Osmar Polo acaba d’assumir la presidència del 22@ Network BCN, amb l’impuls de la col·laboració publicoprivada, el talent i la innovació com a prioritats. Ens rep des de les oficines de T-Systems Iberia, de la qual és CEO i president del consell d’administració, amb vistes que s’aboquen sobre el 22@ Nord i sobre icones de la seva transformació i del seu passat industrial, com Ca l’Alier i La Escocesa.
El model del districte atrau constantment altres ciutats per conèixer aquesta transformació: cada setmana rep una mitjana de tres delegacions internacionals. Polo ho ha pogut comprovar al llarg dels sis anys que porta a la junta del 22@Network BCN, que agrupa empreses i institucions per dinamitzar l’ecosistema del districte. Després de dos anys com a vicepresident estratègic amb Susana Prado com a presidenta, ara han intercanviat els papers, com van acordar a l’inici del mandat, en una etapa de consolidació del 22@ com a peça estratègica per a Barcelona.
— Quina és la foto del 22@ actual?
— Estem en un bon moment. És un moment de consolidació per a alguns temes, i també un moment de creixement per a altres, com el desenvolupament del 22@ Nord, per sobre de la Diagonal.
— On som just ara.
— Exacte. Les oficines de T-Systems són aquí des de fa uns tres anys. Però som al 22@ des del principi, des de fa més de dues dècades. En aquests anys, s’ha desenvolupat molt bé el districte tecnològic, on ara tenim un ecosistema entre universitats, empreses i centres de desenvolupament, que col·laboren entre ells. De fet, la clau de tot és precisament això, la col·laboració.
— Per operar com un ecosistema connectat.
— I amb aquest ecosistema, el 22@ és un referent a escala mundial. Moltes ciutats ens busquen per entendre com s’ha desenvolupat el districte per poder compartir experiències i veure quins són els beneficis del que s’ha construït en els últims anys per posicionar-nos com a referent.
— Quin tipus de ciutats?
— Per exemple, tenim força converses amb Londres.
— Esperava parlar de ciutats emergents, més que d'una tan consolidada com és Londres. Què busca Londres al 22@?
— Tenim una relació estreta. De fet, hi ha iniciatives que fem de forma bilateral. Per exemple, s'ha fet una missió per portar startups de Barcelona a Londres per fer una trobada entre startups i inversors, i ara està previst fer-ho a la inversa, perquè startups de Londres vinguin aquí i posar-les en contacte amb inversors locals.
— És significatiu que un referent com Londres s'acosti al 22@ de Barcelona.
— També ho fan altres ciutats que volen posar en marxa districtes tecnològics, com diverses del Brasil, que fan missions conjuntes per conèixer la nostra experiència. També tenim un acord amb l'associació Smart Cities de Corea, i amb Beijing i Hong Kong. Les delegacions venen normalment de Sud-amèrica i d'Àsia, són les que venen més.
— I d'Europa?
— També, sobretot per veure l'impacte del concepte de sostenibilitat, amb iniciatives com la superilla.
— I això que va ser molt criticada.
— Quan es va posar en marxa, T-Systems estava a la cruïlla de la superilla. Llavors hi va haver resistències i polèmica, però es va anar omplint de gent utilitzant l'espai públic, també com a laboratori. Tenir aquest espai de laboratori urbà al districte és molt potent per innovar.
— La innovació és una prioritat del mandat?
— Aquest és un mandat de continuïtat, per seguir implementant el que s'ha decidit en els dos últims anys, amb la Susana Prado de presidenta i amb mi de vicepresident estratègic. Una prioritat és seguir impulsant la col·laboració publicoprivada, i també el tema del talent i el desenvolupament de la innovació.
— I com treballa 22@Network en aquestes prioritats?
— Treballem per comissions. Ara, per exemple, estem apostant molt per la IA. Hem creat el que hem anomenat 22@ IA Hub, amb l'objectiu de crear un hub en el qual puguem compartir pràctiques vinculades a la IA per part de les diferents empreses del districte.
— I això es connecta també amb el tema del talent.
— Exacte. Estem analitzant com la intel·ligència artificial pot canviar les necessitats de talent del futur per ajudar universitats, escoles de negoci i centres de formació a incorporar aquestes competències. Al districte hi ha 16 universitats i centres formatius, amb uns 250.000 estudiants vinculats. Si ho combinem amb els 150.000 llocs de treball en empreses, el potencial és enorme.
— Aquesta convivència entre el món de la investigació i l'empresarial pot ser un punt clau per a l'estratègia catalana a favor de la transferència de coneixement i la innovació?
