Parets blanques, sostres alts, espais diàfans. Avui dia, moltes de les galeries que obren a Barcelona comparteixen una mateixa estètica: són petits cubs blancs. Però darrere d’aquesta aparença aparentment senzilla hi ha tota una declaració d’intencions: fer de la galeria un espai transparent i permeable, tant per als artistes com per al públic. Per als artistes, les parets blanques són un llenç blanc sobre el qual experimentar, crear i deixar volar la imaginació. Per als visitants, la galeria vol ser una porta oberta a l’art contemporani: un lloc on entrar, mirar, preguntar i descobrir. Espais gratuïts i accessibles que no haurien d’estar reservats als experts, sinó oberts a tothom que tingui curiositat per l'art contemporani.
I, tanmateix, aquesta porta no sempre és tan fàcil de travessar. Quants veïns saben què passa darrere d’aquella porta que tenen al costat de casa? Quants saben que poden entrar-hi, sense cita ni entrada, simplement per mirar? I, sobretot, quants perceben realment una galeria com un espai que també els pertany?
És precisament per aquest motiu que, un cop l’any, les galeries de Barcelona decideixen obrir totes les portes alhora. Del 17 al 20 de setembre, el Barcelona Gallery Weekend arriba a la seva dotzena edició amb 25 galeries de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, que inauguren alhora 38 exposicions amb més de cinquanta artistes.
“La necessitat de connectar galeries d’art i ciutadania va néixer fa més d’una dècada el Barcelona Gallery Weekend”, recorda Mariña Á. Pino, directora i coordinadora de la cita cultural. Un objectiu que, segons Pino, continua vigent: “tot i l’alta afluència de públic del Barcelona Gallery Weekend —l’any passat vam comptabilitzar fins a 17.000 visitants—, encara hi ha molts ciutadans que desconeix com funcionen les galersies, que estan obertes gratuïtament durant tot l’any, amb exposicions que es renoven cada pocs mesos”.
Barcelona Gallery Weekend actua, a més, com una cerimònia d’obertura de la temporada artística de la ciutat. Després de l’estiu, Barcelona recupera el pols cultural i les diferents disciplines comencen a presentar les seves programacions. En el teatre, aquest moment té fins i tot nom propi: Catalunya Aixeca el Teló, la gala organitzada per ADETCA que dona el tret de sortida a la nova temporada. En el món de les galeries, Barcelona Gallery Weekend compleix una funció semblant: “un esdeveniment festiu i col·lectiu en què totes les galeries inaugurem a la vegada, fem força i construïm una veu única artística a partir de múltiples veus”, remarca Pino.
Una escena artística en transformació
Però quan 25 galeries inauguren temporada al mateix temps, no només s’obté una àmplia suma d’exposicions, sinó també una primera fotografia de l’escena artística de la ciutat. “Si alguna característica marca aquesta temporada és el canvi i la transformació”, afirma Pino: amb nous espais que s’incorporen al circuit, galeries que canvien de seu, projectes que busquen noves connexions internacionals i artistes que transformen el seu llenguatge.
Uns canvis que ja es poden entreveure en el programa del Barcelona Gallery Weekend. La primera pista d’aquesta transformació apareix en el mapa. Tot i que el circuit més consolidat del galerisme barceloní continua passant per Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia, hi ha una zona que està concentrant bona part dels nous moviments i que es perfila com un nou pol de l’escena artística: l’eix de Trafalgar.
No és casualitat que sigui aquesta zona on es concentren les tres galeries que enguany s’incorporen per primera vegada al programa del Barcelona Gallery Weekend: Sorondo Projects, Escat Gallery —que acaba d’ampliar el seu projecte amb un nou espai d’experimentació a l’Hospitalet de Llobregat— i, a pocs carrers, Al-Tiba9 Gallery, galeria originària de Dubai i amb seu a la capital catalana que, en aquest cas, aposta per Dance Calligraphy, de Pavel Korbička, una instal·lació lumínica monumental construïda a partir del moviment de la dansa.
