Compartir, picar, anar de tapes… la gastronomia informal en la qual els platets uneixen apetits, converses i plaer s'estén per Barcelona, encara que no sempre amb fortuna. Però en les tres propostes d'avui, dispars però amb el nexe dels sabors infal·libles de les tapes locals, el comensal sortirà amb un somriure a la boca i ganes de tornar.
Colmado Carpanta: on es vol tornar aviat
El petit establiment obert com a restaurant fa tot just uns mesos a la zona alta, al carrer de Sant Joan Bosco, 51, és un d'aquests llocs al qual un aniria cada setmana si viu o treballa a prop. Però que també mereix l'excursió si es ve de lluny. Senzill, però rotund, casolà, però una mica gamberro, i sempre cuinat amb amor.
Asseure's a la barra o taules del Colmado Carpanta és com arribar a casa i tenir a punt un platazo de l'àvia. I menjar amb gula, perquè la carta no és gaire llarga però tot incita a llepar-se els dits i a tornar. És una cuina sense floritures ni invents, “reconegible” i “per embrutar-se”, defineixen amb encert.
Els seus ideòlegs són Guillem Pico (xef) i Adrián López (al capdavant de la sala), amics de tota la vida que van créixer a Sants i als quals agradava tant menjar (i molt) que els anomenaven Carpanta, com el personatge del còmic Pulgarcito, sempre famolenc, al qual homenatgen amb el seu petit restaurant.
Sempre havien volgut muntar algun negoci calòric, encara que no es van formar per a l'hostaleria, però aquesta es va creuar imparablement en els seus currículums. Fins que un dia va aparèixer el local adequat, al preu assumible que requerien, i en el moment just per iniciar l'aventura conjunta. La cosa va començar el 2024 amb un local de menjars per emportar on feien un pollastre a l'ast estudiadíssim, amb un marinat de la seva creació que combina un exterior cruixent i una carn sucosa. També ensaladilles de traca, i artilleria amb la qual conquerir molts domicilis propers. Li seguiria primer una petita barra de picoteig.
Fins que l'any passat, ja rodats i amb la clientela demanant-los un pas més, van reformar el magatzem lateral i van estrenar menjador. Un espai acollidor que combrega amb el seu rotllo, de barri, de xerrada i llargues sobretaules. Igual que van buscar una cuina “honesta i sense artificis”, es van fer ells mateixos l'interiorisme, que sembla portar-hi tota la vida, servida en vaixella retro de Duralex ambre.
Però el que compta és que l'estómac salti d'alegria, sigui recuperant guisats eterns (callos, galtes o fricandó, ara en voga) o rememorant sabors de la infància, recreats amb cura. Com el farcit del caneló de pollastre amb poma més generós que un es pugui menjar a Barcelona (amb hores de cassola, 13,95 euros), els portentosos macarrons a la Cardenal de pollastre que també serveixen en safata d'alumini (12 euros), les truites poc fetes que es fonen a la boca (clàssica; amb sobrassada i codony, o de cap i pota), les croquetes casolanes de pollastre a la catalana que aprofundeixen en una cuina circular on tot s'aprofita amb gust, la cua de vaca amb patates, les mandonguilles amb sípia…
I també alguns plats vegetals, com el bestial Porro rostit amb fonoll, vinagreta d'ametlles i romesco (7,5 euros), entre d'altres.
Tot és compartible i, de fet, per la seva mida és idoni fer-ho per poder tastar més plats. Com les racions de russa, la bomba de la Barceloneta, els fabulosos bunyols de bacallà i altres.
També tempten amb les postres: de la Torrija para gordos als canutillos farcits de crema catalana, l'arròs amb llet i un flam d'aquells que tremolen a la cullera i fan ballar el paladar.
La seva cuina és també per emportar, tot i que al menjador el tiquet mitjà és de 23 euros, precisen. I obren tots els dies.
Bar Alegría, el toc (de Gràcia) de Tomàs Abellán creix
Després de set anys consolidant la nova etapa del centenari Bar Alegría de Sant Antoni (Gran Via-Borrell), el xef Tomàs Abellán va decidir que era hora de donar-li un germà a Gràcia. Calia un altre espai amb caliu, i el va trobar a Torrent de l'Olla, 77, on durant més de 75 anys va bategar la casa de menjars Can Tosca, que va arribar a ser punt de trobada de la comunitat gitana del barri, atraient fins i tot a Lola Flores i Peret.
