L’ecosistema espacial català fa un nou salt d’escala. Open Cosmos, empresa espacial fundada a Barcelona l’any 2015 per Rafel Jordà, ha captat 300 milions d’euros en una de les grans rondes de finançament protagonitzades en els darrers anys per una companyia sorgida de l’ecosistema tecnològic barceloní. Tot i que l'actual seu corporativa de la companyia és, en realitat, al Regne Unit, Barcelona continua sent un dels seus principals centres industrials d'Open Cosmos, amb una gran planta on desenvolupa, fabrica i integra satèl·lits. Per aquest motiu, la magnitud de la ronda no només li dona múscul a la companyia per ampliar la seva capacitat de fabricació i créixer internacionalment, sinó que també reforça el paper de l’espai com un dels sectors emergents de l’economia catalana.
Durant dècades, l’activitat espacial va estar dominada per governs, grans agències i missions científiques. En els darrers anys, però, els satèl·lits han deixat de ser només eines per explorar l’espai i s’han convertit en una infraestructura econòmica clau. Els satèl·lits ja són essencials per al funcionament de moltes activitats econòmiques: les seves xarxes permeten les comunicacions, la navegació i l’observació de la Terra, i proporcionen dades que utilitzen empreses i administracions per prendre decisions en sectors estratègics com l’agricultura, l’energia, la defensa o la gestió d’emergències.
És en aquest nou context que Open Cosmos vol fer un pas més enllà de la fabricació de satèl·lits. Amb quatre plantes de producció a Europa —a Barcelona, el Regne Unit, Portugal i Grècia—, l’empresa ja té capacitat per fabricar fins a un satèl·lit al dia. Ara vol aprofitar aquesta capacitat per fabricar i posar en òrbita grans grups de satèl·lits —les anomenades constel·lacions— i oferir a partir d’aquí serveis d’observació de la Terra, connectivitat i comunicacions.
Per fer-ho possible, la companyia necessita guanyar escala i, per aquest motiu, la nova injecció de capital li permetrà ampliar la capacitat de fabricació i accelerar el desenvolupament de noves constel·lacions. Una expansió que, segons el seu fundador i conseller delegat, el mallorquí Rafel Jordà, també respon a una necessitat més àmplia. “Europa necessita reforçar la seva sobirania tecnològica i espacial, i Espanya ha de tenir un paper protagonista en aquest repte”, ha assenyalat, que considera que la inversió permetrà consolidar Espanya com "un dels principals pols d’innovació i fabricació espacial del continent".
La dimensió de la ronda, a més, no només es pot observar en els 300 milions d’euros captats —que la converteixen en una de les grans megarondes de l'ecosistema català dels darrers anys—, sinó també en els inversors que hi han decidit entrar. L’operació ha atret capital europeu i internacional, amb la participació de firmes com Lightrock i ETF Partners, dos importants fons de pensions internacionals i l’Institut Català de Finances (ICF). També hi han entrat inversors com A&G Global Investors, Santander Alternative Investments, Trill Impact, Phoenix Court —seu de LocalGlobe i Latitude— i el National Security Strategic Investment Fund (NSSIF), entre d’altres.
La combinació d’inversors financers, capital públic i fons especialitzats en tecnologia i infraestructures dona una pista sobre l’escala que està adquirint el negoci d’Open Cosmos: ja no es tracta només de finançar el desenvolupament d’una empresa espacial, sinó de posar capital a una infraestructura que aspira a tenir un paper rellevant en la nova economia espacial europea.
Observar, connectar i convertir les dades de l'espai en informació a la Terra
Per entendre què fa exactament Open Cosmos, més enllà de fabricar satèl·lits, cal entendre què passa una vegada aquests arriben a l’espai. El model de la companyia combina tres elements: observar la Terra, transmetre la informació que obtenen els satèl·lits i convertir aquestes dades en informació útil per prendre decisions.
Aquesta és la lògica que hi ha darrere d’OpenConstellation, la xarxa de satèl·lits d’observació de la Terra de la companyia. L’objectiu és disposar de diversos satèl·lits treballant conjuntament per obtenir imatges i dades del planeta amb més freqüència i rapidesa. Una part d’aquesta informació, a més, es pot processar directament en òrbita, de manera que no cal esperar que totes les dades arribin a terra per començar a analitzar-les.
Perquè aquesta informació sigui realment útil, però, cal poder transmetre-la. És aquí on entra ConnectedCosmos, la infraestructura de comunicacions de l’empresa, pensada per connectar els satèl·lits amb la Terra i garantir comunicacions segures i resilients. El sistema cobra especial importància en zones on les xarxes terrestres no arriben o en situacions en què aquestes infraestructures poden quedar afectades.
La tercera peça de la companyia és DataCosmos, que busca donar utilitat a tota aquesta informació. En lloc de limitar-se a oferir imatges captades des de l’espai, la companyia vol analitzar-les i convertir-les en indicadors que permetin saber què està passant sobre el terreny. Un exemple és la detecció d’un possible incendi forestal. Un satèl·lit pot identificar un augment anòmal de temperatura, processar aquesta informació i transmetre una alerta als serveis d’emergència.
Aquest triple model ja té una traducció comercial. Segons la companyia, Open Cosmos ha signat nous contractes per un valor d’uns 320 milions d’euros durant els darrers tres anys i mig. La nova injecció de capital ha de permetre precisament escalar aquest triple model: fabricar més satèl·lits, desplegar noves constel·lacions i ampliar les capacitats de connectivitat i tractament de dades.
El repte de fer créixer la indústria espacial catalana
El creixement d’Open Cosmos s’ha produït, a més, en paral·lel a la consolidació d’un ecosistema espacial català que ha anat guanyant dimensió en els darrers anys. Al voltant de l’espai s’ha anat construint un teixit empresarial que inclou el disseny i la fabricació de satèl·lits, les comunicacions, els sensors, l’observació de la Terra i el processament de dades. Tant és així que Catalunya ja concentra 83 empreses dedicades a les tecnologies de l’espai —més del triple que el 2019— que facturen en conjunt 237 milions d’euros.
El repte d’aquestes companyies, però, és ara fer el salt d’escala: créixer, augmentar la seva capacitat industrial i aconseguir prou dimensió per competir en el mercat internacional, dominat per potències com els Estats Units o la Xina. Open Cosmos és precisament una de les empreses que està intentant fer aquest salt i guanyar pes en aquesta nova indústria espacial. Fundada a Barcelona el 2015, la companyia manté una important activitat industrial a la ciutat i contribueix a reforçar l’ecosistema espacial català.
La companyia, per exemple, va ser l’encarregada de fabricar i posar en òrbita Menut, el primer nanosatèl·lit de la Generalitat, i actualment participa en projectes com 6GStarLab, desenvolupat juntament amb l’i2CAT per investigar la integració de les comunicacions per satèl·lit amb les futures xarxes 5G i 6G. La seva activitat, però, ja va més enllà de Catalunya. Open Cosmos lidera la Constel·lació Atlàntica Espanyola, un projecte d’observació de la Terra que desplegarà una xarxa de satèl·lits per obtenir dades sobre el territori i utilitzar-les en àmbits com l’agricultura, la gestió ambiental o les emergències.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
