Del skate californià a Barcelona, una mirada a l'adolescència amb Ed Templeton

El demà no existeix. Mai arriba. Almenys, no dins d'una fotografia. Fora de la càmera, el temps passa, les persones creixen, els cossos canvien i el que llavors imaginàvem com a futur acaba convertit en passat. Però la càmera pot aturar aquest instant i conservar-lo tal com va ser. I probablement cap altra edat estigui tan lligada a aquest desig d'aturar el temps com l'adolescència. Una etapa que es viu en present i amb intensitat, exprimint el que passa en aquell moment perquè el demà encara sembla massa lluny.

Tant en la fotografia com en l'adolescència, per tant, el demà sembla no arribar. O, potser, no volem que arribi. Ed Templeton (Califòrnia, 1972) fa més de tres dècades que fotografia precisament aquest present, aquesta mateixa manera, pròpia de l’adolescència, de viure el present, un temps en què el demà encara sembla no existir. Des de 1993, quan, gairebé per casualitat o intuïció, va començar a retratar el món que l'envoltava —els skaters amb els quals compartia els seus dies a Califòrnia, els seus amics, les seves parelles i també desconeguts—, la seva càmera ha anat acumulant moments, persones i llocs que llavors formaven part del seu dia a dia i que avui, inevitablement, han canviat.

Els protagonistes de les seves fotografies, adolescents de la dècada dels 90, han crescut; les amistats s'han transformat i probablement moltes de les relacions amoroses que hi apareixen s'hagin esvaït amb el temps. Fins i tot algunes de les persones fotografiades no reconeixerien del tot aquesta versió de si mateixes. Però les fotografies de Templeton aconsegueixen conservar aquell instant efímer: com vestien, on eren, amb qui eren i com es relacionaven.  

Són aquests instants eterns els protagonistes de Tomorrow Never Comes, la mostra amb què Templeton desembarca a Barcelona i que suposa la seva primera exposició individual a Espanya. En ella, les fotografies que va prendre durant la seva adolescència i joventut conviuen amb imatges recents, algunes d'elles captades també a la capital catalana. Perquè, encara que siguin diversos els quilòmetres i els anys que separen els Estats Units de principis dels 90 de la Barcelona de 2026 —i hagin canviat l'estètica, la forma de vestir o els llocs—, en totes les fotografies que formen la mostra es reconeix aquesta mateixa manera de viure el present pròpia de l'adolescència.  

Unes imatges que traslladen a l'Espai Metrònom, en ple Born, l'ambient de la cultura underground en la qual van créixer. Comissariada per Elisa Medde, directora de Foto Colectania, i desenvolupada per la mateixa fundació, Tomorrow Never Comes reuneix part de l'extens arxiu que Templeton ha construït durant més de tres dècades amb treballs més recents, establint un diàleg entre tots dos moments.

Més enllà de les imatges, aquesta estètica skater i underground també és present en la manera d'organitzar la mostra —que es pot visitar de forma gratuïta fins al pròxim 20 de setembre, d'11 a 20 h—. Algunes de les fotografies descansen sobre rampes de skate, com si els joves protagonistes de les instantànies encara seguissin lliscant sobre elles, mentre els textos de la sala estan impresos sobre taules de fusta i petits televisors vintage completen el recorregut i ens endinsen en aquest univers.

Dues adolescències, un mateix impuls

Una part central de l'exposició s'articula entorn de Wires Crossed, l'arxiu fotogràfic que Templeton ha anat construint al llarg d'aquestes tres dècades, però al qual se sumen també treballs recents realitzats a Barcelona. En les seves fotografies destaquen piruetes i caigudes dels skaters, però també escenes quotidianes que podrien semblar insignificants: una conversa, un petó d'amor, un grup d'amics assegut al carrer. I al costat d'elles apareixen hospitals, ferides, detencions policials, relacions i moments d'intimitat.

Templeton mai ha tractat de construir una imatge idealitzada del skate, sinó de mostrar tot el que formava part d'aquella vida. “La meva intenció ha estat sempre reflectir tota l'estètica skater i tot el que implicava: la part divertida de piruetes impossibles, però també l'altra cara, com les lesions, ferides i hospitals que implica”, ha explicat l'artista que ha viatjat a la capital catalana amb motiu de la mostra.

Però aquestes imatges passades i recents relacionades amb el món del skate també es barregen amb una altra sèrie de fotografies: Eδέμ (Edèn), la campanya que Templeton va fotografiar per a la col·laboració de Bershka (Inditex) amb Aries, la firma britànica fundada per Sofia Prantera i convertida en marca de referència de l'streetwear. Unes fotografies que van ser captades a Huntington Beach el febrer de 2026, més de trenta anys després que el fotògraf comencés, de forma esporàdica, a construir aquest univers que ara arriba a Barcelona.

El context ha canviat i també el propòsit de les imatges, però tornen a aparèixer alguns dels temes que travessen totes les seves instantànies: l'adolescència, el desig, la construcció de la identitat, l'amistat… La col·lecció de Bershka, de fet, parteix del relat d'Adam i Eva i del moment de la seva sortida de l'Edèn com una metàfora de la pròpia adolescència, aquest moment en què s'abandona allò ja conegut —l'Edèn—, l'espai familiar, per començar a descobrir què hi ha fora. Una temàtica recurrent en l'obra de Templeton.  

De fet, és la trobada entre Templeton, Bershka i Aries la que ha motivat la pròpia mostra: barrejant algunes de les imatges més emblemàtiques de la seva llarga carrera amb les fotografies realitzades per a la col·lecció de la marca espanyola, que llançarà la segona part d'aquesta col·lecció precisament aquest divendres 11 de setembre, coincidint amb les dates en què es pot visitar la mostra.  

Mirar el món contemporani a través d'una lent

L'espai Metrònom, on s'ha instal·lat la mostra, es troba a només uns passos de la institució que l'ha fet possible: Foto Colectania, centre que també exhibeix els últims d'una altra mostra que també mira el món contemporani, que es podrà contemplar fins al 20 de setembre. Tantes històries. Tantes preguntes, de Max de Esteban, es mou en una direcció molt diferent a la de Templeton, però comparteix amb ella una preocupació per la nostra relació amb el present.

En aquest cas, l'exposició de de Esteban posa el focus en les infraestructures, les pantalles, les dades, les xarxes i en general tot allò que organitza i condiciona la nostra vida contemporània sense que necessàriament en siguem conscients. Així, mentre Templeton observa de prop les persones i els espais que habiten, De Esteban dirigeix la mirada cap als sistemes que hi romanen darrere: allò que no sempre veiem, però que també determina com vivim. Dues formes d'entendre el present —més que oposades, complementàries— que es poden recórrer, amb pocs passos, al Born.