Repensar Barcelona és un exercici d’imaginació i de futur. De com es vol viure la ciutat i quin model de ciutat es vol construir. Però és també, i sobretot, un exercici de present: de quines decisions s’està disposat a prendre —o a evitar— avui perquè la ciutat sigui realment més habitable demà. Des d’aquesta mirada, el programa Barcelona 2040 de Barcelona Global es proposava un objectiu ambiciós: transformar les reflexions de futur dels joves de la ciutat en propostes concretes, reals i viables per avançar cap a una Barcelona més habitable.
Propostes per afrontar reptes gens fàcils de resoldre, que se situen en quatre àmbits clau de la ciutat: el turisme, la preservació del comerç de barri, la participació en els grans esdeveniments esportius i l’adaptació al canvi climàtic. Quatre propostes que, a més, no s’han quedat en un simple exercici teòric, sinó que els joves participants en el programa les han presentat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, davant la segona tinenta d’alcaldia, Maria Eugènia Gay.
La presentació d’aquestes propostes ha servit, a més, com a cloenda del programa Barcelona 2040, impulsat per Barcelona Global per formar i connectar talent jove amb el teixit institucional i empresarial de la ciutat. En la seva setena edició, el programa ha reunit 33 joves professionals d’entre 27 i 33 anys —que se sumen als més de 250 participants de totes les edicions—. Concretament, el programa s’ha desenvolupat entre l’octubre de 2025 i el maig de 2026, amb 11 sessions en diferents espais de la ciutat, 42 directius i experts com a ponents i dues dinàmiques de grup liderades per Xavier Verdaguer, CEO d’Imagine Creativity Center.
Un dels grans reptes de la Barcelona del futur és la gestió del turisme, en una ciutat consolidada com una de les principals destinacions urbanes del món. L’augment continuat de visitants, la pressió sobre l’espai públic i la tensió entre l’activitat turística i la vida quotidiana dels barris han situat aquest àmbit al centre del debat sobre el model de ciutat. Aquest ha estat també el primer repte que han treballat els joves participants amb la proposta Real BCN, que planteja la creació d’un distintiu per identificar establiments i experiències autènticament vinculades a la identitat local. El segell tindria en compte criteris com la cultura, la sostenibilitat, la gastronomia de proximitat o la innovació, amb un sistema de certificació publicoprivat.
Estretament vinculat a aquesta qüestió, el segon gran repte és la preservació del comerç de proximitat, ja que una gran part d’establiments històrics i de barri afronten dificultats no només per a sobreviure al pas del temps, sinó també per garantir el relleu generacional. Davant d’aquest repte, els joves participants al programa Barcelona 2040 plantegen la creació de la Plataforma de Relleu Comercial per a connectar negocis històrics que busquin relleu amb joves professionals interessats a continuar-ne el llegat.
Més enllà de l’àmbit econòmic i comercial, el tercer gran repte de la ciutat es trasllada al terreny de l’esport i dels grans esdeveniments. Els joves han observat que, tot i que Barcelona destaca com a ciutat organitzadora de grans competicions i esdeveniments internacionals, els residents tenen dificultats per participar-hi, ja sigui pels preus elevats de les entrades o per les limitacions d’accés. A més, sovint han d’assumir afectacions com talls de carrers, problemes de mobilitat o ocupació de l’espai públic, sense percebre sempre un retorn directe.
Davant d’aquest context, els joves proposen Barcelona Esperit92, un programa que preveu recuperar l’esperit participatiu dels Jocs Olímpics del 1992, amb accés preferent, reserva de dorsals, activitats i experiències vinculades als grans esdeveniments per reforçar el sentiment de pertinença.
L’últim repte no és exclusiu de Barcelona, però ocupa un lloc central en el debat sobre el seu futur: l’impacte del canvi climàtic. Davant d’aquesta realitat, els joves plantegen la creació Fresc.cat, una aplicació de navegació que calcula rutes prioritzant els carrers amb més ombra, vegetació i refugis climàtics. A més de facilitar desplaçaments més confortables durant les onades de calor, l’aplicació generaria dades útils per detectar els punts de la ciutat amb manca d’ombra i planificar noves intervencions per fer l’espai urbà més resilient.
