Àlex Balletbò ens rep a l’hotel que regenta, l’Hotel Arc de la Rambla, al número 19 de l’il·lustre passeig Barceloní. Amb ell parlem sobretot de la remodelació de la Rambla, dels seus dèficits i els seus reptes, però sobretot de com es fa això de recuperar la Rambla per als barcelonins. Quan la vam perdre? La vam perdre de debò? I per què? I per què ara hauríem de saber recuperar-la, i com ho fem per no tornar-ho a espatllar? En ell trobem un interlocutor coneixedor del barri, dialogant, exigent i gat vell. Potser ell ens dona una mica de llum de com ho podem fer per ser millors amics, tots plegats, de la Rambla.
--- Comencem per la remodelació de la Rambla. Què us ha semblat? L'heu seguida de prop? La valoració és positiva fins ara?
--- Està força bé. De fet, l'Ajuntament, a través de la Secretaria, ens va informant en tot moment de l’evolució de la Rambla i dels timings. Per tant, anem bastant bé. Evidentment, ara al febrer acabarem les obres i quedaran petits detalls.
--- Febrer?
--- Al febrer es farà la inauguració i, com en qualsevol altra obra, després sempre hi ha petits retocs que s'han d'acabar de fer: una vorera que no acaba de quedar bé, algun detall puntual... Però, en termes generals, estem força contents. Ara veurem quina acceptació té per part del públic. Sempre, quan hi ha una reforma i es fan obres, existeix un procés d'adaptació visual. La gent sempre diu “m’agradava més abans”. Però cal donar-se un temps per adaptar-se a aquesta nova visió i potser acabarà agradant més. Els comentaris que hem sentit fins ara, en general, són bons.
--- Com resumiríeu aquesta reforma? Quina necessitat cobria i quin és el gran canvi?
--- El gran canvi és la mobilitat. Serà molt més fàcil passejar per la Rambla. Al final, és un espai amb molts visitants i calia una reforma que facilités la viabilitat dels vianants. Ara també tenim la zona d'excel·lència de terrasses, que implica reduir el nombre de terrasses perquè el pas sigui més ample... Diguéssim que ara hem fet la part de hardware. Després faltarà la part de software, és a dir aconseguir que les terrasses estiguin ben posades, que els comerços funcionin adequadament... Però, en termes generals, quedarà una Rambla molt més bonica i molt més agradable de passejar.
--- A nivell comercial, què hi guanyem? Sovint, quan es pacifica un passeig, alguns comerciants tenen por de perdre clients si deixen de passar-hi cotxes.
--- En aquest cas, no ho crec. La Rambla tampoc no era un lloc que depengués especialment del cotxe per comprar-hi. Hi ha molts mitjans de transport: tens la línia 3 de metro, que et connecta amb tota Barcelona; tens dos aparcaments a Drassanes i un altre davant mateix; tens Plaça Catalunya. És un lloc relativament fàcil on aparcar sense haver de travessar la Rambla. Per tant, s’hi pot aparcar tranquil·lament, fer les compres que vulguis, tornar al vehicle si ho necessites i, si no, el transport públic està molt ben resolt.
--- No sé si la Rambla és el centre de Barcelona, pero n’és el cor. Teniu la sensació que el barceloní ha abandonat la Rambla?
--- És una pregunta difícil. No és que el barceloní hagi abandonat la Rambla, el que sí que hem vist és que, en els últims anys, han aparegut molts altres centres d'interès a Barcelona. Som un milió i mig de barcelonins i, si abans la Rambla era un dels centres més atractius, ara n'hi ha quatre o cinc més que també ho són. Per tant, el barceloní es dispersa. També hi ha una certa reticència a venir perquè es considera que hi ha massa turisme. Però pensem que la Rambla és el carrer on s'organitzen més activitats culturals al llarg de l’any, i on hi ha més oferta cultural. Al final, si un barceloní vol participar en moltes d'aquestes activitats, ha de baixar a la Rambla. En aquest sentit, sí que ens agradaria que hi baixés molt més sovint, evidentment, però no crec que ens hagi abandonat.
