[dropcap letter="P"]
erquè una escola funcioni, els estudiants han de ser el centre de qualsevol pla educatiu. Qui ho diu és l’autoritat número 1 en educació del món: l’IOE de l’UCL, un institut de Londres pioner en investigació no només pels estudis que publica, sinó perquè els porta a la pràctica educativa, tenint a la vegada molt en compte la valuosíssima experiència dels docents. “No es tracta de dir-li al professor o director ‘Això és el que has de fer’, sinó ‘Mira les evidències. Quina creus que funcionaria millor en el teu context?’, per acabar fent un vestit a mida”, explica Karen Spence-Thomas, líder del Programa del centre de lideratge per a l’aprenentatge de l’IOE (UCL).
Però, com aconseguir aquest apoderament del líder? La professora Louise Stoll recomana seguir cinc principis: un, mostrar interès en el que fa el teu equip i prendre decisions basades en realitats contrastades; dos, crear un espai físic i temporal perquè els docents, en general molt aïllats a les seves classes, puguin planejar, reflexionar, posar-se reptes i treballar junts, i augmentin així l’autoeficàcia i es construeixi un sentiment de comunitat basat en el respecte i la confiança; tres, compartir el que s’ha aconseguit i celebrar la vàlua dels altres; quatre, estimular la creativitat entre col·legues fent, per exemple, que un professor pugui explicar-li una idea al director i que el segon confiï en ell i li doni suport per dur-la a terme; i cinc, detectar i donar suport a catalitzadors del canvi, és a dir, al personal amb energia i visió per canviar tant allò acadèmic com les oportunitats de la gent jove. “Normalment, les ordres venen de la direcció. Van de dalt a baix. Nosaltres procurem canviar aquesta direcció amb iniciatives que van de baix a dalt”, il·lustra Spence-Thomas.
Aquests dies, un equip de l’Institut d’Educació de Londres està a Espanya, visitant escoles de Madrid i Barcelona i parlant amb directors i experts en educació. “És molt emocionant ser aquí. Hem vist líders molt entusiastes, talentosos i creatius que ens han rebut amb els braços oberts. El que és fantàstic d’aquesta feina és aprendre coses noves sobre altres sistemes educatius, connectar-los i intercanviar coneixements”, comenta emocionada. “Les escoles a Espanya són molt diferents entre elles —concertades, privades, públiques…—, però en general estan molt orientades cap a la innovació i semblen tenir un pla molt ben elaborat per als propers anys. A més, els professors romanen molt de temps en aquesta professió, amb la qual cosa s’impliquen en les escoles, i els directors van canviant, cosa que dona oportunitats a altres a desenvolupar-se com a líders”.
“El juliol començarem el programa pilot amb líders de 50 centres educatius de tota Espanya”, continua Spence-Thomas. “Si funciona, l’any següent volem implicar més escoles”. La idea és capacitar i apoderar els docents i que es creïn grups d’aprenentatge col·laboratiu i xarxes de líders per tot el territori. Estem encantats de treballar amb EduCaixa perquè estan tan interessats com nosaltres a connectar persones”.
Segons aquesta experta en educació, entre els reptes de l’escola en els propers anys, en destaquen dos: fer que siguin un lloc atractiu per als docents on aprendre i créixer, i teixir xarxes entre escoles que es donin suport mútuament. “A Espanya teniu moltes xarxes i això és molt bona senyal de la vostra qualitat educativa. S’ha de compartir en comptes de competir perquè les escoles puguin enriquir cada vegada més la nostra societat”.
Text: Ana Portolés
Pots llegir més històries com aquestes a ALMA, la xarxa social social, un espai digital dedicat a l’àmbit social, que aporta una nova mirada al present i al futur de la societat, a partir d’una veu optimista i diversa, i de totes les iniciatives que impulsa l’Obra Social "la Caixa".