Quin món volem el 2048? I qui està treballant ja en algun lloc al món per fer-ho realitat? Dues preguntes disruptives i un mateix protagonista: Alfons Cornella. Físic i tres voltes rebel, com la poetessa Maria-Mercè Marçal. Coincidint amb la rentrée de setembre, l’Alfons té el sant costum de fer una conferència anual a l’Auditori de la Pedrera i exhaurir totes les entrades al bell mig de Barcelona. No deu ser tasca fàcil, però el cert és que l’avalen un centenar de projectes d’innovació i més de 35 llibres. Sincerament, val massa la pena escoltar-lo i aprendre’n.
“Hem de comprendre el present per construir futurs possibles”
“Hem de comprendre el present per construir futurs possibles”, comença poc abans de recordar-nos que vivim un canvi d’època. Geopolítica, poder i democràcia. “Tenim una necessitat creixent d’humilitat. Mai hi ha hagut tanta informació com ara i ordenar les dades és un repte excepcional”, assegura. A tot arreu passen massa coses, però els grans clàssics afortunadament no moren com, per exemple, la revolució del pensament del filòsof Immanuel Kant amb dignitat, llibertat i estructures que garanteixin la pau.
El número tres sí que agrada
L’historiador Peter Watson apunta que la tendència de l’ésser humà és buscar un tercer entre extrems. La Santíssima Trinitat. En el cas de Kant era la tesi, l’antítesi i la síntesi, de la mateixa manera que l’economista Adam Smith escrivia sobre la terra, el treball i el capital. No hay dos sin tres o en l’equilibri es troba la virtut. “El número tres agrada al cervell humà i a la natura. El problema són els extrems. Hem de gestionar les tensions, trobar el balanç i experimentar amb les terceres solucions. Hem de reinventar la diplomàcia per poder parlar perquè ara tots tenim una febrada armamentista”, apunta Cornella. Un bon avís a navegants.
La pau pot ser econòmicament més interessant que la guerra.
Parafrasejant l’economista Mariana Mazzucato, la pau pot ser econòmicament més interessant que la guerra. Tenim massa informació o potser, ens falta informació per saber què és realment veritat i verificar el verificador. Les coses passen si la gent no reacciona. Així doncs, el moviment Radicle Civics proposa prototipar institucions econòmiques i socials per resoldre crisis globals. El periodista Georgetown Monbiot apunta a la conversa com a element clau d’una institució: “Hem de restablir la conversa com a infraestructura cívica”.
El poder de la conversa i dels contextos
Sí, el poder d’una bona conversa pot canviar el món que volem el 2048, com també ho pot fer el despertar moral i el talent al servei d’allò que realment importa. El periodista Omar El Akhad reivindica que “el silenci és una decisió moral” i per això, fa una ferma crida a la responsabilitat individual.
L’Alfons recorda també una campanya que va donar la volta al món i diu així: You didn’t fight your way into Harvard to end up in a bullshit job. És a dir, “no vas lluitar per entrar a Harvard i acabar en una feina de merda”. Clar i català. Així doncs, el camí ens porta cap a solucions com The School for moral ambition, Change begins here del Fòrum Econòmic Mundial o el moviment Edgers on “la rebel·lia és una força positiva que qüestiona l’statu quo a través del futur”.
Hem de restablir la conversa com a infraestructura cívica.
Tal com diu el professor Otto Scharner, hem de crear contextos on gent interessant es trobi. Mentrestant, hi ha 15.000 satèl·lits donant voltes arreu del món i alerta perquè la meitat ja són de Starlink. A l’espai i a la terra passaran coses i nosaltres hem de repensar la nostra manera de viure i de treballar. “L’ansietat és conseqüència d’intentar-ho fer tot perfecte”, apunta Cornella. I la perfecció, com deien a la meva escola, no existeix...
Què és el progrés?
De moment, continuem mirant cap al progrés des de l’impacte econòmic. La gran pregunta, però, és si el progrés és ara la tecnologia o hauríem de redefinir-lo cap a les persones? Com podem viure bé dins els límits del planeta? El geògraf Samuel Miller defensa que hem de fer una lectura radical del que suposa el progrés. L’Alfons proposa una fórmula interessant que diu que el progrés real és la suma de les capacitats humanes, el valor públic i la llibertat futura dividit per la suma del dany ecològic, la desigualtat i la fragilitat sistèmica. A partir d’aquí, cal treure el millor resultat possible.
Cornella explica amb diferents exemples que “hi ha moltíssima gent inventant el futur i que el futur es resol fent les coses ben fetes durant milions de vegades”. Això també aplica a l’optimisme climàtic, a la nova ciència que ve a demostrar impossibles, però que continua necessitant recursos o a la “bona” IA que gaudeix de mala premsa, necessita molta energia i encara més educació.
Pensar, per plaer
Reivindica l’Alfons que “estem en un món fascinant” on hem de redescobrir el pensament amb atenció, lectura i imaginació, alhora que s’ha de reinventar la gestió i decidir millor davant la complexitat. Ens espera un nou contracte social de tres, és a dir, persones, naturalesa i tecnologia. De fet, ja ens trobem davant la nova necessitat d’aprendre a pensar -per plaer- i de recordar, tal com conclou l’Alfons, que “el futur és enginy i ingenuïtat”.
Ens espera un nou contracte social de tres, és a dir, persones, naturalesa i tecnologia.
L’auditori de La Pedrera es buida. Quin món volem el 2048? Ens preguntem encara molts dels que hem escoltat l’Alfons amb atenció, tot sortint per la porta principal d’una de les grans meravelles de Gaudí. I, segurament, no ens ho deixarem mai de preguntar perquè el coneixement no es pot donar mai per fet i definitivament, s’ha de comprendre el present per construir futurs possibles.
“Desaprenc, per tant, existeixo”, que diu el company Alfons Cornella.