Barcelona està plena d'art, però per a descobrir-lo cal saltar d'un lloc a un altre: de museu en museu, de galeria en galeria, d'exposició en exposició. A By Invitation, el saló d'art modern i contemporani del Círculo Ecuestre, però, sembla que tot aquest art hagués decidit reunir-se en un mateix lloc i, una vegada allà, explotar. Explotar i omplir fins a l'últim racó del palauet modernista que exerceix com a seu d'aquest club privat que, durant uns dies, s'obre a l'art contemporani, als artistes, col·leccionistes i amants de l'art en general.
Durant quatre dies, i fins a aquest diumenge, les obres es desborden per tot arreu, salten de les parets i apareixen en els racons més inesperats. Hi ha teles que pengen de la monumental escalinata que presideix l'edifici, pintures que substitueixen els vidres dels mobles de la biblioteca, peces que conviuen amb els vitralls i fins i tot obres que troben el seu lloc en racons tan inesperats com l'interior de la xemeneia. Costa saber cap on mirar, perquè a By Invitation l'art és a tot arreu. Com si poguéssim recórrer les galeries de tota una ciutat sense sortir d'un mateix edifici, com entrar en un univers on la creativitat es pot respirar per tots i cadascun dels porus.
Però allò que fa especial By Invitation, impulsada per l'empresari Enrique Lacalle (president del Círculo Ecuestre) no és només aquesta explosió d'art en cada racó. També ho és la seva capacitat per barrejar artistes de diferents contextos, temps i generacions. En la seva setena edició, conviuen artistes que pertanyen a èpoques i generacions molt diferents: Joan Miró, Antoni Clavé, Olga Sacharoff o Equipo Crónica comparteixen escenari amb creadors contemporanis i emergents com Sara Bonache, Agnès Essonti, Jan Vallverdú o Elena Garrigola. Obres que potser mai haurien coincidit sota un mateix sostre i que aquí es troben, es miren i estableixen connexions inesperades. És precisament un dels propòsits de la fira: posar en relació diferents maneres d'entendre i viure l'art, sense importar quan ni on van sorgir.
Enrique Lacalle, president del Círculo Ecuestre, creador i impulsor de By Invitation.
"No tenim por de propiciar grans i inesperats diàlegs, entre artistes de diferents generacions, fins i tot entre els qui mai abans havien coincidit", assenyalava Mariella Franzoni, directora artística de la fira, durant la presentació. En aquesta edició, la fira reuneix enguany 23 galeries, procedents de la capital catalana però també de ciutats tan llunyanes com Dubai, Porto o Milà, i al voltant de 90 artistes, entre artistes emergents, consolidats i fins i tot ja desapareguts, sota el lema Trames obertes, que posa el focus en l'art tèxtil, a més de destacar també la presència femenina a la fira: gairebé la meitat dels participants en els 24 projectes expositius són dones.
Una voluntat de barrejar èpoques i artistes que també destaca Carla García Castelló, artista que participa per primera vegada a By Invitation representada per la galeria Piramidón, on actualment es troba com a artista resident. Per a ella, compartir espai amb artistes més consolidats suposa "obrir una porta i facilitar que els creadors emergents entrin en diàleg amb altres circuits de l'art".
En el Círculo Ecuestre, les obres d'art conviuen amb el palauet modernista. © By Invitation
Castelló destaca, a més, el caràcter que aporta el mateix edifici: "El Círculo Ecuestre ja té, per si mateix, una presència i un ambient que generen noves maneres de concebre l'art que alberga, a diferència dels espais totalment aliens al seu context, com les fires que se celebren en white cubes", assenyala. I és que, encara que aquests dies el palauet visqui una autèntica explosió d'obres, l'art sempre ha format part de la Casa Pérez Samanillo, seu del Círculo Ecuestre. Els seus frescos als sostres, els vitralls, la monumental escalinata i les estances ornamentades són només alguns dels elements que el conformen. Ara, tots aquests elements es barregen amb les peces exposades i estableixen un diàleg inesperat entre la història de l'edifici i les creacions que l'habiten.
Per aquest motiu, recórrer els seus interiors, habitualment reservats als socis d'aquest club privat, ja és motiu suficient per acostar-se a la fira. Però encara més si permet descobrir nous artistes i trobar-se cara a cara amb obres de grans noms de l'art del segle passat. I, malgrat el que pugui suggerir el seu nom, no cal pertànyer al Círculo Ecuestre ni rebre una invitació per entrar-hi. La fira està oberta a tot el públic i l'accés és gratuït, tot i que cal registrar-se prèviament en línia per obtenir el passi per accedir-hi.
