Hi ha temporades en què els avions s'enlairen sense nosaltres. Ja sigui per falta de dies lliures, un pressupost (massa) ajustat o el simple cansament de reparar un cor trencat, a vegades les vacances es queden en un desig abstracte mentre observem l'asfalt des de la mateixa finestra de sempre. No obstant això, tinc un mètode d'evasió que no exigeix passaports, ni cues en els aeroports, ni equipatge de mà: el viatge literari.
La literatura sempre ha tingut aquesta capacitat física d'alterar la nostra percepció de l'entorn. Una bona història pot fer-nos sentir l'olor del salnitre d'una costa mediterrània, sentir la humitat de la selva en la pell o percebre el so del vent gelat xocant contra les finestres d'una cabana de muntanya. Però no tots els mapes literaris es tracen amb la mateixa tinta ni ens porten al mateix destí.
D'una banda, estan les novel·les que actuen com a guies emocionals de ciutats reals, i això ens permet recórrer els seus carrers amb la precisió d'un habitant local. D'altra banda, estan els llibres que s'atreveixen a fundar geografies inventades, valls infranquejables i territoris mítics tan aclaparadors i tangibles que, en tancar la coberta, costa creure que no existeixin en el món físic.
Per això, algunes de les meves amistats que coneixen la meva afició a la lectura, no se sorprenen quan en indicar el seu destí, els recomano un llibre que els acompanyi. Així que, si enguany et quedes a la ciutat, The New Barcelona Post, i una servidora, et proposem una ruta en deu parades: cinc ciutats reals per a passejar i cinc destins imaginats dels quals no voldràs tornar.
Obre la primera pàgina i feliç viatge.
Comencem viatjant fins a Tòquio amb el títol Els meus dies a la llibreria Morisaki de Satoshi Yagishawa (Navona Editorial). Aquesta novel·la curta ens porta fins a Jinbōchō, el barri de les llibreries i de les editorials —paradís dels lectors com nosaltres— a Tòquio, on està la llibreria Morisaki. Aquest petit negoci familiar de llibres de segona mà és el destí de Takako, una jove de vint-i-cinc anys a qui la vida enfonsa quan la seva parella (i company de feina) li confessa que es casarà amb una altra dona. Devastada i amb el cor trencat, accepta la invitació del seu estrafolari oncle Satoru per a mudar-se gratis a la planta superior de la llibreria a canvi d'ajudar-lo a atendre la botiga. Sota aquesta premissa, es cuina una història de descobriment familiar, de recomposició i recuperació, i d'amor pels llibres. De les petites coses que poden passar en una llibreria de barri allunyada de la bullícia d'una gran ciutat. És una recomanació ideal per a qui busqui una escapada íntima, reparadora i acollidora pels racons més pausats i autèntics de la capital japonesa.
"Una recomanació ideal per a qui busqui una escapada íntima, reparadora i acollidora pels racons més pausats i autèntics de la capital japonesa"
Encara que la pròxima recomanació arribi al lector com la recepta de la sopa d'all a un xef, no es pot negar que, per a descobrir Nàpols, l'escriptora Elena Ferrante és una de les millors. L'amiga genial (Ed. La Campana) és el primer volum de la saga Dues Amigues, i narra la història d'amistat entre dues dones que creixen en un barri pobre de la ciutat. Més enllà del seu fidel retrat de la Itàlia de postguerra, la novel·la destaca per explorar sense idealitzar els clarobscurs del vincle femení: la lleialtat, la rivalitat, l'amor profund, l'enveja i la cerca d'identitat. Sentiràs la calor sufocant de l'estiu del sud, el baluern dels plats i les discussions entre balcons, la pols del carrer i la brisa salada que arriba des del port de la mar Tirrena. I, a més, si se'ns queda curta, hi ha tres volums més per a seguir la història. És un llibre perfecte per als amants de la llum mediterrània, el drama passional i la immersió cultural profunda. I en aquest punt, i per una sola vegada, permet-me sortir del guió i no deixar de recomanar el film que el director Paolo Sorrentino va dedicar a la ciutat sota el títol Parthenope (2024). Una absoluta delícia.
El títol que porto a continuació va ser una d'aquestes recomanacions que neixen fruit de llargues converses sobre llibres en una cuina, quan es parla de novel·les rodones liderades per personatges tan entranyables com el comte Rostov. I com no és un dels millors moments per a viatjar al país, no puc deixar de proposar Un cavaller a Moscou d'Amor Towles (Ed. Àmsterdam). La història del comte Alexander Rostov, qui el 1922 és condemnat per un tribunal bolxevic a arrest domiciliari per a tota la vida en el luxós Hotel Metropol de Moscou, és un viatge per una existència que sembla encapsulada, però que, com succeeix amb els llibres, es viu a través de tots aquells altres personatges que sí que tenen contacte amb l'exterior. Al llarg de més de quatre dècades, mentre la Unió Soviètica travessa convulsions històriques —des de les purgues estalinistes fins a la Guerra Freda—, Rostov converteix els passadissos i salons de l'hotel en un univers ple de propòsit i dignitat. La novel·la és una refinada lliçó de resiliència que demostra com la veritable llibertat, la cultura i la generositat poden florir fins i tot dins dels límits més estrets. Sigui aquest el meu petit homenatge al particular comte que me'l va recomanar.
"Una refinada lliçó de resiliència que demostra com la veritable llibertat, la cultura i la generositat poden florir fins i tot dins dels límits més estrets"
Un altre dels destins idealitzats, i més en aquests dies de xafogor insofrible, és Islàndia. Ben conegut és el subgènere anomenat escandinoir, i per això que millor que recomanar el debut de l'autora Eva Björg Ægisdóttir amb El crujido de la escalera (Ed. Principal dels Llibres). Una sèrie policíaca ambientada en la península d'Akranes que segueix a la inspectora Elma, qui torna al seu poble natal després d'una dolorosa ruptura sentimental buscant la calma de la costa islandesa. Un cadàver al costat del far local, una recerca que va desenterrant traumes infantils, abusos i antics secrets que els veïns preferien mantenir sota terra, i tot entre camps de lava, vents polars i el so de la mar embravida. L'autora captura aquesta bellesa melancòlica i imponent del nord on el paisatge dicta el ritme de la vida quotidiana. I es podria dir que és una novel·la on l'entorn inhòspit i gelat d'Islàndia reflecteix la fredor i les esquerdes morals de la mateixa comunitat. Guanyadora de premis com el CWA New Blood Dagger i el Storytel, pertany a la saga Islàndia prohibida. L'escapada definitiva si necessites fugir psicològicament de la sufocant calor urbana i refugiar-te en el fred polar.
I per a tancar aquesta primera part sobre llocs reals, la recomanació que li vaig fer a un bon amic que viatjava a Praga: El Gólem de Gustav Meyrink (Ed. Més Llibres). Sempre he defensat que a l'estiu cal llegir novel·les de terror gòtic, perquè hi ha un monstre, molta nit i molta pluja. Narrada des de la perspectiva de Athanasius Pernath, un tallador de gemmes que sofreix amnèsia i viu en el claustrofòbic barri jueu de Praga, la novel·la submergeix al lector en un laberint de visions, misteri i misticisme. A diferència del mite tradicional del rabí Loew, aquí la criatura d'argila no és un monstre físic, sinó una presència espectral i intangible que s'encarna cada trenta-tres anys en els carrerons de la ciutat, personificant l'ànima col·lectiva, l'ansietat reprimida i els foscos impulsos dels habitants del gueto. La novel·la destaca per la seva atmosfera onírica i asfixiant, on la Praga de finals del segle XIX deixa de ser un mer escenari per a convertir-se en una entitat viva, fosca i iniciàtica. A més, aquest és un clàssic en tota regla que mai cal desmerèixer. Resultarà un recorregut indispensable per a aquelles persones fascinades per l'arquitectura medieval, les llegendes urbanes i el misteri.
CONTINUARÀ…