Molt per veure, molt per llegir. El lema de la 44a edició de La Setmana del Llibre en Català es fa evident només creuar l’Arc de Triomf. Al passeig de Lluís Companys, els llibres s’estenen fins a la Ciutadella i costa saber on fixar la mirada: una portada que crida l’atenció, una parada plena de llibres, un autor envoltat de lectors, una conversa que comença, un escenari que es prepara per a la següent activitat. I no és estrany que la mirada es perdi entre tanta oferta. Més de 282 segells ocupen els més de 9.000 metres de la fira i fan del passeig de Lluís Companyis una gran llibreria a cel obert.
Després d’aquesta primera impressió, gairebé aclaparadora, davant l’extensió de La Setmana, la mirada continua avançant. Recorre les taules plenes de llibres, s’atura en una portada, reconeix un autor i es deixa portar pel moviment constant que omple el passeig. A cada pas apareix una proposta diferent: una conversa entre lectors, un recital de poesia, un conte teatralitzat que endinsa els més petits en històries de monstres i zombis o una firma. Costa decidir on aturar-se perquè, mentre els ulls recorren una parada, alguna activitat ja s’està coent a la següent.
També hi ha qui opta per, enmig d’aquest ritme, detenir-se: lectors que han aconseguit convertir qualsevol racó del passeig en un espai de lectura improvisat, als bancs, a la gespa o fins i tot darrere dels expositors. Però n’hi ha prou amb tornar a enfocar la mirada i recórrer uns metres més del passeig per descobrir que darrere d’aquesta primera impressió hi ha una immensitat de llibres, editorials, gèneres i també mirades.
Entre els expositors es poden trobar grans segells com Anagrama, Destino, Columna, Salvat o Planeta, però també editorials independents com Raig Verd o Quaderns Crema. Hi ha còmic, novel·la negra, excursionisme, llibres d’artista i literatura infantil. També cuina, viatges, política, futbol, ecologia o literatura eròtica. En total, 332 expositors i més de 350 activitats entre conferències, recitals i pòdcasts en directe.
Darrere d’aquestes xifres hi ha una mostra de la varietat del sector editorial català, amb projectes molt diferents que comparteixen espai durant deu dies. Oriol Magrinyà, president d’Editors.cat, entitat organitzadora de La Setmana, ho reivindica com “un motiu d’orgull”, perquè “demostra la vitalitat d’un sector, el sector del llibre, més necessari que mai”. Un sector que, segons va reivindicar durant el discurs inaugural de La Setmana, és “ric i potent, amb editorials de totes les mides i condicions: des de petits projectes gairebé individuals, fins a grans grups o projectes cooperatius”.
Però darrere d’aquesta abundància, que l’ull del visitant a la Setmana recorre contínuament, també hi ha un gran repte: aconseguir que aquesta oferta de llibres en català arribi a més lectors. Perquè, tot i que, segons l’informe Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2024, el 73,9% de la població major de 14 anys llegeix almenys un llibre cada trimestre, només un 33,9% declara llegir habitualment en català.
Per a Magrinyà, aquestes xifres també posen sobre la taula el moment d’“emergència lingüística” que viu el català. Així ho va remarcar en el discurs inaugural de La Setmana, una cita que l’editor reivindica com un “contrapunt” a aquesta situació: “no com un oasi, no com un espai de resistència, sinó com la demostració fefaent i festiva que, malgrat tot, tenim una llengua viva”.
La varietat de segells, gèneres i temàtiques present a la Setmana respon precisament a aquesta voluntat: oferir opcions per a gustos i interessos diferents i fer que els lectors puguin trobar en català aquell llibre que busquen, sigui quin sigui el gènere o la temàtica.
Un espai de conversa i trobada
Però, amb el repte de la lectura en català present, La Setmana també vol ser un espai de calma i conversa, que permeti al visitant aturar-se entre milers de propostes i sortir amb una bossa carregada de llibres o amb una llista de pròximes lectures apuntada al bloc de notes. “Ja porto cinc llibres i encara no he acabat de passejar-me per totes les editorials”, comenta una visitant mentre guarda la seva nova adquisició en una bossa ja plena de llibres en català. Unes passes més enllà, una altra lectora assegura que portava “tot un any esperant el moment de tornar a La Setmana”.
Però aturar-se també permet posar cara a aquells que fan possible que els llibres arribin a les taules de les llibreries i, després, a les mans dels lectors. Figures imprescindibles de la cadena editorial que sovint queden en segon pla, com els editors, traductors o il·lustradors, que durant aquests deu dies comparteixen espai amb lectors i autors.
Per a Carlota Rodríguez, de l’editorial barcelonina Blume, aquesta és precisament una de les claus de la fira: “És un espai de conversa, on conèixer i posar cara als lectors però també a altres escriptors, autors, traductors, il·lustradors...”. Així, els llibres deixen de ser només objectes exposats damunt de la parada i passen a formar part d’una conversa. Lectors que es recomanen llibres entre ells. Editors que conversen amb els seus autors. Lectors que, després d’haver estat conquerits durant anys per les paraules d’un escriptor, finalment tenen l’oportunitat de posar-li cara.
La Setmana precisament vol ser un catalitzador d’aquestes trobades. Durant deu dies, més de 200 autors participen en signatures de llibres, des de veus de la literatura catalana com Albert Om o Regina Rodríguez a autors internacionals com Zadie Smith, Clare Pollard o Leonardo San Pietro. Entre ells hi ha Fàtima Saheb, que hi firma per segon any consecutiu el poemari Mares Migrants, publicat per la cooperativa editorial JANDE. Fundada el gener de 2025 per Aissata M’ballo i Diana Rahmouni, l’editorial neix amb l’objectiu de donar espai a veus d’ascendència racialitzada i migrant poc representades en la literatura catalana. Mares Migrants vol ser, en paraules de Saheb, “un contrapès a les narratives que parlen massa alt” i donar “una mica d’esperança a totes les generacions futures”.
Per a Saheb, la firma és molt més que dedicar un llibre: “És una oportunitat per veure com l’aposta que ha fet l’escriptor transcendeix i ressona en els lectors”. El contacte amb ells li permet posar cara a qui hi ha a l’altra banda de les pàgines, conèixer històries de primera mà i rebre “aquest retorn tan valuós”.
Nous lectors, noves mirades
Però si La Setmana vol que aquesta passió pels llibres i per la literatura en català continuï, també ha de mirar cap a les noves generacions. Durant els deu dies de la fira, els més petits tenen el seu propi espai, amb desenes d’activitats pensades per acostar-los a la lectura. Contes, tallers, espectacles i propostes que intenten que el primer contacte amb els llibres sigui també una experiència compartida. Una aposta especialment necessària en un món cada vegada més envoltat de pantalles i estímuls. “En una era dominada per les pantalles i els estímuls, els llibres són un refugi més simple, que permet als nens deixar volar la seva imaginació”, explica Carlota Rodríguez, de l’editorial barcelonina Blume.
I aquesta aposta no s’acaba amb els més petits: també hi ha espai per als lectors una mica més grans, els adolescents, amb activitats pensades per connectar amb els seus interessos i maneres de llegir. I les xifres mostren que, malgrat els tòpics, els joves no han deixat de llegir: el 76,1% dels catalans d’entre 14 i 24 anys ha llegit almenys un llibre durant el darrer trimestre, la proporció més alta entre totes les franges d’edat. Però llegir més no implica necessàriament comprendre millor, com advertia Manuel González, president de Liber en una entrevista a The New Barcelona Post. Els resultats de PISA alerten de les dificultats de comprensió lectora de textos llargs entre els estudiants de 15 i 16 anys. “Ens preocupen uns índexs de comprensió lectora que no és que no millorin, sinó que semblen continuar davallant. Ens preocupa com a editors, naturalment, però també com a ciutadans”, advertia Oriol Magrinyà en el seu discurs inaugural.
I al repte de la comprensió lectora se li suma un altre: aconseguir que aquesta lectura sigui també en català, ja que només un 27,7% dels joves entre 14 i 24 anys llegeixen habitualment en aquesta llengua. Per aquest motiu, La Setmana també busca nous espais per reconnectar amb els joves, i la Casa de la Creació Digital és una de les grans apostes. Allà es poden conèixer booktokers i altres creadors de contingut literari com la Mar Isern (La Contracoberta), que comenta que va començar el projecte com un “diari, on recollir els llibres que li havia anat agradant i compartir-los amb una comunitat que sabria que també connectaria amb ella”. Una manera de convertir les pantalles, precisament, en una porta d’entrada als llibres en català.
Una aposta per seduir totes les generacions, no només les joves, que, a més, també es tradueix en xifres. L’any passat, La Setmana va reunir 120.000 visitants i va incrementar entre un 12% i un 15% la facturació respecte de l’edició anterior, tot i quedar per sota del milió d’euros, i es va convertir en el tercer gran punt de venda de llibres, després de Sant Jordi i Nadal. Però, més enllà de les xifres, quan el nostre passeig arriba al final, queda la sensació que ens falta una segona volta. Que aquella portada que hem vist de reüll mereix una aturada, que encara hi ha una parada per descobrir, un editor amb qui conversar o un llibre que no havíem vist en passar-hi per primer cop. Perquè en una Setmana i una literatura tan diversa, la mirada no arriba a abastar-ho tot.