Barcelona viu en transformació. La Sagrera, Glòries, Montjuïc, la Ciutadella del Coneixement o el Front Marítim són només alguns dels escenaris que estan mutant a la ciutat. Tot i que marquen el dia a dia de la Barcelona d'avui, les seves arrels venen de lluny, i sovint radiquen en un altre moment de profunda transformació que va viure la ciutat, que té nom propi: Pasqual Maragall.
I és que el llegat de l'exalcalde i de la Barcelona olímpica es filtra fins a l'actualitat, també prenent formes que no són tan evidents i que connecten amb els grans projectes de la ciutat actual, com la reforma d'un Front Marítim fins aleshores de barraques o una Glòries en la qual va emergir l'anell viari ara ja enderrocat.
Però el llegat de Maragall va molt més enllà de l'urbanisme i arriba a capes que inclouen el propi model econòmic de la ciutat, amb polítiques que van acabar materialitzades després en conceptes com la ciutat del coneixement i projectes tan bàsics per a la ciutat com el 22@, llavor de la Barcelona d'innovació i emprenedoria actual. Tot emmarcat en una mirada europea, i també metropolitana, que alhora posava el focus en els barris i en la seva connexió, amb el concepte de cosir barris que va abanderar l'exalcalde.
Com ha arribat aquest llegat a la Barcelona actual? Segueixen els seus grans projectes responent a aquesta lògica? Com es cusen barris en una ciutat metropolitana que ha adquirit una escala internacional, en part empesa per aquestes Olimpíades del 92? Segueix aquest llegat marcant el rumb de Barcelona? Són algunes de les qüestions que s'abordaran en una sessió de Moments Estel·lars que se centrarà en el llegat de Pasqual Maragall i en com segueix protagonitzant la ciutat, el dilluns 6 de juliol a les 18.30 a la Casa Cupra Raval.
Per revisitar aquest llegat encara viu a la ciutat, aquesta nova sessió del cicle organitzat per The New Barcelona Post comptarà amb tres perfils que abordaran l’empremta de Maragall des de tres angles molt diferents: l’exconsellera i metgessa Montserrat Tura; el geògraf especialista en geografia urbana Oriol Nel·lo, i l’activista veïnal Custodia Moreno. El periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira conduirà el debat per aprofundir en el llegat de Maragall, en una cita organitzada amb la col·laboració de Casa Cupra Raval, Must Media Group i Barcelona Global i, en aquesta ocasió, també la Fundació Catalunya Europa, encarregada de difondre el llegat de Pasqual Maragall a través del debat sobre la construcció europea, els reptes globals i la cultura democràtica. Per assistir com a públic i poder formular preguntes als ponents, es requereix reserva prèvia gratuïta.
Amb el títol La Barcelona de l’alcalde Maragall, la sessió abordarà les diferents facetes de Maragall i el seu llegat, des de la transformació de la ciutat fins al seu impacte en els seus barris i el seu estil de lideratge. Montserrat Tura podrà acostar-se a aquesta faceta de líder, d’un alcalde —i després president de la Generalitat— que va introduir la política de coalicions des d’una perspectiva de fer política inèdita a Catalunya fins aleshores. Com a exdirigent del PSC, Tura va ser consellera d’Interior amb Maragall durant tota la seva etapa al capdavant de la Generalitat, entre 2003 i 2006, i després va ser consellera de Justícia amb José Montilla, fins l'any 2010. Tura, que va deixar la política activa el 2012 per tornar a l’exercici de la medicina, va arribar al Govern després de 16 anys a l’Alcaldia de Mollet del Vallès, convertida en referent del municipalisme i de les polítiques públiques en pro de la cohesió social i el progrés, amb una visió que ha plasmat en diversos llibres. Així, Tura va arribar al Govern amb una mirada municipalista que compartia amb Maragall, que havia estat alcalde de la capital catalana durant 15 anys.
Durant aquest període al capdavant de la ciutat, Maragall va impulsar transformacions que s'analitzaran en la sessió al costat d'Oriol Nel·lo, com a geògraf expert en estudis urbans i ordenació del territori. Format a la UAB i a la nord-americana Johns Hopkins University, Nel·lo va ser director de l'Institut d’Estudis Metropolitans entre 1988 i 1999, i després va ser diputat al Parlament fins el 2004. Llavors, i ja amb el Govern de Maragall, va passar a ser secretari per a la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat fins el 2011, càrrec des del qual va impulsar la Llei de Barris, entre altres regulacions que han transformat les ciutats en les últimes dècades.
Així, Nel·lo s'ha erigit com una de les principals veus de l'anàlisi de les transformacions urbanes a Catalunya, ara des de responsabilitats com la de professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona. Aquest pla aspira a millorar les condicions dels mateixos barris des dels quals empenyen activistes veïnals com Custodia Moreno, icona per a les reivindicacions des dels barris ja en actiu durant l'Alcaldia de Maragall.
Infermera i expresidenta de l'Associació de Veïns del Carmel, Moreno ha estat una figura clau del moviment veïnal i del compromís cívic amb la ciutat, des que va viure a les barraques de Raimon Casellas, un dels nuclis que es va anar construint al voltant del Carmel i a Can Baró. Anys després, va ser precisament Maragall qui va donar un simbòlic cop de maça a una de les últimes barraques del proper nucli de Francesc Alegre el 1990, de les quals encara es pot veure el rastre a la part alta del carrer. Moreno va continuar reclamant millores per al barri, amb una mirada feminista, que la va portar a ser comissionada pel desenvolupament integral de la zona nord d'Horta-Guinardó i a rebre la Medalla d'Honor de la Ciutat el 2009, a més de ser pregonera de la Mercè el 2021. Ara, la trajectòria de Moreno, juntament amb la de Tura i la de Nel·lo, permetran recórrer de forma coral les diferents capes d'un llegat de Maragall que continua modelant Barcelona.
