Els fenòmens climàtics extrems ja no són excepcionals. Incendis forestals, sequeres prolongades, inundacions o onades de calor formen part d'una nova realitat que obliga a anticipar-se més que a reaccionar. És precisament en aquest terreny on el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) està concentrant bona part dels seus esforços.
El centre participa actualment en 21 projectes de recerca que utilitzen la supercomputació per predir aquests episodis, entendre'n els impactes i desenvolupar eines que ajudin administracions, serveis d'emergència i empreses a prendre decisions abans que els riscos es materialitzin. En conjunt, aquestes iniciatives mobilitzen més de 21 milions d'euros per al BSC, procedents principalment de programes europeus, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, de la Generalitat i de diverses agències espacials.
L'objectiu és transformar milions de dades meteorològiques, ambientals i socioeconòmiques en informació útil. Des de mapes de risc i sistemes d'alerta primerenca fins a simulacions capaces de preveure com evolucionarà un incendi, quines infraestructures poden resultar afectades o quins col·lectius seran més vulnerables davant una onada de calor.
Del foc a la salut
Una de les principals línies de treball se centra en els incendis forestals. El projecte EUBURN-RISK desenvolupa models que simulen alhora la propagació del foc i el desplaçament del fum, mentre que MEDEWSA combina observacions, models climàtics i intel·ligència artificial per generar alertes primerenques davant d'incendis, sequeres, inundacions o episodis de calor extrema, especialment a la conca mediterrània.
La recerca també arriba al sistema energètic. Amb PRISMAS, el BSC estudia com els fenòmens climàtics poden afectar la producció d'energies renovables i la xarxa de transport elèctric a Espanya, mentre que Destination Earth, una de les grans iniciatives digitals de la Unió Europea, desenvolupa bessons digitals del planeta per simular amb gran precisió diferents escenaris climàtics.
Els projectes abasten igualment l'Àrtic i la salut pública. ICEBERG analitza els efectes combinats de la contaminació i el canvi climàtic sobre ecosistemes vulnerables com Groenlàndia, Islàndia i Svalbard. Paral·lelament, IDAlert i IDExtremes investiguen com els fenòmens extrems poden afavorir l'aparició de malalties sensibles al clima, mentre que CLIMATICAT posa el focus en Catalunya per estudiar els efectes del canvi climàtic sobre la salut física i mental de la població.
El paper del MareNostrum 5
Al centre de totes aquestes iniciatives hi ha el MareNostrum 5, una de les infraestructures de supercomputació més avançades d'Europa. La seva capacitat de processar enormes volums d'informació permet executar models d'una complexitat inassolible amb sistemes convencionals i explorar múltiples escenaris futurs.
Els fenòmens climàtics extrems van provocar pèrdues de prop de 822.000 milions d'euros a la Unió Europea entre 1980 i 2024
Aquesta potència de càlcul permet anar més enllà de la predicció meteorològica. Els investigadors poden estimar com evolucionarà un incendi, per on es dispersarà el fum, quines infraestructures quedaran més exposades o quines mesures poden reduir-ne l'impacte. En definitiva, convertir la supercomputació en una eina de prevenció i adaptació davant d'un dels grans reptes globals de les pròximes dècades.
Segons l'Agència Europea de Medi Ambient, els fenòmens climàtics extrems van provocar pèrdues de prop de 822.000 milions d'euros a la Unió Europea entre 1980 i 2024, una quarta part de les quals només en els darrers quatre anys. Un context que reforça el paper de centres com el BSC, des d'on Barcelona aspira a convertir la recerca i la tecnologia en eines útils per construir territoris més resilients.