--- No us sentiu abandonats, doncs.
--- No. De fet, hi ha una dada molt interessant que es va produir, malauradament, arran de l’atemptat de l’agost del 2017: hi va haver una reacció molt positiva de tots els barcelonins, que van tornar a la Rambla com a gest de suport. Això vol dir que tots els barcelonins continuen sentint la Rambla com a pròpia, però potser no hi baixen tan sovint com ens agradaria. Per això, des de l'associació, tenim moltes activitats destinades específicament al barceloní. De fet, al cent per cent, totes les nostres activitats van dirigides a Barcelona. A vegades s'hi afegeix algun turista, però nosaltres ens adrecem als barcelonins.
--- Una cosa és venir a activitats culturals, o a fer el vostre Tast de la Rambla, i una altra és viure-hi. Pot ser que cada vegada hi hagi menys barcelonins vivint a Ciutat Vella?
--- Sí. Aquí hi ha dos factors importants. D'una banda, com l'Ajuntament ha explicat diverses vegades, ens agradaria que a la Rambla hi hagués més veïns. Però això és un problema urbanístic i d’edificació. De l'altra, cal no perdre els veïns que ja tenim. Pensem que pràcticament el 90% dels edificis de la Rambla estan protegits i catalogats. Això vol dir que no els pots modificar. Quan tens un edifici amb un o diversos veïns que no poden instal·lar un ascensor perquè Patrimoni no ho permet, o no poden fer tancaments que millorin l'aïllament tèrmic i acústic, és molt fàcil que acabin pensant: “Me'n vaig a viure a un altre lloc”. I si vols atreure nous veïns, tampoc no els pots dir: “Vindràs a viure en un edifici del segle XIX, pujaràs escales cada dia i tindràs un soroll constant tota la nit”. Això fa tirar molta gent enrere.
--- Qui acaba venint, doncs?
--- Gent jove, alguns expats o persones a qui això no els importa. Però no és exactament el tipus de veïnat que nosaltres voldríem. Ara l'Ajuntament, a través del comissionat de Ciutat Vella, ens ha explicat que a final d'any es posarà en marxa una oficina de rehabilitació. Nosaltres ja hem dit que hi participarem activament perquè, precisament, molts dels nostres associats reclamen això: ascensors i millores acústiques i tèrmiques. Per tant, comencem per aquí. Si volem mantenir els veïns i augmentar-ne el nombre, primer hem d'evitar que els actuals marxin. Rehabilitem el que tenim i després ja construirem més habitatge.
--- Si ara mateix qui està més disposat a venir a viure-hi és un expat jove, o, lamentablement, una família sense capacitat econòmica, es podria fomentar que la gent jove barcelonina fes seu el centre de la ciutat? Fomentar la compra o el lloguer de pisos al Raval per part de gent jove, per exemple, ni que fos una temporada?
--- És una qüestió de política urbanística. Quan es va obrir la Rambla del Raval, o fins i tot el Born, que també havia estat molt oblidat, de sobte es va produir exactament això que dius: molta gent jove va pensar que li encantaria viure en aquell barri durant una etapa de la seva vida, quatre, cinc o sis anys, o fins que es casés i tingués fills. Seria genial que això també passés a la Rambla. Però és un tema de política d’habitatge. El cas és que hem de fer habitatge, i habitatge en unes certes condicions.
--- Fermín Villar, el vostre antecessor, deia que la Rambla és l'oracle de Barcelona: allò que hi passa acaba passant a la resta de la ciutat. Hi esteu d'acord?
