Per transformar l’economia i la competitivitat, la innovació és bàsica. I per avançar en innovació, és bàsic el finançament. Davant aquest repte, el Govern incrementarà un 30% els ajuts a la innovació, fins als 78 milions d’euros, a través d’una nova Estratègia d'Innovació Empresarial de Catalunya 2026-2030. Però, per potenciar la innovació, no només és bàsic el finançament: també ho és l’ecosistema. I endreçar-lo i connectar-lo és la clau.
I és que, encara que s’incrementin els recursos, no es pot avançar si els diferents actors de l’ecosistema es mouen en direccions diferents. Amb aquesta estratègia, l’aposta passa per alinear empreses, centres tecnològics, universitats i administració cap a un mateix horitzó, per construir un ecosistema més endreçat, connectat i orientat a l’impacte. La voluntat és redefinir la manera com s'acompanya la innovació a Catalunya, amb un model més estable, més fàcil d'entendre per a les empreses i amb un ecosistema que funcioni de manera coordinada.
Aquesta voluntat arriba després que l’ecosistema d’innovació hagi crescut durant les darreres dècades, amb universitats, spin-offs, centres de recerca, startups, hubs internacionals, centres tecnològics, grans empreses i organismes públics. “El repte que tenim és d’ordenar-nos bé internament dins l’ecosistema català d’innovació. El model és important. L’eficiència la guanyarem per aquí”, defensa el secretari d'Empresa i Competitivitat i conseller delegat d'Acció, Jaume Baró.
“Hem d’estructurar-nos bé sobre com funciona aquest sistema de joc entre tots els agents que tenim d’innovació a Catalunya”, remarca Baró, posant el focus també en els centres tecnològics i el seu paper per apropar la innovació a les empreses, amb Eurecat i Leitat com a centres tecnològics de referència a Catalunya. Aquesta estratègia per bastir un nou model més coordinat s’ha abordat amb els diferents actors de l’ecosistema que, de fet, també ho veuen com una necessitat, com destacava Ramon Pastor des de Leitat en una entrevista: “Cal endreçar el sistema d’innovació per fer-lo més àgil, per evitar duplicitats, per aclarir els rols que fa cadascú i tenir molta més complicitat entre els diferents actors. Estem en una bona situació per entomar aquest canvi i aquesta reflexió”.
Aquest bon moment és el que s’entoma des del Govern per donar aquesta embranzida a la innovació, com destaca també el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper. “Catalunya i Europa estan en un bon moment. I en el moment en què l’economia en termes generals funciona bé, és quan has de fer encara més”, posant la mirada ja en les futures dècades.
Així, segons Sàmper, cal “baixar la innovació al món de l’empresa”, i fer-ho necessita aquell altre pilar bàsic: el finançament. Perquè, com remarca el director executiu d’Acció, Joan Romero, innovar i apostar per l’R+D+i acostuma a comportar incertesa per a les empreses: “Pot ser que la tecnologia no acabi sortint o que el disseny del producte no acabi funcionant. Si no hi hagués un suport públic, innovar seria més difícil per a les empreses”.
Per facilitar aquest camí, el Govern augmenta els ajuts en aquest 30% fins als 78 milions. I no només els incrementa, sinó que també els endreça: “Enlloc de tenir multitud d’ajuts de diferents línies i Conselleries, hem fet un canvi d’estratègia i els hem unificat”, amb la voluntat que les empreses tinguin clar el mapa d’ajuts i puguin comptar, a més, que tindran continuïtat en el temps.
Amb aquest objectiu, les línies de subvencions es concentraran en tres tipus: les destinades a l’experimentació de noves tecnologies; les dirigides a empreses que ja han experimentat i ara volen incorporar aquestes tecnologies en els seus processos productius, i projectes de recerca i desenvolupament en què la pròpia empresa és la que desenvolupa noves tecnologies. En aquest punt tindran un paper rellevant també les startups deeptech, en les quals el Govern hi posa el focus pel seu paper de tecnologia avançada i d'innovació.
Dins de l’ecosistema, també hi destaca un altre actor: els hubs de multinacionals que decideixen la seva estratègia d’innovació des de Barcelona. En aquest sentit, la Generalitat es marca una fita concreta, amb horitzó 2030: arribar als 250 hubs tecnològics multinacionals a Catalunya, així com a les 3.000 startups i 12.000 empreses innovadores. Seran les potes d’un ecosistema d’innovació complex (però endreçat) mitjançant el qual el Govern es fixa un altre objectiu clar: passar del 1,1% del PIB de despesa empresarial en R+D al 2%, superant així la mitjana actual europea, situada en el 1,49%. “Hem de tenir cada vegada més a prop els que ens han avançat”, recalca Sàmper. I ara és bon moment per agafar impuls, com destaca Baró: “Si ens ho creiem entre tots i ens ordenem, és possible”.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
