Direcció pública professional: l’element cabdal de la reforma de l’Administració

És prou conegut que Catalunya, com Europa, té la necessitat urgent d’avançar en la reforma de l’administració pública. Fa temps que entitats de diferents àmbits i sectors reclamem una administració més moderna, competitiva, eficaç, eficient i transparent que acompanyi les empreses i a la societat en general en aquest moment de canvis accelerats. 

En els darrers anys, les empreses i les organitzacions estem fent grans esforços per transformar-nos i adaptar-nos a un món canviant i imprevisible. L’Administració, no només no pot estar exempta d’aquesta transformació, sinó que té el deure d’acompanyar-la, vetllar per la competitivitat del país, i alhora ha de garantir amb eficàcia la prestació dels serveis públics i els drets dels ciutadans. Doncs “no pot haver-hi un bon país, sense una bona administració”. 

Quan parlem de reforma ens referim a la simplificació administrativa, a la reducció de la càrrega burocràtica, a la millora de la complexitat normativa o a la facilitació de l’activitat econòmica, entre d’altres. Però aquesta recepta modernitzadora requereix d’un element cabdal: el factor humà i, concretament, la professionalització de la direcció pública.

Des de fa anys, les entitats que integrem el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) treballem per consolidar un marc institucional i un compromís públic i privat que permetin desplegar l’agenda renovadora. En aquest sentit, celebrem que el Govern de la Generalitat hagi presentat recentment el Projecte de Llei de la Direcció Pública Professional i del seu sector públic institucional, al que ara voldria referir-me.

Els millors professionals per allò que és de tothom

Crec que és d’ampli consens afirmar que les persones són el principal actiu de qualsevol empresa o organització. Per això, tots ens esforcem per atraure i incorporar el millor talent. I cada cop més. 

Ara bé, per què quan es tracta de l’Administració, que podríem considerar “l’organització de tots”, no sempre som igualment exigents? Per què acceptem nomenaments i contractacions en base a criteris aliens al mèrit i sense prou garanties de capacitat i experiència per assumir determinades responsabilitats? Cal avançar, doncs, cap a un model de direcció orientat a l’excel·lència i capaç d’atreure els perfils més adequats per gestionar allò que és comú. 

A la vegada, també convé aclarir un error que sovint cometem des de l’àmbit privat quan opinem sobre la gestió pública. Se’ns recorda sovint una afirmació tant simple com pertinent: “gestionar l’administració no és com gestionar una empresa”. És cert, i cal tenir-ho present per evitar receptes aparentment atractives que, a la pràctica, poden resultat equivocades o inaplicables. També ajuda a entendre la frustració inicial que experimenten alguns bons professionals quan assumeixen responsabilitats dins de l’Administració. Com en qualsevol altre professió, cal conèixer les seves particularitats i, naturalment, les pròpies de cada àmbit d’actuació. Només així s’evita una situació massa habitual: que alguns directius públics comencin realment a dominar les seves funcions a les acaballes de la legislatura. 

Ara bé, reconèixer aquestes diferències no implica renunciar a aprendre de les millors pràctiques de l’àmbit privat ni a reclamar la màxima professionalitat i capacitat en la gestió d’allò públic. 

Què planteja el projecte de Llei

Tal com assenyala l’exposició de motius de la Llei, aquesta vol avançar cap a un model que permeti designar les persones que exerceixen les funcions directives mitjançant criteris de mèrit, capacitat i idoneïtat, i amb uns requisits mínims curriculars i de titulació. També preveu enfortir la rendició de comptes, establir una cultura d’avaluació contínua i fomentar la seva autonomia.

Un altre element rellevant és la voluntat de desvincular els nomenaments dels cicles polítics, amb nomenaments o contractacions de set anys, prorrogables i subjectes a avaluació, o fins i tot, el fet d’incloure fórmules de retribució fixa i fins a un 15% variable vinculada a l’assoliment d’objectius i resultats. 

"La reforma vol avançar cap a un model que permeti designar les persones que exerceixen les funcions directives mitjançant criteris de mèrit, capacitat i idoneïtat"

Tot això, s’aplicaria en diferents graus segons les tres categories dintre del perímetre de la direcció pública professional: els càrrecs de direcció gerencial; els càrrecs de direcció operativa (ocupats per persones funcionàries); i els càrrecs directius del sector públic institucional.

A partir d’aquí, caldrà veure com es desplegaria reglamentàriament i quina seria la lletra petita que ha de fer possible el compliment de l’esperit de la Llei, i, sobretot, caldrà seguir l’evolució de l’articulat durant les negociacions en el seu tràmit parlamentari. 

En aquest sentit, fóra bo posar el focus en els aspectes més de detall referits a la selecció, avaluació i renovació d’aquests càrrecs, com també sobre el nomenament i funcionament dels òrgans independents de qualificació encarregats de la selecció d’aquests directius. Igualment, convindrà revisar les excepcions que preveu el projecte i delimitar amb claredat quins càrrecs en quedaran subjectes.

Una responsabilitat política i de país

Des de la Cecot celebrem que s’avanci en un element clau per transformar l’Administració. I per aquest moiu convidem els grups parlamentaris a debatre a fons, però amb generositat, sentit de país i visió a llarg termini. Catalunya no es pot permetre que la direcció pública recaigui sovint en persones sense l’experiència i o capacitat necessàries i que puguin ser designades de manera arbitrària o per afinitat política.  

"Ens hi juguem una Administració més preparada i orientada a resultats i, en definitiva, la capacitat del país de respondre millor als reptes col·lectius"

L’aprovació, en qualitat, d’aquesta Llei és indispensable. La responsabilitat del Parlament és millorar-la i dotar-la de les garanties necessàries perquè la direcció pública professional esdevingui una veritable palanca de transformació. Ens hi juguem una Administració més preparada i orientada a resultats i, en definitiva, la capacitat del país de respondre millor als reptes col·lectius.