--- Sí. Tant en positiu com en negatiu. Qualsevol política positiva que facis a la Rambla és extrapolable a la resta de Barcelona. Tot el tema de les activitats culturals o de l'habitatge, per exemple. Estic convençut —i això ho vam parlar amb l'Ivan Pera, Comissionat pel Pacte per a Ciutat Vella— que si fem una bona política de rehabilitació d'habitatge a la Rambla, que és el carrer més difícil perquè està molt catalogat i protegit, a la resta de Barcelona serà molt més fàcil. Perquè, quin és el principal problema de Barcelona? L’habitatge. Doncs comencem per la Rambla, que és el més difícil, i després podrem fer una bona oferta d'habitatge a tota la ciutat.
--- I la inseguretat?
--- La inseguretat sempre hi serà, a la Rambla. Forma part d'un entorn molt particular.
--- És una condemna?
--- A veure: quan tens tants turistes que no denuncien, el problema es multiplica. Pensem que un turista s'està aquí una mitjana de 2,7 dies. Imaginem que li roben el primer dia. Es quedarà tota la resta del dia a la comissaria fent cua perquè després li diguin que, si hi ha judici d'aquí a tres mesos, haurà de tornar? Evidentment, no. La denúncia no es posa i tot queda oblidat. Si tinguéssim més barcelonins, hi hauria molta menys inseguretat. Perquè un barceloní, si li diuen que hi ha un judici d'aquí a tres mesos, respondrà: “Aquí hi seré i, per tant, posaré la denúncia”.
--- És interessant aquesta idea que amb més barcelonins segurament no passaria tant.
--- Exacte. A la Rambla Catalunya no et roben tant perquè ja no ets un guiri, ets un barceloní. I passa una cosa curiosa: si parles amb un lladre o amb un delinqüent, se sap el Codi Penal molt millor que nosaltres. Perquè a mi no se m'acut robar, ni violar, ni assassinar. Per tant, no he estudiat mai el Codi Penal. En canvi, ells el coneixen perfectament. Saben que, si roben sense violència, és una cosa; saben què passa si el valor és inferior a una determinada quantitat; saben perfectament com funciona.
--- També s'ha parlat molt de la reincidència. Noteu ja algun canvi amb la nova legislació?
--- Encara no gaire, però espero que la comencem a notar. Evidentment, ara l'Ajuntament s'està posant més ferm. Hi ha hagut un canvi respecte a l'etapa de la senyora Colau, en què es considerava que, amb bona voluntat, tot aniria bé. I no va ser així. Ara tenim un consistori amb Albert Batlle, un responsable de seguretat molt potent i experimentat, que està marcant un altre ritme. En tot cas, si tots fóssim barcelonins aquí, hi hauria un terç de la delinqüència que hi ha actualment. La mateixa que trobes per sobre de la Diagonal.
--- És molt gràfic això que passa: quan hi ha un fet greu a Balmes, és una gran notícia a tota Barcelona.
--- Aquest és l'exemple més clar. Per sort, tant els Mossos d'Esquadra com la Guàrdia Urbana continuen dient que Barcelona és una ciutat segura. I és veritat: Barcelona és una ciutat segura. Si la comparem amb moltes ciutats dels Estats Units, ni tan sols hi ha comparació. Però, com qualsevol ciutat turística o qualsevol barri turístic del món, tens el fenomen dels carteristes i dels pickpockets.
--- Quin serà, doncs, el gran canvi que trobarà el barceloní quan la reforma estigui acabada?
--- Que podrà caminar millor. Tindrem una amplada més gran, que és el que estableix el PEUAT i la nova ordenació de la Rambla. També cal destacar que no només es reduiran les taules de les terrasses, que sí que passarà. És una cosa que semblava molt difícil, però ho hem aconseguit treballant conjuntament amb el gremi. I ara toca un segon pas: millorar la qualitat d'aquestes terrasses. Aconseguir que tots els operadors vulguin elevar la qualitat del servei que ofereixen. Potser tindran menys taules, però podran tenir una terrassa més bonica, més acollidora i més agradable. Això farà que hi segueixi anant gent.
