Probablement, pocs artistes aconsegueixen evocar tantes imatges només pronunciant el seu nom com Andy Warhol. N'hi ha prou d'escoltar-lo perquè apareguin, plenes de color, Marilyn Monroe, Elvis Presley, Mao Zedong, les ampolles de Coca-Cola o les cèlebres llaunes de sopa Campbell’s. Són imatges que poden reconèixer fins i tot aquells que no acostumen a recórrer museus o galeries. Imatges que, amb el pas dels anys, han saltat de les parets de les galeries per acabar estampades en samarretes, tote bags, agendes i tota mena d'objectes quotidians. Un fenomen que, en certa manera, Warhol va contribuir a crear: va convertir rostres i productes de la cultura popular en icones artístiques a través de la repetició i la reproducció en sèrie. I és aquesta mateixa reproducció en sèrie la que ara ha aconseguit popularitzar la seva obra —encara que sigui en bosses o samarretes—, reproduïda fins a la sacietat i convertida també en objecte de consum.
D'Andy Warhol n'hi ha, literalment, fins a la sopa. I, en el seu cas, no és només una manera de parlar: les llaunes de sopa Campbell’s són, precisament, una de les imatges que millor representen la seva trajectòria. Tanmateix, darrere d'aquest univers de colors intensos, celebritats i productes recognoscibles s'amagava un artista força més reservat del que el seu personatge públic deixava entreveure.
És precisament aquesta paradoxa que explora Andy Warhol. Pop Icons, la nova exposició del Palau Martorell amb més de 180 obres de l'artista procedents, majoritàriament, de col·leccions privades i, per tant, normalment inaccessibles. Comissariada per Edoardo Falcioni i Lola Durán —i creada juntament amb Arthemisia, empresa italiana que ha liderat diverses de les exposicions del Martorell—, la mostra reuneix pintures, serigrafies, dibuixos, fotografies, Polaroids i objectes personals per acostar-se a les diverses facetes de l'artista. La voluntat, en paraules de Falcioni, és presentar “un recorregut de 360 graus per la figura d'Andy Warhol”: des de l'il·lustrador dels primers anys que es va establir a Nova York, fins a convertir-se en el creador de les grans icones del pop art, passant per l'home que, sempre en privat, va conrear una profunda vida espiritual.
La Silver Factory de Warhol es trasllada a Barcelona
L'exposició serveix per celebrar, a més, un any marcat per dues efemèrides. D'una banda, coincideix amb el 40è aniversari de la mort de Warhol, traspassat el 22 de febrer de 1987 —per la qual cosa la mostra s'allargarà fins a l'abril del 2027—; i, de l'altra, celebra els quatre anys de la reobertura del Palau Martorell com a espai expositiu, impulsada pels gestors culturals Jesús Rodríguez i José Félix Bentz. Va ser el 21 de desembre de 2022 quan el palau neoclàssic va obrir de nou les seves portes amb una mostra dedicada a Joaquín Sorolla i les seves escenes banyades per la llum del Mediterrani. Des de llavors, les seves sales, columnes i voltes han acollit exposicions d'artistes com Fernando Botero, Antoni Clavé o Alphonse Mucha. Ara, quatre anys després, l'espai torna a transformar-se per complet per acollir l'univers visual de Warhol i recórrer les diferents obsessions que van marcar la seva trajectòria.
Abans fins i tot d'entrar a analitzar les obres, el visitant se sorprèn davant una escenografia expositiva que remet directament a l'imaginari de Warhol. Les parets revestides de paper platejat evoquen la Silver Factory, el mític estudi novaiorquès on l'artista va treballar i va reunir músics, actors, artistes i personatges de l'època. El platejat —una picada d'ullet també a la inconfusible perruca de Warhol—, els colors vibrants, la música i fins i tot les vaques de vius estampats converteixen les dues plantes del Palau Martorell en una explosió de pop.
Una escenografia que deixa pas a vuit àmbits temàtics, que no segueixen estrictament un ordre cronològic, sinó que permeten recórrer diferents facetes de la trajectòria de Warhol i descobrir les connexions entre elles.
El Warhol més íntim: un autèntic devot
Però per descobrir precisament una de les grans obsessions de Warhol cal deixar enrere la Silver Factory recreada al Palau Martorell i viatjar fins a la seva infància. Nascut a Pittsburgh el 1928, en el si d'una família d'origen rutè procedent de la regió dels Carpats, a l'actual Eslovàquia, va créixer en un entorn profundament marcat per la tradició religiosa. La seva mare, Julia Warhola, va exercir un paper fonamental en la seva vida, tant en l'àmbit personal com en els seus primers passos artístics. Entre tots dos existia un vincle especialment estret, que l'artista va deixar plasmat en el tendre dibuix Mare i fill, present a l'exposició. A més d'ajudar-lo a cocrear les seves primeres obres —de fet, sentia tal admiració per ella que, de vegades, li demanava que també les signés—, la seva mare Julia també li va transmetre la seva profunda fe catòlica bizantina, que acabaria acompanyant-lo durant tota la seva vida.
La faceta espiritual de Warhol resulta especialment sorprenent si es contraposa a la imatge pública que va cultivar, aparentment còmode entre el consumisme, les estrelles i el glamur. Va anar a missa durant tota la seva vida, conservava imatges sagrades a casa —les primeres icones que va col·leccionar, fins i tot abans que les fotografies de celebritats— i sentia una especial fascinació per les estampes de sants. Tanmateix, amb prou feines parlava de la seva fe fora del seu cercle més proper. Era una dimensió íntima que contrastava amb el personatge extravagant i aparentment superficial que coneixia el gran públic.
