Després del foc, l’aire; després de l’espurna, l’impuls. Quan s'encen la flama, se l'ha de mantenir vida. I de l’espurna i l’atreviment de posar en marxa una idea, cal després la decisió de donar-li aire, moviment i direcció per fer-la avançar. I així, amb aquest traspàs entre dos elements –del foc a l'aire–, l’AIJEC va convertir ahir el Palau de la Música en l’escenari d’una nit dedicada a l’emprenedoria i a aquells que s’atreveixen a portar les seves idees més lluny. Com és el cas del gran guardonat de la nit, Adrià Argemí, CEO de Pangea Propulsion, una empresa que desenvolupa motors per a l’espai i que porta fins a les estrelles aquesta idea de fer avançar allò que un dia només era una espurna: "motors que neixen a Barcelona però que volaran arreu del món".
Després de celebrar l’any passat els 40 anys de l’AIJEC mirant cap a la seva pròpia història i reivindicant alguns dels protagonistes més recents del Premi Jove Empresari, enguany l’associació ha volgut canviar de perspectiva i mirar cap al futur. Ho ha fet en un dels espais més emblemàtics de Catalunya, el Palau de la Música Catalana, que ahir va acollir una trobada que va reunir empresaris, emprenedors i representants de l’àmbit econòmic i institucional català. Una fotografia, però, amb algunes absències: l’acte que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va celebrar ahir al Museu Marítim de Barcelona amb motiu dels dos anys de la seva presidència va fer que alguns representants institucionals no poguessin assistir a la gala o hi arribessin més tard.
"Moltes gràcies als que avui sí que hi sou". Amb aquestes paraules, el president de l’AIJEC, Vicenç del Mar, va fer una picada d’ullet a les absències institucionals de la nit abans d’entrar de ple en un discurs que va anar molt més enllà de la celebració dels guardons. Del Mar va reivindicar la necessitat que els joves empresaris tinguin referents i va reclamar que l’èxit deixi de ser un concepte incòmode. Però, sobretot, va reivindicar el paper que ha de tenir la nova generació empresarial en la construcció del país: "Ha arribat el moment d'aixecar la mà".
El president de l’AIJEC va demanar responsabilitat als líders polítics, però també una manera diferent d’entendre el debat públic: "No necessitem fer que qui pensa diferent sigui l’enemic". En lloc de polaritzar, va defensar la necessitat de cuidar les formes i de construir plegats, des de la col·laboració entre el sector públic i el privat. I va posar sobre la taula una altra reivindicació: si es parla tant de retenir i atraure talent jove, també cal voler escoltar la seva veu; i en aquest sentit l’AIJEC vol ser "útil, i no sentir-se utilitzada", va defensar el seu president.
I aquesta reivindicació de veu i d’espai va trobar continuïtat en el discurs del president del Parlament, Josep Rull, que va recollir la metàfora que havia guiat la nit per parlar, precisament, de confiança. Rull va recordar que quan l’AIJEC va néixer, el 1985, era l’única patronal de joves empresaris i que aleshores, com ara, "tot estava per fer". Una idea que, segons va defensar, continua interpel·lant una generació que ha d’entendre quin país és i, sobretot, quin país vol ser.
En un escenari com el Palau de la Música, que Rull va reivindicar com un espai que "l'impulsa la gent" i que simbolitza "un modernisme sense més límits que els de crear bellesa", el president del Parlament va fer una defensa explícita de la figura de l’empresari i de la capacitat d’iniciativa. "L’emprenedoria no és pas un eufemisme de l’empresari", va advertir, reivindicant una capacitat d’iniciativa que, va dir, Catalunya ha tingut tradicionalment. I va portar la metàfora de la nit encara més lluny: "l’aire que necessita Catalunya és la confiança". Confiança en aquells que emprenen, que s’arrisquen i que es comprometen a generar prosperitat.
Perquè confiar no vol dir deixar de regular, sinó regular millor: "Necessitem regular bé, però desburocratitzar millor", va resumir Rull, que va advertir que la burocratització pot acabar posant en risc precisament allò que l’aire de la nit reivindicava: la capacitat de prendre la iniciativa.
Un aire contaminat?
Però no tot l’aire que envolta l’empresa és tan net com el que evocava la metàfora de la nit. Si l’aire és el que permet avançar, també hi ha factors que el fan més difícil de respirar. I tres veus del món empresarial van posar sobre la taula alguns dels principals obstacles amb què es troben avui empresaris i emprenedors: la regulació, una fiscalitat que consideren asfixiant i una percepció encara negativa de la figura de l’empresari.
