Gaudí va dibuixar les torres centrals de la Sagrada Família fa més d'un segle, però llavors sabia que no podien construir-se amb les tècniques constructives del moment. “Gaudí va plantejar un projecte per al futur”, confiant que les generacions que havien de venir podrien aportar noves tecnologies per resoldre els reptes constructius que plantejava la seva obra més colossal, com li agrada recordar a Jordi Faulí, l'arquitecte director de la basílica.
“Llavors, Gaudí va plantejar incorporar pisos dins de les torres per aguantar l'estructura, però quan va arribar el moment de començar a construir les sis centrals, ens vam preguntar si hi havia la possibilitat d'eliminar els pisos, recuperant la funció estructural de la pedra”, ha relatat Faulí davant un públic diferent de l'habitual, inclosa una trentena de periodistes internacionals arribats de tot el món davant la promesa de descobrir un dels secrets que han fet possible la construcció del temple més alt del món.
Aquest secret és imperceptible a la vista, però indispensable per donar forma al sistema constructiu que permetria alçar les torres sense pisos: la pedra tesada, que combina pedra i acer per crear estructures més lleugeres i resistents. Però no n'hi ha prou amb pedra i acer: alguna cosa els ha d'unir perquè les dues peces es fusionin i es comportin com un tot. I aquí és on es revela el secret guardat pel temple durant deu anys: el responsable d'unir les grans pedres de les torres ha estat Loctite. Sí, l'adhesiu de Henkel present en moltes llars, com aquell que molts utilitzen per reparar la nansa d'una tassa trencada o una sabata desllenguada.
Però no és un Loctite qualsevol: és concretament el Loctite EA 9497, que Henkel presenta com un adhesiu d'altes prestacions. Quan la Sagrada Família es va dirigir el 2015 a la companyia alemanya, a través de la seva seu a Catalunya, per explorar materials per unir la pedra a l'acer per als panells de les torres, Henkel va identificar aquest adhesiu com el seu candidat ideal, però això no era suficient. Va arrencar llavors un procés de proves que es va allargar vuit mesos, com rememora Begoña Cantera, enginyera en cap del projecte des de Henkel.
“La complexitat del projecte va ser molt alta”, amb assajos i proves fins i tot de laboratoris externs, per garantir que era l’adhesiu ideal per a la basílica: “La construcció amb panells ha estat possible perquè es va trobar aquest adhesiu que permet que treballin conjuntament la pedra i l’acer”, ha destacat Faulí, en un acte al costat del director general de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Xavier Martínez.
Així, a través de proves i assajos, es va establir no només l’ús de l’adhesiu per muntar les torres a base de panells, sinó també el procés per acoblar-los: la injecció de les pedres i el procés de curat, durant el qual es manté en condicions tèrmiques estables, es van realitzar a la pedrera, i després els mòduls es van dur fins al temple llestos per ser col·locats els uns sobre els altres per enfilar-se cel amunt.
“Una vegada curat, l’adhesiu és inert, i queda aquí per sempre, tot es converteix en un, com una estructura modular”, ha puntualitzat el president de Henkel a Espanya i Portugal, Adrian Orbea, que ha descartat concretar detalls econòmics del projecte. El resultat de tot plegat? Sis torres amb 24 tones de Loctite per unir els seus 826 panells i més de 2.100 elements de pedra. De mitjana, s’han utilitzat 30 quilos d’adhesiu per panell.
El sistema no només ha permès estalviar part del pes de l’estructura, sinó, sobretot, accelerar notablement el ritme de la construcció de les sis torres centrals: “S’ha pogut accelerar perquè no s’ha anat pis per pis, sinó panell a panell. Ha reduït el temps de construcció en 40 o 50 anys”, ha subratllat Cantera. Tot això, amb una solució constructiva capaç de suportar grans càrregues de magnituds difícils d’imaginar, que poden il·lustrar-se amb exemples com el pes de 100.000 persones o 2.400 cotxes en un sol metre quadrat. “O 1.600 elefants, que il·lustren bé la robustesa d’aquest sistema”, ha afegit.
Ara, aquest sistema previsiblement serà el que serveixi per aixecar les torres de la façana de la Glòria, imprescindible per donar el temple per acabat. “La visita del Papa ha estat un pas més cap a la finalització”, ha destacat Martínez una setmana després que Lleó XIV beneís la Torre de Jesús i encengués la Sagrada Família amb un espectacle de llums, drons i pirotècnia. “Ha tingut una repercussió global més enllà del que esperàvem”, ha assegurat Martínez.
Ara, la basílica continua el seu camí cap a la seva culminació, buscant tècniques actuals per a un somni que Gaudí va dibuixar el segle passat pensant en el futur. Llavors no hagués sospitat que la seva construcció quedaria adherida al projecte que just llavors estava llançant a Alemanya l'empresari Fritz Henkel ---nascut només quatre anys abans que Gaudí---, com dos contemporanis cridats a deixar un llegat que s'hibrida en una basílica ara convertida en icona.
Interior de la Sagrada Família banyat pels colors dels vitralls. © Henkel