El passat 14 de setembre, al Palau de la Música Catalana, en el marc de la 33a edició dels Premis Jove Empresari d’AIJEC, vaig voler plantejar una pregunta aparentment senzilla: què necessita avui la joventut empresària?
L’any passat vaig intentar descriure què significa ser jove i fer empresa, i vaig parlar del foc que portem dins aquelles persones que un dia vam decidir emprendre. Aquest any volia anar un pas més enllà. I el primer que necessita la joventut empresària són referents. Persones en qui mirar-se i a qui voler assemblar-se.
Hem de deixar de sentir-nos incòmodes parlant de l’èxit empresarial. Si cada vegada que algú prospera el primer que fem és menystenir-lo, difícilment aconseguirem que la següent generació vulgui seguir aquest camí. No podem demonitzar la figura de qui fa empresa pel simple fet de fer-ne. Som persones amb inquietuds i somnis que dediquem una part molt important de la nostra vida a intentar convertir-los en realitat. A qui lidera una empresa se li exigeix responsabilitat cada dia. Davant dels treballadors, clients, proveïdors, socis, bancs o administracions. Quan ens equivoquem, n’assumim les conseqüències. I crec que tenim el dret, i també l’obligació moral, d’exigir la mateixa responsabilitat a aquells que ens lideren.
No esperem líders que no s’equivoquin mai. Seria absurd. Esperem que, quan s’equivoquin, donin la cara, ho expliquin, rectifiquin quan correspongui i assumeixin les conseqüències. També importen les formes. A més responsabilitat, més exigència en les formes.
No necessitem convertir qui pensa diferent en el nostre enemic. No és una qüestió d’empresa contra treballadors ni del sector privat contra el públic. Tot això va de construir. I de construir plegats. Empresa més treballadors. Sector públic més sector privat.
Però la joventut empresària també necessita ser escoltada. Es parla moltíssim de talent jove. De la necessitat d’atraure’l, retenir-lo, aconseguir que els nostres joves no marxin. I em sembla perfecte. Però no n’hi ha prou amb voler el nostre talent. També estaria bé voler la nostra veu.
Des d’AIJEC hem decidit aixecar la mà. No per protestar més fort ni per assenyalar ningú, sinó per dir una cosa molt més senzilla: Som aquí. Compteu amb nosaltres. Som inconformistes, però el nostre inconformisme busca proposar, millorar i transformar. Volem generar prosperitat.
AIJEC té més de quaranta anys d’història. Representem una comunitat de joves empresaris i empresàries de Catalunya i, després de 33 edicions d’uns premis que reconeixen empreses que generen ocupació, arrisquen i creen oportunitats, seguim tenint la voluntat d’anar allà on sigui necessari. Ningú podrà dir que no hem volgut participar. Som aquí. I volem formar-ne part.
Però per fer-ho també necessitem comunitat. L’any passat érem unes 300 persones a la gala. Aquest any, més de 500. I això ens fa una enorme il·lusió, no simplement perquè siguem més, sinó perquè augmenta la nostra capacitat d’aportar. Volem que quan una persona jove que fa empresa tingui un problema trobi algú a l’altra banda. Volem ser-hi perquè podem aportar. Perquè tenim experiència, coneixem els problemes i també tenim propostes. AIJEC vol sentir-se útil, no utilitzada. La joventut empresària no pot ser una eina de màrqueting. Ha de ser una eina de transformació.
I ho crec fermament: el talent individual pot construir una gran empresa, però el talent organitzat pot transformar una societat. Per aconseguir-ho hi ha una altra cosa bastant elemental que la joventut empresària necessita: poder prosperar. Crear, créixer i consolidar-se. Aquesta ha estat una de les grans obsessions d’AIJEC durant aquests mesos. No podem conformar-nos amb ser un país on neixen bones idees. Hem d’aconseguir ser també un país on aquestes idees puguin créixer i vulguin quedar-s’hi.
Volem treballar, pagar bons salaris, tenir talent a les nostres empreses i contribuir a la nostra societat. I sí, també volem guanyar diners. No ens hauria de fer cap vergonya dir-ho, de la mateixa manera que tampoc tenim cap problema a pagar impostos. Precisament per això volem saber que aquests impostos arriben allà on la societat els necessita. Exigim transparència, ètica i responsabilitat. Perquè empresa i Estat del benestar no són enemics. Es necessiten.
La pregunta que ens hauríem de fer és si estem creant un ecosistema que permeti prosperar. Si aconseguim que treballar i emprendre valgui la pena. El talent, pel simple fet de ser talent, anirà allà on pugui desenvolupar-se al màxim. I si marxa, potser és una bona pista per preguntar-nos si estem fent bé les coses. Quan marxa una persona emprenedora no perdem únicament una persona contribuent. Perdem talent, coneixement, llocs de treball i inversió. Però perdem alguna cosa encara més important: referents.
La joventut empresària necessita motius per quedar-se. Ara bé, seria massa fàcil acabar aquí i situar tota la responsabilitat en els altres. També ens hem d’exigir a nosaltres mateixos. Els que avui tenim la responsabilitat de liderar organitzacions com AIJEC hi som temporalment. I està bé que sigui així. Ens toca fer la nostra part perquè els que venen darrere puguin agafar aquesta comunitat, plena de bons valors, i portar-la més lluny que nosaltres.
"No n’hi ha prou amb ser jove per tenir raó, per merèixer una cadira o per ser escoltat. L’espai s’ha de guanyar amb treball, preparació i compromís"
Per això també vull ser exigent amb les generacions més joves. Formeu-vos. Participeu. Impliqueu-vos. Feu comunitat. No us tanqueu únicament en la vostra empresa, la vostra carrera, el vostre èxit o els vostres problemes. No n’hi ha prou amb ser jove per tenir raó, per merèixer una cadira o per ser escoltat. L’espai s’ha de guanyar amb treball, preparació i compromís. I crec que és millor així. Perquè quan una persona s’esforça per guanyar-se les coses, tot té més sentit.
Nosaltres intentarem obrir portes. Vosaltres haureu d’estar preparats per travessar-les. No podem exigir una societat millor d’aquí a deu o vint anys si avui no estem disposats a dedicar una part del nostre temps a construir-la.
I, sobretot, no hem de caure en el pessimisme. Sé que és fàcil pensar que emprendre és massa complicat i incert, que accedir a un habitatge és impossible o que les decisions sempre les prenen els altres. No hem d’acceptar aquesta idea. Volem crear empreses d’èxit, però també volem crear empreses amb valors. I els projectes que van passar per l’escenari del Palau demostren que les dues ambicions poden anar perfectament de la mà.
Perquè generar oportunitats de vida també és èxit empresarial i social. Arribarà un dia en què probablement ningú recordarà quant facturaven les nostres empreses o quant valien. Però hi haurà persones que sí recordaran com les vam tractar, quina oportunitat els vam donar, quins valors vam defensar i què vam fer quan vam tenir la possibilitat d’ajudar a construir alguna cosa millor.
I aquí torno al foc que ens acompanyava l’any passat. Aquell foc continua encès. Però perquè no s’ofegui necessita aire. Aire que vingui de tots nosaltres i que ens empenyi a no quedar-nos esperant que algú altre construeixi el futur per nosaltres.
Marc Aureli va escriure fa gairebé dos mil anys: "Deixa de discutir sobre com ha de ser una bona persona. Sigues-ho". Potser nosaltres ho podem portar al nostre terreny d’una manera molt senzilla: no parlem tant del país que volem. Construïm-lo.