Vam dir no, no, a moltes coses. “Això sí que no”, vam dir. Vam portar pantalons baixos durant una dècada; pantalons que permetien mostrar el melic, i les puntetes de les calcetes (perdó per la rima i els diminutius en parlar de roba interior; he escrit a Marie Claire) de tan baixos que eren. Si busquen a Internet el concepte Muffin Top (part de dalt de la magdalena) veuran tot de fotos al·legòriques de gent amb texans baixos de talla massa petita. Vam dir que no tornaríem a portar els pantalons fins la cintura com havíem fet als vuitanta. No, no, això sí que no. La moda dels vuitanta no la tornaríem a portar mai.
Però sense saber com, sense adonar-nos-en, han tornat els pantalons alts fins la cintura. Aquells pantalons que dèiem que eren “de Bertín Osborne”, per indicar que eren com de senyor d’abans, senyor dels vuitanta, esclar, més dels vuitanta que el got de tub. I ara, mira, ja ens comencen a semblar passats de moda (i incòmodes) els pantalons baixos. I de mica en mica també, també, ens anem posant pantalons més alts, com els de Bertín Osborne, i diem que els baixos són incòmodes, en realitat. I un dia, pensem, deixaran d’haver-hi estrips als texans i també direm que “sembla mentida, com és que ens posàvem texans estripats de sèrie?”.
Hi ha una conxorxa mundial, esclar, hi ha una lògia que es reuneix en secret per decidir, cada any, què estarà de moda i que deixarà d’estar de moda. “Ara reintroduirem els cabells arrissats com els de la morena d’Abba i Eva Nasarre”, diuen. I nosaltres acatem. Per això vull advertir, des d’aquí, als habitants de la ciutat turística que és Barcelona que ha passat el que no ens pensàvem que passaria mai. Fa dècades que riem dels turistes amb xancletes i mitjons. Era potser l’únic consens al que havíem pogut arribar. El cent per cent de la població estava d’acord en que les xancletes amb mitjons eren indesitjables, horteres, ridícules. Però heus aquí que la lògia ha decretat que ara les xancletes amb mitjons (aquests mitjons roses i blaus, com fets en un taller de tints) són cuquis i mones i gracioses i estan de moda. Algunes noies pel carrer ja els porten i l’altre dia, la caixera d’un Bershka li explicava a una mare i una filla que era tendència. Suposo que un dia no gaire llunyà tornarà el got de tub i llavors direm: “És que la copa de baló era molt incòmoda, no sé com és que la fèiem servir…”. No som res.
