Aparentment, són formes senzilles: una línia, una corba, un cercle, un quadrat. I colors, molts colors, que s’estenen per la superfície i es repeteixen una vegada i una altra. Però quan la mirada s’hi atura, aquestes formes comencen a canviar. Es repeteixen, s’acumulen, varien de mida i es combinen de maneres diferents fins a crear una sensació de ritme i moviment sense sortir de la pintura.
És a partir d’aquestes formes tan bàsiques que Petr Kvíčala ha construït, durant més de quaranta anys, un llenguatge pictòric propi. L’artista txec presenta ara per primera vegada la seva obra a Espanya amb Prelude, una exposició al Palau Martorell que reuneix una selecció de treballs de l’última dècada. Comissariada per Rubén Torres, la mostra permet veure com una mateixa forma pot donar lloc a resultats molt diferents quan canvien el color, l’escala, la densitat o la manera de repetir-la. El títol de l’exposició, Prelude, fa referència a precisament a aquest primer moviment, a aquesta primera forma que inicia una nova composició. I, en certa forma, l’exposició al Palau Martorell —la seva primera mostra a la capital catalana i a l'Estat— també funciona com l’inici d’un nou capítol per a l’obra de Kvíčala.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat