No era fàcil prendre les regnes d’un negoci del 1929 –en origen l’antiga taverna Can Mosques–, tan arrelat en la història de la ciutat i la seva gastronomia tradicional, conegut no només per la seva carta sinó per la seva memòria col·lectiva.
Allà va esclatar una bomba anarquista el 1946, i allà van compartir tertúlies durant dècades escriptors, artistes, actors, músics, periodistes i intel·lectuals. De Vázquez Montalbán, Peret, Terenci Moix, Sara Montiel, José Saramago o Vittorio Gassman, a un joveníssim Lionel Messi en un dels seus primers àpats després d’arribar a Barcelona, abans de ser la gran estrella del Barça.
En els últims anys de trajectòria de l’establiment, el mal estat de la finca on s’ubica, la pandèmia, l’augment dels lloguers al centre de la ciutat, la pressió immobiliària i altres factors van desencadenar la sortida de la família que el va convertir en un referent del Raval, a la frontera amb Sant Antoni.
I encara que va tenir una dolorosa aturada amb persianes abaixades, va ser una família russa, establerta des de fa anys a Catalunya i enamorada de l’establiment, qui es va atrevir a reprendre el projecte després d’adquirir-lo, ja que sense aquesta operació la seva rehabilitació era inviable.
Va ser una família russa, establerta des de fa anys a Catalunya i enamorada de l’establiment, qui es va atrevir a reprendre el projecte.
A finals del 2025, Can Lluís va tornar amb un nou capítol, després d’una recuperació meticulosa i artesanal de la seva decoració i mobiliari, i l’afany de preservar el seu ambient i patrimoni.
Però també amb una decidida aposta per abanderar els plats tradicionals que un dia va servir la casa, afegint sabors que evoquen els guisats casolans de les àvies i a una cuina que va semblar estar en extinció en alguns moments a la capital catalana, però que ara torna amb decisió per sobre de tendències cosmopolites i fórmules clonades per a turistes i expats. Aquí s’imposen les hores de cocció i el retrovisor per no perdre la identitat local.
Enfocament barceloní
La prova de foc culinària ja ha donat resultat. “Venen famílies catalanes a celebrar els moments importants de la seva vida: aniversaris, festes familiars o simplement per reunir-se al voltant d’una mateixa taula. A poc a poc s’ha anat formant una clientela fixa, i això ens resulta especialment grat, perquè tornen una vegada i una altra, i ens recomanen”, relaten els propietaris.
“A poc a poc, afinem les receptes i millorem el servei. Creiem que un autèntic restaurant mai deixa d’aspirar a ser millor”, afegeixen. No van apuntar al turista ni es van promocionar al respecte. Tampoc a influencers en aquesta direcció.
“Ens importava, abans de tot, guanyar-nos la confiança dels veïns i retornar a Can Lluís el seu lloc entre els restaurants preferits dels mateixos barcelonins“. Ara, de forma natural estan arribant alguns viatgers, però no pretenen ser una destinació turística, com han intentat altres restaurants de la zona.
"Ens importava, abans de tot, guanyar-nos la confiança dels veïns i retornar a Can Lluís el seu lloc entre els restaurants preferits dels mateixos barcelonins“
L’artífex que els seus sabors convidin a repetir visita és el xef Albert Güell. Malgrat la seva joventut ha desenvolupat la seva carrera sempre en aquesta especialitat, i malgrat el seu talent tècnic no busca reinterpretacions sinó una execució rodona, amb omnipresent respecte al producte i els proveïdors locals. Explica que el cabrit prové de Rasquera, a la província de Tarragona conegut per les seves antigues tradicions ramaderes, per exemple, i que la temporada marca els seus ajustos de carta.
La mirada als plats de fonda i a les preparacions sense data de caducitat local es tradueix en un repertori com de tota la vida. Per obrir boca es despleguen bons pans, anxoves, gildes, llonganissa o paté de campanya… Per posar-se en feina compartint, hi ha bones opcions a preus continguts.
Dels imprescindibles bunyols de bacallà (sis unitats, 9, 5 euros), on no s’escamoteja en matèria primera, com succeeix amb l’Esqueixada, als infal·libles Caragols guisats pels quals molts barcelonins pelegrinen. Com a ‘favorit’ del xef, la Garota gratinada o eriçó de mar (a 4, 7 euros la unitat) prepara el paladar per al que està per venir.
Cassoles amb manyaga
Entre els principals, no falta un referent tan patri i senzill com la Botifarra amb mongetes (la carta especifica que va ser la primera tastada barcelonina de Messi), per 12, 50 euros. Ni un bon entrecot de vaca madurada 30 dies o un filet. Entre els peixos apareix el Bacallà amb xamfaina gratinat amb allioli (homenatge a les antigues barriques de bacallà), on les làmines de la peça, al punt, parlen per si soles.
Però on Güell més es diverteix és trastejant entre olles sense pressa ni pausa. Començant pel Cap i pota, amb tripa i cigrons, que pobla moltes taules aquest migdia. O pel formidable Caneló de pollastre rostit a la catalana (definit com a “clàssic nadalenc reciclat”), idoni per compartir per la seva generositat (15 euros). Ens explica que elabora un rostit de pollastre tradicional amb ceba, tomàquet i vi ranci, que després desossen i lliguen per al farcit.
Després munten els canelons amb pasta fresca, però la cirereta de la casa és la salsa que substitueix la beixamel. Aquí es compon de ceba confitada, una mica de brandi, orellanes i prunes, remullats amb el brou de pollastre previ. Després la redueixen i lliguen “fins a aconseguir la textura desitjada” i rematen el plat amb el caneló, la salsa catalana i uns pinyons per damunt.
El dia de la nostra prova les Mandonguilles amb sípia ja s'havien finiquitat, però altres platazos intocables eren devorats a la sala. Com els Peus de porc amb cargols, que sembla que el xef porti elaborant un segle. Amaga un sofregit amb cansalada, xoriço picant, ceba pebrot i tomàquet i pebrot fumat solc i picant, al qual afegeix els cargols ja bullits perquè agafin sabor en acabar de coure.
Però la marca de la casa és que amb la salsa restant d'aquests gasteròpodes envasen els peus al buit i els cuinen a baixa temperatura tota la nit al vapor, confessa a aquest mitjà. Una vegada cuits, els ensamblen i acaben de reduir salsa.
No són els únics, però sí alguns dels seus plats motor. Els qui aconsegueixin un exercici de contenció, arribaran les postres, amb mitja dotzena d'opcions atemporals: mel i mató, pastís de formatge (signatura de la casa, i extracremós), crema catalana amb carquinyolis, flam casolà amb nata o gelats, per entre 5, 5 i 7, 5 euros. La carta de vins també s'ha seleccionat amb afecte i bona representació autòctona.
Una altra opció és el seu Menú tradicional de la casa, a 28,9 euros, amb dos primers i dos segons a triar, més beguda, pa i postres o cafè, que no defrauda. I per a ocasions especials, cal tenir en ment l'altell privat per a petits grups.
Informació de Can Lluís:
- Carrer de la Cera, 49 Barcelona
- 618 17 68 96
- canlluis. com
- Diàriament, de 13:00 a 16:30 i de 20:00 a 23:30 hores.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