Per a aquestes galeries, incorporar-se al Gallery Weekend també és una manera de fer visible el projecte i reforçar la seva vinculació amb l’escena artística local. És el cas de Sorondo Projects, oberta fa poc més de dos anys. “Des de la galeria hem treballat molt per posicionar-nos dins d’un circuit internacional, posant Barcelona en diàleg amb els artistes llatinoamericans amb qui treballem. Però també és molt important que aquest treball tingui una recepció a la ciutat que on volem construir la nostra comunitat, Barcelona”, remarca Juliana Sorondo, fundadora i directora de la galeria.
La seva participació al Barcelona Gallery Weekend Weekend representa, en aquest sentit, “un reconeixement al treball i el camí recorregut”. Per a aquesta primera participació, Sorondo ha apostat per una mostra que reflectís els valors de l’espai, segons remarca Juliana, amb Ejercicios de permanencia (al programa general), que reuneix María Elena Pombo i Miguel Braceli, dos artistes que viuen a Nova York però que mantenen una relació directa amb Veneçuela, amb un treball artístic centrat en l’experiència del desplaçament i la necessitat de conservar el vincle. La galeria, a més, també participa al programa FLASH, que reuneix propostes específiques de curta durada que només es podran visitar els quatre dies de Barcelona Gallery Weekend, amb Nikolay Morgunov.
Però Barcelona Gallery Weekend també permet llegir el moviment en l’altra direcció: no només quan una nova galeria arriba a Barcelona —com Kali Gallery, que ha desembarcat aquest setembre a la ciutat des de Lucerna, però que encara no participa en el programa—, sinó quan una galeria que ha crescut a la ciutat fa el salt internacional. És el cas de Chiquita Room, fundada el 2018 per Laura González al barri de Sant Antoni, que aquest setembre ha obert una segona seu a Brussel·les.
L’expansió no implica deixar enrere Barcelona, sinó ampliar el projecte. “És un únic projecte amb dos espais diferents, fet que ens permet experimentar més, programar més i tenir més abast”, remarca González. La nova seu també obre la porta a noves connexions amb el mercat i amb altres artistes i agents de l’escena europea: “L’objectiu és posar en relació els artistes amb qui treballem a Barcelona amb els de Brussel·les, i que aquesta connexió funcioni en totes dues direccions”, remarca González.
La connexió entre les dues ciutats també pren forma en la programació: la nova seu de Brussel·les s’ha estrenat amb Once We Existed, un diàleg entre Laía Argüelles Folch i Pieter Laurens Mol. Precisament els mateixos artistes amb què Chiquita Room participa a Barcelona Gallery Weekend: Argüelles Folch presenta Lo que té vol i Mol protagonitza el programa Flash amb hook, Line and Sinker.
El futur també és dins de les sales
Però encara hi ha una tercera capa d’aquesta transformació que es pot llegir al Barcelona Gallery Weekend: el canvi no només és físic —noves seus, nous espais, galeries que s’expandeixen—, sinó també artístic. Es troba en les exposicions, en els artistes que arriben i en les qüestions que les galeries decideixen posar al centre. Entre les 38 exposicions del programa, la identitat, el desplaçament o la memòria apareixen com a preocupacions recurrents, però no hi ha una única línia temàtica que les connecti, ni tampoc un sol llenguatge per abordar-les: les propostes recorren la pintura, el dibuix, la instal·lació, el tèxtil, la fotografia o la llum. Aquestes 38 mostres es complementen amb visites guiades, converses i altres activitats que permeten aprofundir en les exposicions i apropar els artistes al públic.
Tots aquests són els motius que converteixen Barcelona Gallery Weekend en molt més que una simple obertura de temporada: és, abans de tot, un primer esbós del que vindrà. Durant quatre dies, nous espais, artistes, projectes i noves complicitats internacionals es concentren en un mateix mapa i permeten intuir cap on es mou l’escena artística de la ciutat.