Passejar avui per la Rambla és sinònim d’avançar entre tanques, esquivar els trams ocupats per obres i conviure amb el soroll constant de les màquines treballant. El gran passeig de Barcelona viu una metamorfosi que, a poc a poc, va deixant enrere la imatge que l’ha definit durant dècades i que culminarà a principis de l’any vinent, quan està previst que finalitzin les obres. Al bell mig d’aquesta transformació, un altre element històric del passeig es prepara per iniciar la seva pròpia reforma: el Mercat de la Boqueria.
Després de mesos de treballs previs, les primeres actuacions començaran després de l’estiu i donaran el tret de sortida a una reforma que s’allargarà fins al 2029, amb una inversió de 12 milions d’euros i l’objectiu de posar al dia l’equipament però, sobretot, recuperar l’equilibri entre la seva dimensió internacional i turística i la seva funció com a mercat de proximitat, amb la voluntat que els barcelonins el tornin a sentir com a seu.
Arribar fins aquí, però, ha estat un procés llarg. Després de l’acord assolit amb els paradistes —el projecte va rebre el suport del 91% dels comerciants a través de l’Associació de Venedors de Boqueria—, durant els anys 2024 i 2025 s’han elaborat diversos estudis per conèixer l’estat de l’estructura, la coberta i el valor històrico-arquitectònic del mercat, mentre també s’avançava en la definició del nou reglament intern. Un calendari que els paradistes haurien volgut més àgil i que, ara que finalment s'inicia, encara s’allargarà fins al 2029.
De fet, fa uns mesos, a The New Barcelona Post, el president de l’Associació de Comerciants de la Boqueria, Jorge Mas, reclamava a l’Ajuntament que “accelerés el procés i premés el botó de sortida” per aprofitar la transformació de la Rambla i fer avançar les dues reformes en paral·lel, en lloc d’allargar-les en el temps. Ara, aquella petició ja té resposta: el projecte té calendari i les primeres actuacions començaran després de l’estiu.
Tot i que la reforma que els paradistes fa anys que reclamen arrencarà en poques setmanes, ho farà de manera progressiva. Les primeres actuacions, que s’allargaran fins al 2027 i amb una inversió de mig milió d’euros, se centraran en millorar els espais i serveis del dia a dia del mercat.
Es començarà per la zona logística, on es renovarà la il·luminació amb tecnologia de baix consum, i pels banys públics, que deixaran el soterrani de l’edifici d’oficines per passar a la mateixa planta del mercat, amb més espai, millor accessibilitat i un nou bany familiar adaptat. També es transformarà l’illa central del peix i s’obrirà la planta baixa de l’edifici d’oficines, dues actuacions pensades per millorar el funcionament de l’equipament sense aturar-ne l’activitat comercial.
Més enllà de la reforma física
La reforma, però, no es limitarà a posar al dia l’edifici, sinó que també vol anar més enllà de les seves parets. Així, en paral·lel a les actuacions físiques, el mercat vol abordar un dels grans reptes que arrossega: trobar l’equilibri entre la projecció internacional que l’ha convertit en una icona de Barcelona i la seva funció com a mercat de proximitat per als barcelonins.
Les xifres exemplifiquen aquesta tensió: amb 188 establiments, la Boqueria és el mercat municipal amb més parades de Barcelona, gairebé tres vegades més que Sant Antoni o Santa Caterina. I també és, amb diferència, el que rep més visitants: més de 22 milions només l’any 2025, un 132% més que Sant Antoni i un 665% més que Santa Caterina.
Cada vegada més, però, aquest públic és internacional: de fet, el 90% dels visitants són estrangers. Un perfil que, amb el temps, també ha anat modificant els productes que es poden trobar entre les parades, on conviuen negocis centenaris amb productes pensats per al visitant ocasional i el consum immediat, més que per omplir el cistell de la compra: com sucs de fruita, maduixes i fruita tallada, racions preparades…
És precisament aquest canvi en l’oferta que es vol contenir amb el nou reglament, que busca recuperar l’equilibri sense donar l’esquena als milions de visitants que cada any passen per la Boqueria. En el conjunt del mercat, almenys la meitat de l’oferta haurà de continuar sent de producte tradicional, mentre que el producte elaborat no podrà superar el 50%. Algunes especialitats bàsiques podran arribar al 60% de producte elaborat, però sempre que el conjunt del mercat mantingui l’equilibri.
El nou reglament estableix que en el conjunt del mercat, almenys la meitat de l’oferta haurà de continuar sent de producte tradicional, mentre que el producte elaborat no podrà superar el 50
Darrere d’aquest repartiment hi ha, en definitiva, la voluntat de tornar a acostar la Boqueria als veïns. “La Boqueria és una part indestriable de Barcelona i volem que la gent de Barcelona se la torni a sentir molt seva”, ha subratllat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica, Feminismes i Memòria Democràtica, Raquel Gil.
La gran transformació, a partir del 2027
Però la gran transformació de la Boqueria es farà esperar fins al 2027, quan començarà la fase més ambiciosa de la reforma amb una inversió d'11,5 milions d'euros, que s’allargarà fins al 2029, que haurà d’abordar alguns dels principals reptes que arrossega l’edifici: la retirada de l’actual coberta d’uralita, que conté amiant, i la instal·lació d’una de nova, a més de consolidar i rehabilitar l’estructura metàl·lica i actualitzar les instal·lacions. La nova coberta podria incorporar també plaques solars fotovoltaiques, una opció que s’estudiarà un cop retirada l’actual i en funció dels condicionants de l’edifici.
Raquel Gil: “La Boqueria és una part indestriable de Barcelona i volem que la gent de Barcelona se la torni a sentir molt seva”
La reforma també posarà el focus en la plaça de la Gardunya, que durant anys va ser una de les principals portes d’entrada a la Boqueria per als barcelonins. L’Ajuntament vol recuperar ara aquest paper per tornar-se a obrir als veïns del Raval i convertir-la en un dels accessos principals del mercat, juntament amb la Rambla i el pla de Sant Josep, per deixar enrere la seva actual imatge de “darrere” de la Boqueria i tornar-la a obrir als veïns del Raval. Per definir aquesta gran intervenció encara cal escollir l’equip d’arquitectes, un procés pel qual es preveu publicar aquesta tardor el concurs de projectes.
Amb totes aquestes actuacions, l’horitzó queda fixat en el 2029, una data que també marca el final previst d’altres grans transformacions de Barcelona, com la primera gran fase de la remodelació de la Fira de Montjuïc o la rehabilitació de l’antiga Escocesa, al Poblenou. La Boqueria arribarà a aquell any, doncs, amb més que un edifici renovat: amb la voluntat de recuperar el vincle amb els veïns i tornar a ser sentida com a pròpia pels barcelonins.