Fins a quin punt el lloc on vivim condiciona la nostra felicitat? La pregunta és tan antiga com difícil de respondre. Any rere any, Finlàndia encapçala els grans rànquings mundials de felicitat, gràcies a factors com la qualitat de vida, la confiança en les institucions o la seguretat. Però si, en lloc de preguntar als ciutadans com se senten, mesurem altres indicadors, apareixen països com Indonèsia, Mèxic o el Paraguai entre els que més somriuen. Ara bé, què passa si reduïm l'escala? Si deixem de parlar de països i ens fixem en les ciutats? És possible mesurar si una metròpoli és més feliç que una altra?
Això és precisament el que intenta respondre el Happy City Index 2026, un estudi internacional que analitza quines són les ciutats que ofereixen les millors condicions perquè els seus habitants hi visquin bé. I Barcelona hi ocupa una posició destacada: és la 12a ciutat del món, la primera de l'Estat i una de les poques ciutats del sud d'Europa que aconsegueix entrar en un top 15 dominat per capitals nòrdiques i centreeuropees.
No és un rànquing menor. En aquesta sisena edició, capitanejada per l'Institute for Quality of Life amb seu a París i el Happy City Hub Ltd amb seu a Londres, 466 investigadors han analitzat més de 150.000 registres de dades corresponents a 3.400 ciutats d'arreu del món. I només 251 han acabat formant part de la classificació final, que va ser presentada oficialment al Parlament britànic, a Londres, aquesta primavera.
Ara bé, què vol dir exactament ser una "ciutat feliç"? Curiosament, l'índex no pregunta als ciutadans si són feliços. En lloc d'això, planteja que la felicitat també depèn de les condicions que una ciutat és capaç d'oferir als seus habitants. Per això avalua 82 indicadors agrupats en sis grans àmbits: ciutadania, governança, medi ambient, economia, salut i mobilitat.
En el cas de Barcelona, el rànquing dibuixa una ciutat ben connectada, saludable i altament digitalitzada. L'estudi puntua molt positivament l'ús intensiu del transport públic —amb 406 viatges per habitant, més del doble que la mitjana de les ciutats analitzades—, una xarxa plenament accessible i una esperança de vida de 84,45 anys, també superior a la mitjana de l'índex.
L'estudi també valora la digitalització dels serveis públics. Barcelona obté molt bona valoració en aspectes com el portal de dades obertes, la possibilitat de fer tràmits municipals en línia, reservar cita amb l'Ajuntament o comunicar incidències a la via pública des del mòbil. A això s'hi suma una elevada densitat de centres educatius, l'accés a universitats de prestigi internacional i l'existència d'estratègies municipals en àmbits com la salut mental, la biodiversitat o la prevenció dels discursos d'odi.
El domini del nord d'Europa i una gran absència
Tot i que els autors de l'estudi insisteixen que l'objectiu no és determinar quina és la millor ciutat del món, o la més feliç, el resultat final adopta inevitablement la forma d'una classificació, amb totes les limitacions que això comporta. Per començar, només 251 de les més de 3.400 ciutats analitzades acaben formant part de la classificació final. A Espanya, a més de Barcelona, hi apareixen Saragossa (64a), Bilbao (76a), València (88a), Palma de Mallorca (147a), Las Palmas de Gran Canària (149a) i Còrdova (190a). Una de les absències més sorprenents és la de Madrid, que després d'ocupar la 132a posició en l'edició del 2025, enguany desapareix completament de la classificació final.
El lideratge mundial continua estant en mans dels països nòrdics i centreeuropeus. Copenhaguen encapçala la classificació, seguida d'Hèlsinki, Ginebra, Uppsala i Tòquio. Completen el top 15 Trondheim, Berna, Malmö, Munic, Aarhus, Zuric, Barcelona, Espoo, Oslo i La Haia.
El cost del benestar
El Happy City Index no és l'únic intent de posar xifres a un concepte tan subjectiu com la felicitat. De fet, el World Happiness Report, considerat la principal referència mundial en aquest àmbit, segueix una metodologia força diferent: no classifica ciutats, sinó països, i pregunta directament als ciutadans com valoren la seva vida. Perquè allò que una societat considera una bona vida no sempre coincideix amb el que valoren altres països. Hi ha llocs on pesa més la seguretat econòmica, d'altres on preval el temps lliure, la vida comunitària, la confiança en les institucions o, senzillament, una manera diferent d'entendre les relacions socials. El World Happiness Report és, per cert, aquest estudi que any rere any continua situant Finlàndia al capdavant del rànquing mundial.
I què passa si fem la mateixa pregunta als barcelonins? Segons l'Observatori de l'Indicador de Benestar Subjectiu de la Generalitat, els ciutadans de Barcelona puntuen el seu benestar amb un 6,9 sobre 10. Potser és allò que ja apuntava Plató fa més de dos mil anys: "Una ciutat és el que és perquè els seus ciutadans són el que són". Encara que també es podria llegir a l'inrevés: els ciutadans són, en part, el reflex de la ciutat on viuen.
Els barcelonins puntuen el seu benestar amb un 6,9 sobre 10
Però el benestar tampoc és igual per a tothom dins d'una mateixa ciutat. I, de fet, hi ha estudis que l'analitzen des d'una altra perspectiva i que, a les condicions que ofereix el territori, hi afegeixen una altra variable clau: els ingressos. És a dir, no n'hi ha prou que una ciutat reuneixi els ingredients per viure-hi bé; també cal que els seus habitants tinguin la capacitat econòmica per gaudir-los.
Un estudi recent de Remitly, basat en una investigació de la Universitat Purdue, estima que a Barcelona el llindar d'ingressos associat al màxim benestar se situa en els 88.562 euros anuals. La xifra és més del doble del salari brut mitjà de la ciutat, que ronda els 35.000 euros anuals. A Espanya, només Madrid presenta un llindar superior (89.759 euros), mentre que Palma de Mallorca ocupa la tercera posició, amb 88.263 euros.
Ara bé, saber quantes llars de Barcelona arriben realment a aquest llindar d'ingressos donaria per a un altre Barcelona en xifres. I això ens ho reservem per a un altre dilluns.
