Durant aquest últim any he fet molts quilòmetres. He recorregut Catalunya, he viatjat per diferents punts d’Espanya i he tingut l’oportunitat de parlar amb joves empresaris de realitats molt diferents. Alguns continuen empreses familiars, d’altres comencen des de zero; alguns dirigeixen companyies amb desenes de treballadors i d’altres encara intenten consolidar el seu primer projecte. També he pogut compartir moltes converses amb empresaris que fa dècades que fan empresa, universitats, associacions i institucions.
Després de tot aquest recorregut, hi ha una sensació que se m’ha anat fent cada vegada més evident: hi ha una generació que vol participar més i que, d’alguna manera, està començant a aixecar la mà.
Durant molts anys hem sentit que els joves som el futur, el relleu, la pròxima generació. Segurament es diu amb la millor de les intencions, però té un punt contradictori quan molts d’aquests joves ja estan creant empreses, contractant persones, buscant finançament, prenent decisions o intentant portar els seus projectes més enllà de les nostres fronteres. No estem esperant que arribi el nostre torn per fer empresa perquè, senzillament, ja l’estem fent.
"Parlar de relleu generacional no hauria de significar apartar aquells que fa anys que ocupen posicions de responsabilitat"
Crec que ara toca fer un pas més i participar també en aquells espais on es parla d’empresa, economia i societat. I perquè això passi cal voluntat per totes dues parts.
Parlar de relleu generacional no hauria de significar apartar aquells que fa anys que ocupen posicions de responsabilitat. Seria absurd renunciar a tota aquesta experiència. Una de les coses que més valoro de les converses que he pogut tenir amb empresaris d’altres generacions és, precisament, escoltar com van afrontar moments que nosaltres no vam viure, quins errors van cometre i com van aconseguir construir empreses que, en alguns casos, han sobreviscut durant dècades.
Tenim molt per aprendre d’ells i crec que una part fonamental del relleu consisteix precisament a aconseguir que aquest coneixement es transmeti. Però perquè hi hagi transmissió s’han de trobar dues generacions: una disposada a compartir el que ha après i una altra disposada a escoltar i, arribat el moment, assumir responsabilitats.
Això últim és important perquè de vegades parlem molt de la necessitat de donar oportunitats als joves i bastant menys de la responsabilitat que tenim nosaltres d’aprofitar-les.
És fàcil demanar que ens facin lloc. Una altra cosa és estar disposat a ocupar-lo.
Participar significa dedicar temps a qüestions que moltes vegades no tenen un retorn immediat per a la nostra empresa. Significa anar a reunions, implicar-se en associacions, apropar-se a les universitats, escoltar posicions diferents de les pròpies i dedicar una part del nostre temps a projectes col·lectius. Quan estàs intentant tirar endavant una empresa, especialment durant els primers anys, no sempre és fàcil trobar aquest temps.
Però cada vegada estic més convençut que això també forma part de la nostra responsabilitat com a empresaris.
Durant massa temps potser hem entès l’empresa com una cosa que s’acaba a la porta de la nostra oficina. Tanmateix, qualsevol persona que hagi intentat construir-ne una sap que depèn constantment del que passa fora: de la formació i el talent que som capaços de generar, de les infraestructures, de les institucions, de l’accés al finançament, dels serveis públics i, en definitiva, de l’entorn econòmic i social en què desenvolupem la nostra activitat.
Si volem formar part d’aquest entorn, també ens hi haurem d’implicar.
"Si volem que hi hagi relleu, en algun moment haurem de donar responsabilitats reals i acceptar també noves maneres d’entendre les coses"
Les organitzacions empresarials tenim aquí una responsabilitat important. No tindria gaire sentit parlar contínuament de relleu generacional si després som incapaços d’incorporar-lo a les nostres pròpies estructures. I tampoc crec que n’hi hagi prou amb incloure persones joves simplement per poder dir que hi són presents. Si volem que hi hagi relleu, en algun moment haurem de donar responsabilitats reals i acceptar també noves maneres d’entendre les coses.
És una cosa que estem intentant fer des d’AIJEC. Durant aquest últim any hem sortit molt, probablement més del que imaginàvem quan vam començar. Hem recorregut el territori, hem entrat a les universitats, hem reforçat relacions amb altres organitzacions empresarials i hem conegut projectes molt diferents entre si.
Aquest recorregut també m’ha servit per desmuntar alguns tòpics sobre què entenem per un jove empresari. No hi ha un únic perfil. Hi ha startups tecnològiques i empreses familiars, autònoms i companyies que ja tenen estructures importants, projectes que han aconseguit grans rondes de finançament i d’altres que s’han construït euro a euro amb els estalvis dels seus fundadors. També hi ha l’empresari que cada matí aixeca la persiana d’un comerç i que probablement mai no apareixerà associat a la paraula emprenedoria.
Tots formen part del mateix teixit empresarial i crec que hem de ser capaços de representar-lo molt millor.
Per això, una de les coses que més sentit ha adquirit per a mi durant aquest any és la idea de comunitat. No entesa com un lloc on trobar-nos únicament amb persones que pensen com nosaltres, sinó com un espai on poder compartir experiències, aprendre dels qui ja han recorregut una part del camí i conèixer també realitats empresarials que no tenen res a veure amb la nostra.
El relleu generacional s’hauria de produir precisament aquí. No crec en organitzacions de joves contra organitzacions de grans, com tampoc crec que una generació hagi d’esperar que l’anterior desaparegui per començar a participar. M’interessa molt més la idea de construir ponts entre totes dues.
A més, hi ha una cosa que de vegades oblidem: d’aquí a uns anys nosaltres serem a l’altra banda. Serem els qui haurem de decidir si obrim espais als que vinguin darrere nostre i si som capaços de transmetre’ls allò que hàgim après pel camí. Probablement aleshores entendrem encara millor la importància de fer-ho bé ara.
El relleu generacional, per tant, no comença el dia que algú deixa una responsabilitat i una altra persona ocupa el seu lloc. Comença molt abans, quan diferents generacions comencen a treballar juntes i quan els que som més joves també deixem d’observar des de fora i decidim implicar-nos.
"Potser hem interioritzat tant aquesta idea que hem acabat esperant que algú ens avisés de quan arribava el nostre torn"
Durant anys ens han dit que som la generació que ve. Potser hem interioritzat tant aquesta idea que hem acabat esperant que algú ens avisés de quan arribava el nostre torn.
Crec que no cal esperar.
Podem continuar escoltant i aprenent dels qui fa molts més anys que nosaltres que fan empresa, però al mateix temps podem començar a assumir responsabilitats i a participar en les converses que definiran els pròxims anys.
No es tracta d’ocupar el lloc de ningú. Es tracta, simplement, de començar a ocupar el nostre.
I per això, potser, ha arribat el moment d’aixecar la mà.