Dels amos de Casa Amàlia a Barcelona: Barra Cal Pla

El binomi que formen restaurants i mercats, quan amb prou feines els separen unes passesq, és una aposta guanyadora si l'hostaler s'aprovisona en aquesta curta distància. Com fa Casa Amàlia des de fa quatre anys, a Barcelona, quan els socis Jordi Castán i Sergi Suaña van donar una nova vida a aquest clàssic al costat del mercat de la Concepció. Després de triomfar amb la seva revisió de la cuina catalana i d'ultraproximitat, de forma natural ara li han donat un 'germà petit': Cal Pla, just al costat
(passatge de Pla, 6).

Ampliar mires de negoci cap a bars amb caliu és una tendència clara a la ciutat, on ressusciten bodegues i barres per tot arreu. La gràcia de Cal Pla és que es tracta d'un bar de 1965 (Bar Pla) amb arrelament al barri de la Dreta de l'Eixample, el darrer titular del qual s'acaba de jubilar deixant el petit local en bones mans. I que la passió que Castán i Suaña hi han abocat per donar-li continuïtat no és impostada, sinó sincera.

Tot el que et puguis menjar a la Barra Cal Pla, que es defineix com una “barra de mercat contemporània“, és molt bo. Però els socis no s'han conformat amb atendre el paladar del comensal, sinó que aspiren a un vincle més emocional. Volen preservar el bar de sempre que un té al costat de casa, de la feina o del mercat i difícil de resistir-se per a una incursió. Sigui per esmorzar, vermutejar, dinar o sopar, i per descomptat com a punt de trobada. La nova etapa no defrauda, avalada per la direcció gastronòmica de Gabriel Sunyer, i una cuina feta al propi establiment.

Obert tots els dies per al barri

A l'acollidor bar amb prou feines abaixen la persiana (de dilluns a dissabtes, de 8.00 a 22.00 h. Diumenges, de 9.00 a 16.00 h.) més que per dormir. Així que és freqüent el tràfec de treballadors i veïns a primera hora, donant compte d'entrepans freds d'embotits la procedència dels quals (proveïdor o botiga) s'apunta a la carta, igual que succeeix a Casa Amàlia; també calents (de clàssics a temptacions com el Bikini de cecina d'Astorga, brie i tòfona) o de plaers dolços com l'ensaïmada de la pastisseria Sauleda, o el Pain au Chocolat d'Éric&Benjamin, sempre referenciats.

L'esmorzar de forquilla o del migdia ja passa a paraules majors, perquè des de les 9.00h ja està disponible el seu guisat del dia, que pot ser capipota, com galtes, un fricandó casolà o unes mandonguilles amb sípia, al preu tancat de 9 euros. I és a partir de les 12.00h quan la seva vitrina s'enlluerna amb truites, esqueixades i altres reclams que varien al so del mercat i la seva oferta de temporada.

Els aperitius per a un bon vermut abasten de gildes a una selecció de llaunes.

A la seva ponderada carta abunden els plats freds com correspon a un local petit i sense sortida de fums. No hi falten ostres o pernil de gla com a delicatessen, però si un platet ja ha fet ‘llegenda’ a l'entorn és la seva versió de l'Ensaladilla russa protagonitzada per la gamba vermella, que la corona i que els dos socis defineixen amb vehemència com “la millor de Barcelona”. No és una ensaladilla a l'ús, sinó una feliç aliança de la patata amb l'oli en dues textures que preparen amb el cap i la closca del marisc. El resultat és addictiu (mitja ració, 7€ i completa, 12,5€). Igual que succeeix amb la croqueta de pollastre ecològic dins d'un cabdell de Tudela –una versió fabulosa d'una amanida Cèsar–, a 4 euros el rodó mos.

També cal prescriure l'Albergínia rostida, amb stracciatella, picada de menta i xili verd (5 euros la mitja ració), i donar-se el caprici del Tartar de tonyina.

Barra per compartir

La sinergia amb el seu restaurant, al costat, i un forn propicien una estimulant selecció de calents, amb hits com els atòmics torreznos –cansalada al forn Cal Pla– a baixa temperatura, o el Cor de carxofa confitada amb crema de formatge curat i rovell d'ou, una conjunció de textures i sabors que et faran posar els ulls en blanc.

No vam tastar el caneló de l'àvia (un mític ja del grup Casa Amàlia), que mai falla, ni els macarrons del Cardenal que ara afloren en tants establiments… Però sí la poderosa Tosta de fricandó de vedella i crema de bolets (9 euros), sabors recognoscibles i amb memòria gastronòmica, amb format informal. S'agraeix que, malgrat el format relaxat, es mantingui el llistó de qualitat de la casa mare. I s'aconsella estar també atent a la seva pissarra de suggeriments del dia, que dona forma al millor producte del mercat annex, sense artificis.

Un altre infal·lible és rematar la incursió amb el seu cremós Pastís de formatge de Casa Amàlia 1950, encara que els xocolaters trobaran una proposta a l'altura amb la qual debatre's.

En celler, despleguen una solvent selecció de vins de DO catalanes però també de la resta d'Espanya, així com de caves, que llueixen a les seves neveres; sense que falti el repertori de vermuts de Reus que han elevat el llistó dels migdies de cap de setmana al barri.

En general, la seva cuina mediterrània convida a ser compartida, a gaudir entre amics o família, tastant d'aquí a allà. L'estiu tòrrid impedeix aquests dies esprémer la seva coqueta terrassa en un tranquil passatge, però l'interior climatitzat és fantàstic per la seva mida també per a petits esdeveniments grupals si un vol reservar les seves taules altes. Les parets de l'espai destil·len història, però han aconseguit una reforma estilosa i amb caràcter, on és fàcil sentir-se còmode.

No obstant això, la joia de la corona és la seva espectacular barra, que es menja la major part de l'espai convertint-se en epicentre del tràfec de tapes i de xerrada amb els cambrers. Perquè Suaña i Castán volen distàncies curtes, conèixer el nom dels clients. O que aquests sàpiguen que sempre es trobaran amb el somriure i els savis consells d'Isabel a la sala, curtida en el grup, empàtica i entregada amb el comensal.