Per a Antoni Tàpies, el mur representava molt més que una superfície sobre la qual pintar. També era una forma de parlar del pas del temps —a través de les capes, esquerdes, taques i grafits que s’hi acumulen al llarg dels anys—, però també de les parets que separen espais i amaguen allò que queda a l’altra banda. Una imatge que va adquirir múltiples significats al llarg de la seva obra i que ara el Museu Tàpies recupera.
Fins al 27 de setembre, Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur revisita aquesta idea a partir d’un període especialment important en la trajectòria de l’artista: la dècada de 1950. Són els anys en què Tàpies comença a consolidar un llenguatge propi i en què el mur va prenent cada vegada més presència en la seva manera d’entendre la pintura. A través de quatre exposicions que l’artista va presentar en aquesta dècada significativa, entre 1950 i 1960, la mostra permet descobrir també com l’artista va transformar la seva manera de presentar les obres i relacionar-les amb l’espai que les envoltaven.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat