En els darrers anys s'ha parlat molt de l'elevada disponibilitat d'oficines a Barcelona, especialment al districte 22@. En ocasions, aquest debat ha portat fins i tot a qüestionar l'èxit del projecte urbanístic. No obstant això, crec que per a valorar correctament què està succeint hem d'ampliar la perspectiva i recordar d'on venim.
El 22@ va néixer l'any 2000 amb l'objectiu de transformar una antiga zona industrial del Poblenou en un nou districte d'activitat econòmica, tecnologia i innovació. Només han passat 26 anys des d'aleshores, un període relativament curt quan parlem de transformació urbana.
En aquest temps, Barcelona ha aconseguit crear una nova centralitat empresarial on anteriorment predominaven fàbriques, tallers i antics espais industrials. El districte disposa avui d'un parc d'oficines d'aproximadament 1,8 milions de metres quadrats, segons les últimes dades publicades sobre la seva superfície. Un volum extraordinari que ha permès atraure grans companyies, empreses tecnològiques, centres de recerca i noves activitats econòmiques.
Estem, sens dubte, davant un dels grans èxits de transformació urbanística de Barcelona de les últimes dècades. Poques ciutats europees han aconseguit desenvolupar en tan poc temps un districte empresarial d'aquestes dimensions, integrat en la seva trama urbana i amb una capacitat semblant per a atraure activitat econòmica.
Una transformació que necessita temps per a consolidar-se
Actualment, segons les dades de FORCADELL corresponents al tercer trimestre de 2026, el 22@ concentra aproximadament 385.000 m² d'oficines disponibles, la qual cosa representa el 37,6% de tota l'oferta disponible de Barcelona. És una xifra important que no hem de minimitzar, però tampoc podem analitzar-la sense tenir en compte l'enorme volum d'oficines incorporat al mercat durant aquests anys.
Les ciutats no es transformen d'un dia per l'altre i els nous districtes empresarials necessiten temps per a consolidar-se. El 22@ ha viscut un desenvolupament immobiliari especialment intens, amb nombrosos projectes que van arribar al mercat en un període relativament concentrat. És lògic que la demanda necessiti temps per a absorbir aquesta nova oferta.
"Després d'uns anys marcats per la incertesa sobre el teletreball i la reducció d'espais, estem veient com les empreses tornen a valorar l'oficina com un element essencial per a la seva organització"
A més, hem de distingir entre contractació i absorció neta. Quan una empresa es trasllada a unes oficines de major superfície, genera una nova operació, però també pot deixar buits els espais que ocupava anteriorment. Per tant, la disminució real de la disponibilitat és un procés més gradual del que poden suggerir les xifres de contractació.
El rellevant és que estem observant una evolució positiva. El pes del 22@ sobre el conjunt d'oficines disponibles a Barcelona ha passat d'aproximadament el 43% al 37,6% en un trimestre, mentre que el districte continua sent un dels principals destins de la demanda empresarial.
Les empreses tornen a necessitar espai
El mercat d'oficines de Barcelona també està mostrant senyals positives. Durant el tercer trimestre de 2026 s'han contractat 106.000 m², enfront dels 103.000 m² del mateix període de l'any anterior. Amb això, l'acumulat assoleix els 252.000 m² i manté el mercat en una trajectòria lleugerament superior a la de 2025.
Les grans operacions, com les vinculades a Inditex, han tingut un pes rellevant en aquesta evolució. Però més enllà d'aquestes operacions, en la nostra activitat diària observem que moltes companyies estan buscant noves oficines no solament per canviar d'ubicació o millorar les seves instal·lacions, sinó també per ampliar les seves superfícies.
Després d'uns anys marcats per la incertesa sobre el teletreball i la reducció d'espais, estem veient com les empreses tornen a valorar l'oficina com un element essencial per a la seva organització, la col·laboració entre equips i la captació de talent. Això sí, la demanda és molt més exigent. Les empreses busquen edificis eficients, ben comunicats i preparats per entrar a treballar ràpidament. La qualitat dels espais i la flexibilitat de les condicions comercials tenen cada vegada més importància que les diferències puntuals de renda.
El repte pendent: convertir el 22@ en un districte més complet
Si bé considero que el 22@ ha estat un èxit des del punt de vista de la transformació econòmica i empresarial, també hem de reconèixer que el seu desenvolupament no sempre ha estat acompanyat, al mateix ritme, dels usos residencials, serveis i equipaments que necessita un districte que formi part de la vida quotidiana de la ciutat.
"No es tracta de substituir oficines per habitatges de manera indiscriminada ni de renunciar al caràcter productiu del 22@"
Durant determinats períodes, el creixement de les oficines ha avançat més ràpidament que el desenvolupament d'habitatges, comerç de proximitat, equipaments públics i altres serveis. I aquest és, probablement, un dels principals reptes pendents.
Un districte empresarial no pot funcionar únicament durant l'horari laboral. Necessita activitat durant tot el dia, veïns, espais públics de qualitat, serveis i una oferta comercial que contribueixi a crear un entorn urbà atractiu.
No es tracta de substituir oficines per habitatges de manera indiscriminada ni de renunciar al caràcter productiu del 22@. Precisament, un dels grans encerts del projecte va ser reservar espai dins de Barcelona per a l'activitat econòmica i la generació d'ocupació, cosa que hem de preservar. Però sí que és necessari avançar cap a un major equilibri entre els diferents usos. Esperem que durant els pròxims anys es puguin agilitzar els desenvolupaments urbanístics pendents i que la incorporació d'habitatges, equipaments i serveis permeti completar aquesta transformació.
El 22@ té encara molt recorregut, especialment en els àmbits que no han assolit el mateix nivell de consolidació. I aquesta evolució representa una oportunitat per a corregir alguns dels desequilibris que s'han produït al llarg dels seus 26 anys d'història.
Barcelona ha de continuar apostant pel creixement empresarial
Barcelona disposa d'unes condicions extraordinàries per a atraure empreses: talent, universitats, centres de recerca, qualitat de vida i una posició internacional consolidada. I el 22@ ha contribuït decisivament a reforçar aquests avantatges, oferint espais moderns a companyies que difícilment haurien trobat superfícies equivalents en les zones tradicionals d'oficines de la ciutat.
Per aquest motiu considero que hem de valorar el projecte amb una perspectiva de llarg termini. La disponibilitat actual és un repte comercial que cal gestionar, però no hauria d'eclipsar l'abast de la transformació que s'ha aconseguit. El futur del districte dependrà de la seva capacitat per a continuar captant empreses, absorbir progressivament la superfície disponible i avançar cap a un model urbà més equilibrat.
Barcelona ha aconseguit transformar una antiga àrea industrial en un dels seus principals motors d'activitat econòmica en només 26 anys. Ara el repte no és reinventar el 22@, sinó completar el que camí que ja hem inicat. I fer-ho amb la mateixa ambició amb què va néixer el projecte: crear una ciutat capaç de generar ocupació, atraure talent i oferir espais de qualitat tant per treballar com per viure.