novament sobre el risc d'emprar conceptes amb una elevada càrrega ideològica com el de "compra especulativa". Sota aquesta etiqueta es penalitzen indiscriminadament operacions d'inversió productiva que són absolutament necessàries per mobilitzar habitatge, rehabilitar immobles deteriorats, regenerar el teixit urbà, a més de generar llocs de treball al sector de la construcció, que són molt necessaris. Prohibir o dificultar l'activitat dels qui transformem i millorem el parc d’habitatges a Catalunya només condueix a un resultat que paralitzarà l’activitat, comportant menys inversió, menys rehabilitació, menys nova promoció i menys habitatge disponible.
La crisi d'accés a l'habitatge que pateix Catalunya no es resoldrà restringint l'activitat ni afegint més inestabilitat a un marc normatiu, ja de per si hiperregulat. A Catalunya es necessita construir 25.000 nous habitatges anuals per atendre el ritme de creació de noves llars, però la producció real s'ha mantingut històricament molt per sota d'aquesta xifra, amb mitjanes que amb prou feines superen els 12.000 habitatges/any. Alhora, les dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya reflecteixen una pèrdua continuada de l'oferta d'habitatge de lloguer privat com a conseqüència directa de la incertesa reguladora i dels continus canvis normatius que estem patint en els darrers anys. L’estadística evidencia que el problema real és la manca estructural d'oferta, i que les mesures punitives o restrictives només aconsegueixen agreujar el diagnòstic actual i dificultar-ne la solució també de cara a futur.
D’aprovar-se aquesta proposició de llei, la ciutadania en serà la principal perjudicada, trobant encara més obstacles per accedir a un habitatge. Com hem denunciat reiteradament, l'habitatge no és un tema electoral ni una arma a fer servir amb interessos partidistes; és un tema de la gent, de tothom. Els nostres governants tenen la responsabilitat d'entendre que les polítiques d'habitatge no necessiten retòrica ni precipitació, sinó consens, rigor, estabilitat normativa i col·laboració publicoprivada.
Per això, des de l'APCE reclamem la retirada immediata d’aquesta proposició de llei i demanem als grups parlamentaris responsabilitat institucional, diàleg amb el sector que construeix els habitatges -lliures, assequibles i de protecció oficial- i voluntat política per a què aquesta retirada de la iniciativa serveixi per obrir una tramitació parlamentària serena i rigorosa, on es compti amb la participació de tots els actors implicats per promoure polítiques reals que facin créixer l'oferta i garanteixin l'accés a l'habitatge a tots els ciutadans de Catalunya.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