--- I el projecte del Teatre Principal? Quina valoració en feu?
--- Ens fa moltíssima il·lusió. De fet, és molt engrescador que aquest teatre, després de tants anys tancat, comenci a obrir. L'Ajuntament hi ha posat una sèrie de traves, molt típiques, perquè les lleis que existeixen són tan complicades que al final ningú les pot complir del tot. Però estem molt contents. La manca de col·laboració publico-privada sempre va en detriment del ciutadà. Tenir un edifici aquí, tancat i degradant-se, és dolent per a l'administració pública, dolent per a la ciutat i dolent per al ciutadà. Per tant, estem encantats amb el projecte.
--- En els últims anys hem vist iniciatives privades de caràcter cultural, com la renovació del Museu de Cera, el Teatre Principal, la Llibreria Sant Jordi, el Club Capitol, la nova FNAC... Pot continuar aquesta dinàmica?
--- Sí. I tot allò que té a veure amb les arrels de Barcelona és bo que es mantingui i nosaltres intentem protegir-ho. L'Ajuntament també té aquesta voluntat. Ens agradaria que els locals històrics es poguessin conservar. No oblidis la Foneria de la Generalitat, on hi faran un centre de cultura digital. Pel que fa a la nova FNAC, han eliminat tota la part d'electrodomèstics —aspiradores i tot això— i ara pràcticament només hi ha cultura, una mica de tecnologia i mòbils. Són cinc plantes dedicades a la cultura dins de la Rambla. Com dèiem, la Rambla és el principal eix cultural que tenim a la ciutat i s'està reforçant molt amb aquestes iniciatives.
--- I el Teatre Principal ho remata.
--- I tant. Són 10.000 metres quadrats dedicats íntegrament a la cultura. Abans no ho eren, perquè hi havia el Jai Alai, però ara sí, arran de la permuta que es va fer. Són 10.000 metres quadrats dedicats a la cultura, és espectacular. I aquesta és una zona que ho necessita més que cap altra.
--- Quins projectes teniu en marxa des de l'associació?
--- Un projecte molt important és el que tenim amb l'Ajuntament i amb GetYourGuide, que es diu La Rambla, un nou model de turisme urbà. El que fem és repensar el model de gestió del turisme per fer-lo igualment atractiu per al patrimoni que tenim, tant per als locals com per als visitants.
--- Alguna altra inciativa?
--- Organitzem moltes rutes. Tenim la ruta femenina, la ruta històrica, la ruta de crònica negra, la del Port, la de les floristes, la dels teatres, fins i tot la que explica la relació de la Rambla amb el Barça... Quan un barceloní s'hi apunta, surt absolutament sorprès. Descobreix una Rambla que no coneixia. El que busquem és portar gent de Barcelona perquè, quan els expliques aquestes històries, després es converteixin en prescriptors.
--- Al final, es tracta que la gent de Barcelona torni a ocupar el centre?
--- Sí. Per això fem moltes activitats. El Tast, el fòrum participatiu —que també forma part d'aquest projecte— o, ara mateix, una exposició de souvenirs al monument de Colom. Són souvenirs dissenyats pels alumnes d’Elisava. Al cap i a la fi, ens fem la mateixa pregunta que es fan els museus de la ciutat: com aconseguim que el barceloní, que omple els museus de París i d'Amsterdam, també ompli els museus de Barcelona i que no estiguin només plens de turistes? Com fem que el barceloní torni a gaudir del centre i dels seus atractius? Ningú posa en dubte els atractius que té Barcelona, però sí que hem renunciat, en certa manera, al seu centre.
--- Al seu cor, en tot cas.
--- Hi ha molts barcelonins que ni tan sols han trepitjat la Barceloneta. Nosaltres parlem molt de la Rambla, però també passa això. Hem de recuperar aquest orgull de ciutat. Si ho hem aconseguit amb la Sagrada Família, com fem perquè aquest orgull s'instal·li entre nosaltres?
