Hi ha dies i moments que ja saps, d’entrada, que recordaràs durant tota la vida. Veure en directe al Papa Lleó XIV passejant pels carrers de Barcelona és un record senzillament inoblidable. Per la transcendència d’una figura com el Papa, però sobretot per l’espiritualitat i la història coral d’un moment únic.
Definitivament, hauríem d’alçar la mirada en el sentit més ampli de l’expressió molt més sovint. En aquest cas concret, però, si alcem la mirada des de l’Estadi Olímpic ens trobem amb la Sagrada Família i Montjuïc.
Llargues -llarguíssimes- cues de persones s’aglutinen a l’estadi Lluís Companys. El mateix indret de la muntanya màgica on fa un temps jugava el Barça i ara fa uns dies cantava Bad Bunny. La nostra estimada Barcelona està de moda arreu del món.
Avui tothom busca el seu particular record quotidià amb el Papa que ve de l’Ordre de Sant Agustí. L’escenari del Lluís Companys s’omple de referències a la Basílica de Gaudí i a la Verge de Montserrat. La prèvia s’escalfa al ritme de Gòspel, la rumba catalana amb Sabor de Gràcia o les cançons de Conchita, Beret, Alfred Garcia o Álvaro Soler, entre d’altres. Aprofitant l’any Gaudí, hi ha qui recorda que “Antoni Gaudí deia que no era ell qui construïa la Sagrada Família, sinó que era la Sagrada Família qui el construïa a ell”. No et preguntis què pot fer la societat per a tu, sinó què pots fer tu per a la societat. Hi ha, fins i tot, qui aprofita la prèvia per confessar-se o qui parla de Maite Gaudí, la descendent de l’arquitecte universal de Reus que està omplint diferents titulars durant les últimes hores.
Parla el filòsof Francesc Torralba que sempre es fa escoltar tot recordant que “hi ha més alegria en el donar que en el rebre”, que “les contrarietats formen part de la vida”, que “l’esperança no és una espera passiva” o que “junts podem vèncer el drac del desencís”. El seu últim llibre Anatomia de l’esperança (Grup 62, 2026) em ve com un raig a la memòria i això que encara tinc pendent acabar-me’l de llegir bé.
S’escolten diferents cants corals que diuen així: “A l’any Gaudí, el Papa és aquí”, “Visca el Papa!” o “Aquesta és, la joventut del Papa”. I per fi, arriba el Papa i com no podia ser de cap altra manera, ho fa amb el seu Papamòbil. Abans d’entrar a predicar a l’estadi on l’esperen més de 40.000 persones expectants, el Papa beneeix les ambulàncies de Sor Lucia Caram que carreguen ajuda humanitària fins a Ucraïna.
El Papa entra a l’Estadi Olímpic i fa la volta d’honor. I quina volta d’honor! Gallina de piel. Miro el Papa, miro la Sagrada Família i miro el cementiri de Montjuïc. Se’m salta una llàgrima. No em pregunteu perquè. Hi ha qui canta, hi ha qui crida i hi ha qui directament s’emociona. La Colla Castellera de Vilafranca del Penedès fa un castell que ja és patrimoni de la Unesco. La cultura catalana es presenta amb vistes al Vaticà. Onegen les banderes vaticanes, espanyoles, catalanes o colombianes, entre d’altres. Algunes més que altres. Encara hi ha marge perquè els presentadors desitgin sort i ànims als estudiants que aquests dies s’examinen de la selectivitat. Deu ser cosa de joventut...
"La polèmica lingüística fa hores que està servida, però de nou se’ns demana alçar la mirada"
El goig es converteix en joia i el misticisme d’un moment únic s’encamina al seu punt més àlgid. El Papa comença a parlar i diu clar i català que “la Pau sigui amb vosaltres”. Combina com bonament pot el català i el castellà. La polèmica lingüística fa hores que està servida, però de nou se’ns demana alçar la mirada.
El cardenal i l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, recorda els Jocs Olímpics de Barcelona de l’any 1992. Molts dels joves presents encara no hi eren, però els seus familiars els expliquen que fa 34 anys es va encendre la flama olímpica que va situar la nostra ciutat al mapa del món. Omella fa referència també a la capitalitat del Mediterrani, a la simbologia cultural dels castells, a la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família o a convertir “Barcelona en la ciutat de Déu, com la volia Gaudí”. Diu que una altra humanitat és possible.
Tres joves pugen a l’escenari i es dirigeixen al Papa. Com podem alçar la mirada quan la societat ens empeny a mirar cap avall o mirar-nos a nosaltres mateixos? Pregunta el primer. Com sortir de la depressió i d’un intent de suïcidi? Pregunta la segona. Com puc perdonar? Pregunta la tercera. Els seus tres casos són d’aquells que colpegen l’ànima i aixequen forts aplaudiments entre el públic que continua encara amb les emocions ben a flor de pell. “Visca el Papa!”, tornen a cridar els nois del darrere.
El Papa Lleó XIV se’n recorda del Papa Francesc: “Amb Déu, la vida reneix sempre”. I deixa, tot seguit, algunes reflexions per emmarcar:
·Tot pas o conquesta ens impulsa cap endavant.
·És necessari cultivar una sana inquietud.
·És important prendre consciència sobre la salut mental.
·La nostra societat fa callar el patiment, però no l’hem d’espiritualitzar.
·Ens hem d’obrir a qui ens ajuda.
·El perdó és un signe de la gràcia de Déu i és una poderosa medicina contra el mal.
·No podem atribuir a Déu allò que ha sigut confiat a la responsabilitat humana.
·És important no desanimar-se.
·Rebutgem tota forma d’odi o venjança.
·Siguem capaços de perdonar i ser portadors de pau.
"Som captaires d’amor, tenim gana i set de veritat"
Per acabar, el Papa pronuncia l’homilia durant la vigília de l’oració a l’Estadi Olímpic encara ple a vessar: “Som captaires d’amor, tenim gana i set de veritat. Busquem una llum que il·lumini el camí”. Un parell de joves asseguts al costat ho anoten a la seva llibreta. Amor, camí i veritat, quin trident de paraules tan gruixudes! “Déu ha enviat el seu fill al món per donar-nos la vida eterna. Déu ens condueix a la felicitat que no té fi. Quina societat volem construir? No deixem de buscar-nos i dialogar”, conclou.
Arriba la traca final amb Sergio Dalma i l’Escolania de Montserrat: “Em dones Força”. El Papa Lleó XIV ens ha regalat un record únic i segur que també ens donarà força per superar els obstacles dels ciutadans de Barcelona. Encara li queda, però, algunes parades més a Brians, Montserrat, la Parròquia de Sant Agustí i la Sagrada Família. Barcelona no oblidarà la seva visita històrica. Som captaires d’amor, tenim gana i set de veritat. Hi ha dies i moments que ja saps d’entrada que recordaràs durant tota la vida.