Antonio Magraner, president de la Confederación Española de Jóvenes Empresarios (CEAJE), va parlar d’un autèntic còctel de dificultats. Va assenyalar que a Europa s’està regulant fins a cinc vegades més que als Estats Units, una càrrega que obliga els empresaris a estar pendents de les noves normatives i a destinar recursos constantment per entendre-les i complir-les. A aquesta pressió reguladora hi va sumar una fiscalitat que va qualificar d’asfixiant i una altra dificultat més intangible, però igualment important: la imatge que es projecta de la figura de l’empresari. Magraner va reivindicar que l’empresa és qui genera prosperitat i progrés, tot i admetre que encara persisteix una percepció negativa al voltant de qui emprèn.
En la mateixa direcció, Lorenzo Amor, president de l’ATA, va denunciar la difícil situació econòmica que viuen molts autònoms a causa de la pressió fiscal. I Àngela de Miguel, presidenta de Cepyme, va apuntar que, tot i que les pimes espanyoles han millorat en productivitat, bona part d’aquest increment se l’han acabat menjant els costos laborals.
Adrià Argemí i l’impuls cap a l’espai
I enmig d’aquest aire carregat de dificultats, la gala va posar també el focus en aquells que han aconseguit fer avançar les seves idees. El gran reconeixement de la nit va ser per a Adrià Argemí, cofundador i CEO de Pangea Propulsion, que es va endur el XXXIII Premi Jove Empresari per la seva trajectòria al capdavant d’una empresa nascuda a Barcelona que desenvolupa sistemes avançats de propulsió espacial. Pangea dissenya motors i sistemes de propulsió per a llançadors, satèl·lits i vehicles espacials amb una idea clara: fer les missions espacials més eficients, competitives i sostenibles, i contribuir a fer de la nostra indústria una indústria "més autònoma i competitiva".
Per a Argemí, emprendre és, sobretot, "atrevir-se": convertir idees en projectes reals i perseguir objectius que, en el cas de Pangea, apunten literalment cap a l’espai. L’empresari guardonat, a més, va reivindicar que, des de Barcelona, es poden crear empreses molt arrelades, però també "competitives i globals", i va recórrer al poeta Miquel Martí i Pol per resumir l’esperit del projecte: "Tot està per fer i tot és possible". Una frase que, en el cas de Pangea, pren una altra dimensió: "Tot està per fer, però a Pangea ja ho estem fent". Una declaració d’intencions que encaixa amb l’esperit d’una nit que convidava precisament a això: donar aire a les idees perquè puguin agafar impuls i arribar més lluny.
Però Pangea no va ser l’únic projecte reconegut durant la nit. El Premi a la Millor Iniciativa Empresarial va ser per a Aurax Technology, una startup deep-tech barcelonina que desenvolupa tecnologia assistiva per ampliar l’autonomia digital de les persones. El seu principal desenvolupament, MouthX, permet controlar ordinadors, smartphones i altres dispositius digitals sense necessitat d’utilitzar les mans.
La nit també va reconèixer trajectòries i projectes que entenen l’empresa des d’altres perspectives. Jaume Alsina, fundador i president d’honor de BonÀrea, va rebre el Reconeixement a la Trajectòria Empresarial, un guardó que va recollir el seu fill, Ramon Alsina, en nom de la família. "No és només crear negoci, és transformar realitats", va reivindicar, abans d’encoratjar els joves empresaris a "pensar en gran" sense perdre l’arrelament al territori.
El Reconeixement a la Qualitat Lingüística Empresarial va ser per a L2S 1001 – Les Mil i Una, mentre que Arkeobots va rebre el Reconeixement a l’Emprenedoria Social, amb una proposta que reivindica una manera d’entendre l’empresa amb "vocació empresarial" però també "vocació social". I, finalment, el Reconeixement a la Futura Empresa va distingir FEEL-IT, un projecte desenvolupat per alumnes del Col·legi Jesús i Maria Sant Gervasi en el marc del programa de Junior Achievement, com una mostra del talent emprenedor de les noves generacions.
"Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible". Adrià Argemí, Aurax Technology, Jaume Alsina, Les Mil i Una, Arkeobots, FEEL-IT i molts altres emprenedors van ser ahir els protagonistes d’una nit que va reivindicar precisament això: l’empenta de qui s’atreveix a provar-ho. Amb aquesta frase, atribuïda al dramaturg Jean Cocteau, Josep Rull va posar paraules a l’esperit d’una gala que, sota el fil conductor de l’aire, va lloar per 33a vegada la capacitat transformadora dels joves empresaris i empresàries del nostre país.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
