Trobada a les Tres Xemeneies

No s'hauria imaginat mai que aquest anava a ser el lloc on anava a succeir tot. El dia, fins i tot, s'havia aclarit i havia deixat enrere aquesta calor infernal. Sabia que havia de ser puntual. La silueta es dibuixava imponent, com un monstre de tres caps amb braços i cames desproporcionats. Va veure que no havia estat l'única en venir. Encara en aquella època les notícies volaven. Amb els últims raigs de sol, la boira va començar a envoltar-los. No se sentia res més que algun estossec inoportú. Fins que, de sobte, una cosa platejada va començar a brillar al cel i a acostar-se.