L'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat va tancar el 2025 amb 57,5 milions de passatgers, el registre més alt de la seva història. La xifra consolida Barcelona entre les grans capitals de la connectivitat aèria europea: és la cinquena ciutat del continent en trànsit origen-destinació, la vint-i-dosena del món i el tercer aeroport europeu en oferta de seients. Un posicionament que, segons un estudi de l'Observatori de l'Economia Urbana de la Cambra de Comerç de Barcelona, s'explica principalment per la capacitat d'atracció turística de la ciutat, però també per l'ecosistema econòmic, empresarial i de coneixement que s'ha desenvolupat al seu voltant.
Però l'informe també identifica una oportunitat de creixement. Malgrat els bons resultats, més de 5,3 milions de passatgers intercontinentals amb origen o destinació Barcelona continuen viatjant fent escala en altres aeroports. Aquesta demanda latent, concentrada sobretot als Estats Units, Àsia i alguns mercats d'Amèrica Llatina, és una de les principals palanques per reforçar la connectivitat global de la ciutat durant els pròxims anys.
L'estudi Barcelona en el mapa global: connectivitat aèria, turisme i competitivitat de ciutat atribueix aquest posicionament al paper que ha jugat el turisme durant les darreres dècades. Segons l'informe, l'atractiu internacional de Barcelona ha proporcionat la massa crítica necessària per consolidar rutes, incrementar freqüències i diversificar mercats fins a construir una de les xarxes aèries més competitives d'Europa.
A diferència d'altres grans hubs europeus, Barcelona ha construït aquesta connectivitat sense una gran aerolínia de bandera especialitzada en llarg radi. La força de l'aeroport, sosté l'estudi, rau en la capacitat de la ciutat per atraure visitants, talent, inversió i activitat econòmica.
Les tres claus per al següent salt de Barcelona
Per a la Cambra, el repte no és tant augmentar el nombre de passatgers com transformar una part més gran de la demanda existent en rutes directes, més freqüències i operacions estables durant tot l'any. Amb aquest objectiu, l'estudi planteja tres línies d'actuació.
La primera passa per preservar el paper del turisme com a principal generador de demanda aèria internacional. L'informe defensa que la fortalesa turística de Barcelona ha estat determinant per assolir l'actual nivell de connectivitat i considera que continua sent un actiu estratègic per al conjunt de l'economia urbana.
La segona aposta per reforçar les connexions intercontinentals en aquells mercats on la ciutat ja disposa d'una demanda consolidada. Els Estats Units, diversos països asiàtics i algunes destinacions d'Amèrica Llatina concentren bona part dels més de cinc milions de passatgers que actualment viatgen de manera indirecta.
Finalment, la Cambra proposa integrar en l'estratègia de promoció de noves rutes tots aquells actius que complementen el turisme: els congressos internacionals, les fires professionals, la recerca, la salut, les startups, la tecnologia, la inversió estrangera, les comunitats internacionals i la càrrega aèria. Segons l'estudi, aquests sectors aporten valor afegit, contribueixen a reduir l'estacionalitat i reforcen la viabilitat econòmica de les connexions de llarg radi.
L'informe també destaca el paper dels creuers i dels grans esdeveniments internacionals com el Mobile World Congress o l'Integrated Systems Europe (ISE), que contribueixen a generar una demanda internacional d'alt valor i consoliden Barcelona com un node de mobilitat, negocis i coneixement.