El recent fitxatge per a la marca vol retre memòria al territori i la seva història, mantenint l'esperit de bar social, on menjar bé, respectar el producte de temporada i proximitat, i maridar-lo com mereix. Només que l'Alegría aferma el radi d'acció en l'horari nocturn, de manera que abasta des del públic de migdia de pas, al veí que baixa a sopar o el barceloní que ja coneix el pols ferm del xef, fill de Carles Abellán, i acudeix expressament. També per a un bon vermut.
Anar de tapes i compartir és el natural a les seves taules, per on desfilen platets i mitges racions, amb una base de receptari català, però la justa manipulació de les matèries primeres, tot anunciat en una pissarra. Malgrat els pocs mesos que porta obert, resulta tan solvent com el seu germà gran de Sant Antoni, i a un preu mitjà que ronda els 30 euros per persona, segons begudes.
No hi falten clàssics de la casa, consolidats del Grup Alegria, com la truita trufada (15 euros), el biquini de la família (mozzarella fresca, pernil ibèric i tòfona negra, 11€), l'ensaladilla russa amb pa lleig (també amb gambes de 24 quirats), o joies de temporada com els pèsols del Maresme amb botifarra negra. Destaquen també el calamar a la planxa amb pil-pil i tinta (16€), o el caneló tradicional, entre altres infal·libles.
Per acabar, val la pena elevar la glucosa amb el pastís de formatge estil La Viña o el Flantástico.
L'interiorisme és obra dels Eros Interiorismo (que també va desenvolupar el primer Alegria), que fusiona passat i nous elements, creant caràcter propi. Segueix la tendència dels bars que, sent nous projectes, semblen portar tota la vida.
Sofía Bar & Tapas, compartir amb glamur
El restaurant propi del luxós hotel Grand Hyatt Barcelona (plaça Pius XII, 4) ha estrenat nova carta, seguint el seu argument mediterrani, però incorporant matisos creatius.
El xef Fiorenzo Paolo Migliavacca actualitza l'oferta gastronòmica de l'estilós però càlid restaurant de la planta baixa, prioritzant sabors identificables i productes propers, abastant “coccions precises, brases, salaons, marinats suaus i tocs de fum” per realçar-los, relata. La consigna també és compartir, abastant tapes fredes i calentes.
No hi falten essencials i mossegades com les ostres del Delta de l'Ebre, gambes a la sal, delicades croquetes (de pernil ibèric, de ceps i tòfona negra, o de formatge payoyo) o braves d'autor. Però afloren altres perles com la moixama artesanal de tonyina amb cremós d'alvocat, meló osmotitzat i vinagreta de menta, el pop a la brasa amb allada tradicional (19 euros), el tàrtar de vedella fumada (19 euros), o el brioche torrat amb costella ibèrica (14€), emfatitzant que la tècnica està molt present malgrat l'aparent protagonisme del producte.
Però si alguna cosa sorprèn és el gir creatiu a un plat tan tradicional com la paella. Aquí se serveix en una estimulant versió de Lingots cruixents de paella de marisc amb tartar de gambes. Per fer-ho, han refredat l'arròs del senyoret, tallat en porcions i embolicat en el seu propi sucarrat, creant un mos pletòric de sabor, que coronen amb marisc.
L'estil informal, i el fet d'estar en els baixos de l'hotelàs internacional, fa que el repertori es remati amb pizzes gurmet, des de 14 euros. De la margarida essencial a una de botifarra amb crema de tòfona, scamorza fumada i xampinyons.
Mentrestant, les postres van dels hits catalans actualitzats (escuma de crema catalana amb cor de caramel salat) al tiramisú, en un horari que abasta del dinar al sopar, però que recorda específicament al públic local al migdia entre setmana amb una proposta de menú executiu, amb entrants, principals, postres i begudes inclosos.
Els preus són continguts per a un hotel i servei cinc estrelles, encara que els vins per copes cotitzen a partir de 9 euros, i els còctels, majoritàriament, a 17.
