Els menors d’edat tenen accés a Internet cada vegada més aviat. Actualment, la mitjana d’edat en què els nens i nenes tenen el seu primer mòbil se situa entorn als 12 anys. L’any 2010, amb l’arribada del Iphone 4 i la proliferació dels primers telèfons intel·ligents, els fundadors de Qustodio van detectar el potencial i el perill que aquests dispositius podrien tenir per als nens i adolescents i van decidir crear una eina de control parental. Ara, 15 anys després, l’aplicació suma set milions de famílies usuàries de 180 països.
“Internet és un món hostil per als nens, amb aquesta aplicació volem oferir pau mental als pares alhora que generem un entorn digital sa i segur per als menors”, resumeix Emily Lawrenson, responsable de comunicació de Qustodio. “De la mateixa manera que intentem adaptar casa nostra perquè sigui segura per als nens, també hauríem d’adaptar el món digital perquè sigui saludable per a ells”, defensa.
Amb aquest propòsit, Eduardo Cruz, Josep Gaspar i Josh Gabel, tres informàtics experts en ciberseguretat, van llançar Qustodio a Barcelona el 2012, amb un nom que deriva de la paraula llatina custodia i que es podria traduir com a vigilància. L’eina, que ofereix subscripcions anuals de 43 o 75 euros i està disponible en vuit idiomes., permet supervisar l’activitat del menor —per exemple, el seu historial de navegació o els vídeos que han vist—, localitzar-lo en temps real i establir els límits d’ús dels seus dispositius, entre altres opcions.
El primer prototip que van crear estava pensat per ser utilitzat en ordinadors i, específicament, en dispositius Windows. En els seus dos primers anys d’activitat, Qustodio va tancar dues rondes de finançament que van aconseguir captar dos milions i mig de dòlars del fons inversor americà 8W Ventures i de l’espanyol Kibo Ventures.
“Així com les tecnologies són canviants, la nostra eina també ho és, i es troba en constant actualització”, defensa Lawrenson. Per exemple, ha incorporat algoritmes d’intel·ligència artificial per detectar si les converses que mantenen els menors inclouen amenaces o violència, o si es refereixen a temes com la depressió o el suïcidi. En el cas que el sistema detecti un possible perill, envia automàticament un missatge al dispositiu del progenitor, exposant quines alertes s’han detectat, sense necessitat que els pares tinguin accés a tots els missatges i es protegeixi, així, la intimitat del menor.
L’any 2022, la companyia tecnològica australiana Qoria, que col·labora amb escoles per protegir els nens en l’entorn digital, va adquirir la totalitat de les accions i de les filials de Qustodio per un valor de 52 milions de dòlars. “Amb aquesta fusió vam aconseguir la protecció integral, des de l’escola fins a les llars”, valora Lawrenson. Qoria va tancar 2024 amb una facturació de més de 101 milions de dòlars, un 23% més que en el període anterior, amb un increment que s’explica, en part, amb la compra de Qustodio i d’Educator Impact, ja que ha permès l’expansió a nous mercats. Actualment, Qustodio compta amb dues seus, una a Barcelona i l’altra a Amèrica del Nord, i només a la capital catalana hi treballen més de 80 persones.
“Fins i tot a mi, que soc adulta, entrar a Internet em genera estrès i ansietat”, reconeix Lawrenson, que destaca que els riscos són encara més grans per als menors. “Amb aquestes edats, el cervell dels nens no està preparat per a mantenir converses madures i detectar els perills que existeixen en el món digital”, explica. Des de Qustodio identifiquen que alguns dels problemes més preocupants de l’ús d’Internet en menors és el ciberassetjament, l’accés a pornografia o l’addicció que pot crear certes aplicacions. A més, apunten que aquests perills es poden trobar fins i tot en aplicacions que a primera vista semblen innocents, com minijocs com Roblox, ja que els xats d’aquestes són a vegades usats per al ciberbullying.
Per començar a utilitzar Qustodio, cal instal·lar-se l’aplicació tant en el dispositiu del menor com en el del progenitor. Per aquest motiu, des de la companyia de ciberseguretat insisteixen que la instal·lació de l’eina ha d’anar precedida d’una conversa i d’un consentiment previ per part del menor. “No n’hi ha prou amb instal·lar-la, perquè llavors el menor ho interpretarà com una coerció i una prohibició, sinó que haver d’haver-hi pedagogia i mantenir una conversa amb els nens sobre la importància del benestar digital; només així pares i fills prendran consciència d’aquests perills”, conclou Lawrenson.
