Els moments de canvis naturals, solsticis i equinoccis, acostumen a anar lligats a tradicions que es van dibuixant i mutant al llarg dels anys. Algunes tenen segles d’antiguitat, altres se segueixen construint encara avui dia. Poques, però, tenen la capacitat de recórrer centenars de quilòmetres, per arribar a barris i pobles, en aquest cas, en forma de foc.
La Flama del Canigó és una d’elles: aquest foc es manté viu al massís del Canigó i, cada any, travessa carreteres, muntanyes i ciutats per acabar encenent les fogueres de Sant Joan. Així, aquesta tradició amb poc més de 70 anys d'història, s'ha convertit en un fil conductor que connecta el territori en una de les celebracions més populars a Catalunya.
És així com , abans dels petards, les coques i els sopars a la fresca de la revetlla, Sant Joan comença al Pirineu. I és que el foc de la Flama del Canigó no s’apaga mai: durant tot l’any es manté encès al Castellet de Perpinyà i, el 22 de juny, es porta al cim del Canigó. A mitjanit, el foc de la flama es distribueix amb els voluntaris que decideixen escalar fins al cim, a 2.780 metres. Després, comencen el seu recorregut fins a les fogueres de centenars de poblacions, amb un dispositiu que coordina Òmnium Cultural.
Els voluntaris, ja siguin a títol personal, d’entitats culturals o agrupacions excursionistes o veïnals, s’encarreguen de transportar la flama, sovint en relleus que s'allarguen durant hores i protegint el foc dins de làmpades de gas. Ho fan des del 1955, quan va començar el que ara ja és tradició per iniciativa de Francesc Pujades, veí d’Arles de Tec, al peu del massís, inspirat en el pomea Canigó de Jacint Verdaguer.
Barcelona també ocupa un espai en aquesta història. Cada any, la ciutat rep la flama a la plaça de Sant Jaume en un acte que dona el tret de sortida oficial a la revetlla. Hi participen figures emblemàtiques de la cultura popular, com gegants, castellers, música i dansa, que acompanyen l’arribada del foc fins al centre de la ciutat. Aquest any la rebuda començarà amb la sortida des del Camp Nou a les 17 hores, i arribarà a la plaça Sant Jaume al cap d'una hora. Després, el foc es distribuirà per diferents punts de la ciutat, inclòs el Parlament i barris que encendran amb ell focs i fogueres, com les de la Barceloneta i la del Guinardó.
La tradició fa anys que recorre Catalunya des del Canigó, però és una d’aquelles que encara està construint-se. La flama té els seus inicisis a mitjan segle XX, però ha aconseguit arrelar ràpidament.
Les fogueres de la ciutat conviuen amb un indispensable de la nit de Sant Joan: els petards. Tanmateix, la manera de viure aquesta tradició també està canviant. Sense renunciar a la pirotècnia, cada vegada més ciutadans busquen alternatives que mantinguin l’espectacularitat de la festa, però sense tan soroll. Així, les fonts de colors, les bengales, els volcans i altres productes eminentment visuals guanyen terreny davant dels articles més detonants.
La transformació es reflecteix també en les xifres dins del sector. Empreses pirotècniques com La Traca preveuen que els productes de baixa sonoritat representin ja prop del 65% de les vendes de la campanya de Sant Joan, una tendència que no ha deixat de créixer en els darrers anys. La gamma low noise va prenent força, per adaptar la tradició a una ciutat més conscient de les necessitats de col·lectius com els infants, persones amb hipersensibilitat auditiva i animals.
Aquesta consciència també ha donat forma a iniciatives enfocades a facilitar la participació de les persones amb hipersensibilitat auditiva, com els kits sensorials que impulsa la Associació Espanyola de la Pirotecnia (Aepiro), i que distribueixen empreses com la catalana Petardos CM, amb elements com proteccions auditives i ulleres de seguretat. Josep Maria Vilardell, director de l’empresa de Palau Solità i Plegamans, defensa que el sector ha de potenciar “el camí cap a una pirotècnia més sostenible i socialment més responsable, especialment en un moment en què la societat és cada vegada més conscient de la importància de la convivència i el respecte per les persones amb sensibilitats sensorials”.
La iniciativa busca que infants, persones amb trastorn de l'espectre autista, ansietat sensorial o especial sensibilitat al soroll puguin gaudir de la festa amb més comoditat i seguretat, enlloc d’optar per evitar-la o patir el soroll tot i no participar-hi. És el mateix objectiu que persegueix el grup Cialfir, matriu de La Traca, que ha entregat 200 kits d’hipersensibilitat auditiva a les fundacions Ampans i Aspronis. Paral·lelament, la sostenibilitat guanya protagonisme amb sistemes de reciclatge específics per als residus pirotècnics i amb la reducció progressiva dels materials més contaminants dels petards, amb l’objectiu d’avançar cap a una revetlla del segle XXI, com explicava en una entrevista Jordi Brau, CEO de La Traca i Cialfir: “El que estem fent és transformar la gamma de productes per no haver de canviar les tradicions”.
Així, entre tradicions amb dècades d’història i altres que van emergint i adaptant-se, la revetlla de Sant Joan continua celebrant-se com una festa arrelada que va evolucionant sense perdre la seva essència, centrada en la renovació per l’inici de l’estiu. Mentrestant, la Flama del Canigó recorre el territori de mà en mà i la pirotècnica busca noves fórmules per conviure amb la inclusió i la sostenibilitat, en una combinació entre permanència i transformació que recull la pròpia idea de renovació i canvi de cicle que encarna Sant Joan, a través del foc.