A les sales del Palau Martorell apareixen diverses obres que permeten acostar-se a aquest univers menys conegut: quatre serigrafies dedicades a santa Apol·lònia i el llenç The Only Way Is In, la frase del qual —“L'única sortida és a l'interior”— remet a aquesta dimensió espiritual que va acompanyar l'artista durant tota la seva vida, encara que la mantingués principalment en l'àmbit privat.
Però aquestes dues facetes de Warhol no estaven tan allunyades com podria semblar. Tant la seva devoció religiosa com la seva fascinació per la cultura popular tenien un punt en comú: l'interès per les imatges i per la manera en què aquestes podien difondre's. Abans de convertir Marilyn Monroe, Elvis Presley o Mao Zedong en icones de l'art pop, Warhol ja coneixia el paper de les estampes de sants, petites imatges que passaven de mà en mà, es guardaven a casa i es col·leccionaven. Anys més tard, l'artista aplicaria aquesta mateixa lògica a les estrelles i els productes de consum, multiplicant els rostres de personatges públics i les imatges d'objectes tan quotidians com les llaunes de sopa Campbell’s o les ampolles de Coca-Cola.
Fama, música i moda: l'arxiu visual d'una època
Però, a més d'aquesta faceta privada, Warhol va tenir una altra gran obsessió, molt més visible: les celebritats. Des de jove, igual que feia amb els sants, col·leccionava fotografies de personatges famosos i seguia amb atenció els rostres que apareixien en diaris i revistes. Celebritats que, amb el temps, es van convertir en la seva eina de treball. Equipat amb la seva càmera Polaroid Big Shot, fotografiava els famosos de l'època i utilitzava les instantànies com a punt de partida per estudiar els rostres, triar els enquadraments i preparar les posteriors serigrafies. La mostra al Martorell permet seguir part d'aquest procés —fins i tot observar la càmera que sempre duia amb si—. La imatge travessava diferents fases —de la fotografia a l'acetat, i d'aquí al color i la impressió— fins a convertir-se en una composició que podia repetir-se una vegada i una altra
Però les Polaroids també ofereixen una finestra a la seva vida social. Encara que era un home reservat, Warhol es movia entre algunes de les personalitats més influents del seu temps. Artistes, músics, dissenyadors i altres figures públiques van passar per la seva càmera. Entre les fotografies que omplen les sales apareixen, per exemple, el papa i Salvador Dalí, retratats al costat del mateix Warhol. Són imatges que ajuden a reconstruir l'ambient d'aquell Nova York i l'univers de relacions que envoltava l'artista.
Warhol va anar construint, així, una mena d'arxiu visual de la seva època. Com recorda la comissària Lola Durán, “cap personatge era ningú fins que no era retratat per Andy Warhol en aquell Nova York de la seva època”. Ser immortalitzat per la seva càmera es va convertir, d'alguna manera, en una forma d'entrar a formar part de l'imaginari col·lectiu. Alguns d'aquells rostres ja eren llavors omnipresents. Marilyn Monroe i Liz Taylor ocupaven portades i pantalles, mentre que la imatge de Mao Zedong circulava constantment pels mitjans de comunicació occidentals. També va retratar dissenyadors com Jean Paul Gaultier, Giorgio Armani, Valentino Garavani i Gianni Versace, ja que la moda va ser una altra de les seves grans passions.
La música també va ocupar un lloc central en el seu univers. Warhol va retratar artistes com Mick Jagger i Michael Jackson. La seva relació amb aquest món també es percep en el recorregut pel Palau Martorell: la música acompanya gran part de la visita com a teló de fons i adquireix un protagonisme especial en algunes sales. Una d'elles convida a endinsar-se en Pop Garden, una instal·lació immersiva creada per l'estudi italià Art Media Studio el 2018, molt abans que les sales immersives fossin una moda. Flors de colors, música i miralls que multipliquen les imatges embolcallen el visitant. En altres sales, diferents objectes vinculats al món musical, com algunes guitarres, recorden fins a quin punt la música formava part del seu entorn creatiu i social.
Ser immortalitzat per la càmera de Warhol es va convertir, d'alguna manera, en una forma d'entrar a formar part de l'imaginari col·lectiu. Alguns d'aquells rostres ja eren llavors omnipresents
Però no tots els seus retratats pertanyien a la jet set. El 1975, per encàrrec del galerista Luciano Anselmino, Warhol va realitzar la sèrie Ladies and Gentlemen, dedicada a drag queens negres i llatines del downtown novaiorquès. Eren persones que vivien al marge dels circuits tradicionals de la fama i que, tanmateix, van rebre el mateix tractament visual que les estrelles de cinema, els artistes i els dissenyadors. Amb els seus colors intensos i els seus retrats frontals, Warhol els va concedir un lloc en la seva galeria d'icones i va posar el focus en una comunitat que poques vegades ocupava el centre de l'escena artística i mediàtica.
Perquè, darrere de les llaunes de sopa, Marilyn i Mao, emergeix un artista molt més difícil d'encasellar, i amb moltes més facetes de les que se solen reconèixer. Algú que, mentre exposava al món la vida de les celebritats que va reproduir, va mantenir algunes de les seves pròpies conviccions, com la seva religiositat, lluny de la mirada pública.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
