“Només tenim cent anys per viure.” Ho cantava Five for Fighting fa més de dues dècades, assegut davant d’un piano de cua, sol, enmig d’un paisatge muntanyós que semblava aturat en el temps. Però, certament, són pocs els que arriben a tenir “cent anys per viure”. A Barcelona, concretament, avui són 1.196 els veïns i veïnes que han arribat als 100 anys o més.
Arribar al segle de vida continua sent poc habitual, però cada vegada ho és una mica menys. A Barcelona, el nombre de persones centenàries no ha deixat de créixer durant l’última dècada: el 2016 n’hi havia 700 i avui ja són 1.196, un 71% més. I no és un rècord puntual. Amb l’única excepció del lleu impacte de la pandèmia, cada any la ciutat ha assolit un nou màxim històric.
Aquest augment forma part d’una tendència més àmplia: vivim més anys gràcies, entre altres factors, als avenços de la medicina, la nutrició, la qualitat de vida i l’atenció sanitària i social. Però aquestes condicions, malauradament, no existeixen a tot arreu per igual i, per tant, la longevitat tampoc es reparteix de manera uniforme pel planeta. Hi ha, de fet, indrets específics del món on arribar als 100 anys és especialment habitual. Són les anomenades Blue Zones, regions identificades per la seva excepcional concentració de persones que arriben al centenari i que s’han convertit en una mena de paradís per als científics que volen descobrir el secret de la vida eterna. Bé, o centenària.
El concepte de Blue Zones va néixer a partir dels estudis demogràfics sobre els pobles longeus de Sardenya i es va popularitzar posteriorment amb altres territoris. La més coneguda és probablement Okinawa, al Japó, on durant anys s’ha observat una concentració extraordinària de persones longeves. També formen part d’aquesta llista Icària, a Grècia; la península de Nicoya, a Costa Rica; Loma Linda, a Califòrnia, i la regió de Barbagia, a Sardenya.
Barcelona, evidentment, no és una Blue Zone. Però si el secret de la longevitat també té una dimensió geogràfica, potser la ciutat té les seves petites “Blue Zones” particulars. O, més ben dit, els seus blue barris.
I on són aquests blue barris? Doncs, si mirem on es concentra el nombre més elevat de persones centenàries, el mapa apunta clarament cap a determinades zones de la ciutat. Nova Esquerra de l’Eixample, Sant Gervasi-Galvany i Antiga Esquerra de l’Eixample són els barris amb més veïns i veïnes de 100 anys o més, seguits de la Dreta de l’Eixample, la Sagrada Família, Sant Andreu i el Poblenou.
No és casualitat que l’Eixample aparegui amb tanta força en aquesta llista. De fet, només aquest districte concentrava 241 persones centenàries el 2024, gairebé una de cada cinc de les que vivien a Barcelona. I Sant Gervasi-Sarrià també destaca, amb 172. Són, per tant, alguns dels principals candidats a entrar en el particular mapa dels blue barris barcelonins.
I hi ha un altre element que destaca molt quan mirem el mapa de la longevitat barcelonina: les dones arriben als 100 anys molt més sovint que els homes. Segons l'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona, dels 1.196 centenaris que viuen avui a Barcelona, 982 són dones i només 214 són homes. Dit d’una altra manera, més de vuit de cada deu persones centenàries de la ciutat són dones.
Evolució de la població centenària que viu a Barcelona
I aquesta bretxa també es reprodueix fora de Barcelona. A Catalunya, segons les darreres dades d’Idescat, hi ha 2.605 dones centenàries davant de 534 homes. És una diferència tan gran que, quan parlem de viure fins als 100, el singular masculí gairebé es converteix en una excepció estadística.
Nova Esquerra de l’Eixample, Sant Gervasi-Galvany i Antiga Esquerra de l’Eixample són els barris amb més veïns i veïnes de 100 anys o més
I què vol dir tenir 100 anys a Barcelona? Vol dir haver vist canviar la ciutat gairebé per complet. Una persona que avui arriba al segle de vida va néixer cap al 1926 i ha viscut la República, la Guerra Civil i la dictadura; ha vist arribar la democràcia, ha vist Barcelona transformar-se amb els Jocs Olímpics del 1992 —que van marcar un abans i un després en la ciutat— i ha assistit a la seva conversió en una de les grans capitals turístiques, culturals i tecnològiques d’Europa.
I també ha viscut una pandèmia mundial, la de la covid-19, gairebé un segle després d’haver nascut. Cent anys donen per a molt: per veure desaparèixer tramvies, canviar barris sencers, transformar-se el litoral, arribar internet i els telèfons intel·ligents i, ara, veure com la intel·ligència artificial entra a les nostres vides. És, en certa manera, haver viscut diverses Barcelones en una sola vida.