— Totalment. No podem quedar-nos només a definir polítiques o assenyalar prioritats. Cal execució. I per executar, la paraula clau és col·laboració: entre empreses, startups, hubs tecnològics, universitats, veïns i administració. I nosaltres podem exercir de plataforma d'unió.
— De nou, la col·laboració com a clau. I com es materialitza aquesta col·laboració?
— Amb iniciatives concretes. Una d'elles és el 22@ Innovation Day, on donem visibilitat a empreses que estan innovant en el districte i reconeixem públicament els seus projectes. Moltes vegades la innovació existeix, però no es coneix. També treballem en el matching entre startups, inversors i corporacions.
— De les 2.400 startups que hi ha a Catalunya, 1.100 estan al 22@. És pràcticament la meitat.
— En el districte hi ha 37 espais de coworking i 26 acceleradores, incubadores i entitats de suport a l'emprenedoria, per la qual cosa la concentració de startups és molt alta. També en hubs tecnològics: dels 203 que hi ha a Catalunya, més de 60 són aquí.
— Treballeu des de l'associació per atraure aquests hubs i empreses internacionals?
— Altres actors són els que s'encarreguen d'aquest paper d'atracció. Però quan una empresa s'està plantejant la possibilitat d'aterrar a Barcelona, nosaltres ajudem a explicar què és el 22@, què ofereix el districte i per què pot ser una bona ubicació. L'any passat, el 54% de les empreses que van arribar a Barcelona es van instal·lar al 22@.
— Les xifres responen als qui critiquen el 22@ i la seva taxa de disponibilitat?
— La valoració ha d'anar més enllà dels espais disponibles, i ha de mirar també factors com l'atracció d'empreses, la generació d'ocupació de qualitat i la possibilitat d'oferir el districte com un laboratori de proves per a la innovació. Al final, cal veure el districte com una infraestructura de ciutat i com una infraestructura de país.
— En quin sentit?
— A vegades no li donem valor des de la ciutat, i ens adonem més dels que tenim quan ve gent de fora a observar-nos i a intentar entendre. El que tenim aquí és d'una potència brutal. Per l'ecosistema, per l'atracció de talent, per tenir empreses, centres d'investigació, formació, hubs locals i internacionals, tots concentrats en un mateix espai.
— Tanmateix, continua faltant habitatge.
— És un tema que apareix constantment quan parlem amb les empreses i amb els nostres socis. Nosaltres no tenim capacitat per legislar, però sí per traslladar la necessitat i aportar idees. La falta d'habitatge pot alentir el creixement de l'ecosistema.
— Per què?
— Perquè afecta el talent. Un dels factors que limita la capacitat d'atraure i fidelitzar professionals és el desplaçament. Tenir la possibilitat de viure i treballar en un mateix entorn ajuda a crear comunitat i col·laboració.
— Temen que algunes empreses puguin optar per altres ciutats?
— L'habitatge és un factor més dins de la decisió. També compten la disponibilitat de talent, el transport, les infraestructures, el nivell salarial i la qualitat de vida. Barcelona continua sent una ciutat molt atractiva, però hem de cuidar aquests elements.
— Altres zones de Barcelona sí que combinen habitatge amb oficines de qualitat i entorns de negoci. Veieu aquestes zones com a competència per al 22@?
— Al contrari, ho veig en positiu, i no com a competència. Quants més espais d'oficines de qualitat tinguem, millor per a la ciutat. I, en conseqüència, millor per al districte.
— Com imagina el 22@ a curt termini?
— Un dels objectius a curt termini és treballar amb altres districtes tecnològics europeus per defensar a Brussel·les que puguem tenir veu pròpia. Volem que els districtes tecnològics puguin ser considerats un player.
— Amb quin objectiu?
— Per tenir veu per poder influir en polítiques europees, canalitzar inversió i facilitar la implementació d'iniciatives relacionades amb la innovació.
— Per enfortir la veu internacional, també ha d'enfortir-se la del 22@ a Barcelona?
— Una de les qüestions que estem defensant i demanant és una seu pròpia per al 22@, com tenen altres districtes tecnològics a escala internacional. Una seu oberta en la qual poder explicar l'evolució i el creixement del 22@, en la qual puguem fer una mostra de les iniciatives i empreses innovadores del districte, tant a la ciutadania com a les delegacions internacionals que ens visiten. Un espai de demostració i de col·laboració, en el qual ensenyar a altres ciutats la potència del que tenim aquí.
— Com un aparador de l'ecosistema.
— Exacte. Un espai per mostrar el 22@ com el referent internacional que és, com a infraestructura de ciutat i de país, en què la col·laboració és clau.