Un passeig pels racons on esclata l'art
La visita a El Círculo Ecuestre comença per la planta que acull Espuela, el programa dedicat a l'art modern i contemporani, amb les galeries Carlos Teixidó, Dolors Junyent i Silvia Sennacheribbo. Una gran sala de parets vermelles dona la benvinguda al visitant amb obres de noms tan reconeguts com Miquel Barceló, Joan Miró, Equipo Crónica o Javier Mariscal, que serveixen d'avançament al que espera a la resta de la fira: artistes de diferents èpoques i generacions compartint espai i establint nous diàlegs.
Les peces tèxtils d'Agnès Essonti pengen de l'escalinata principal. © TNBP
Però per arribar a les altres sales de la fira cal ascendir per la gran escalinata del palauet. La pujada transcorre sota les teles d'Agnès Essonti, artista representada per Bombon Projects, que ha convertit aquest espai en una de les intervencions més cridaneres de l'edició. Suspeses sobre els graons, Essonti presenta tres peces de la seva sèrie Banderas sota el títol Taym we taym bi bin taym (El temps en què el temps era temps). Elaborades amb fragments de teixits wax estampats amb motius figuratius, com petits cavalls o ventiladors. Les teles incorporen proverbis i expressions en pidgin camerunès, faamb les quals l'artista evoca els intercanvis culturals entre Àfrica i Europa i la història colonial que els travessa.
Tot i que estan suspeses a una altura considerable, la intuïció ens fa gairebé ajupir el cap, un gest que pot al·ludir a la submissió i les relacions de poder que han marcat la història colonial. Essonti introdueix, així, una mirada reivindicativa que també és present en altres obres de la fira, que utilitzen l'art per abordar qüestions socials.
I no és l'única proposta amb una mirada reivindicativa. A l'espai Palacete, el programa principal de By Invitation, també es poden trobar obres que aborden qüestions socials, polítiques i històriques, i que conviden a mirar més enllà del purament estètic. A Untitled, Elena Garrigolas (Girona, 1998), per exemple, aborda la violència física i psicològica que es transmet entre generacions de dones. Inspirada en l'estètica de la postguerra espanyola, l'obra qüestiona els models tradicionals de feminitat.
Les pintures d'Andrea Mastrovito substitueixen els vidres de la llibreria. © By Invitation
Unes estances més enllà, en aquesta casa artística en la qual es converteix el Círculo Ecuestre, les pintures de l'artista italià Andrea Mastrovito, autor de l'Agnus Dei de l'interior de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família, substitueixen els cristalls de les prestatgeries a la biblioteca. Un tríptic de 16 panells de pintura que recreen unes barricades revolucionàries construïdes amb piles de llibres, entre ells exemplars d'Incerta glòria, de Joan Sales, o La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.
Entre pintures de missatge revolucionari i obres que s'integren per complet en l'espai que ocupen —des dels grans finestrals fins a l'interior de la xemeneia—, el recorregut condueix el visitant fins a l'última planta. Allà, dominada pel color verd de les parets, es troba Vértigo, el programa dedicat a artistes emergents nacionals i internacionals, amb projectes, molts dels quals han estat concebuts específicament per a By Invitation.
A l'última planta es troba el programa Vértigo, dedicat a artistes emergents nacionals i internacionals. © By Invitation
En aquesta planta conviuen obres tan diferents com les pintures delicades de Núria Valverde, d'aire modernista, envolvent i lleugerament melancòlic; les escultures en tons pastel d'Ana Rod o les propostes tèxtils de Guadalupe Salgado. La diversitat també es reflecteix en la procedència dels espais participants. Juntament amb galeries barcelonines com Malpaís, trobem propostes arribades de Dubai, Porto, Milà o Nàpols, que amplien el mapa de la fira i sumen noves mirades i maneres d'entendre la creació contemporània.
En acabar el recorregut per By Invitation, l'espectador surt d'aquest palauet modernista amb la sensació d'haver visitat molt més que una fira d'art contemporani. L'art ha anat apareixent a cada esglaó, a cada habitació i fins i tot als racons més inesperats del palauet. També ha posat en contacte artistes de diferents èpoques, generacions i procedències, fent conviure obres que difícilment compartirien escenari en altres contexts. Però a més de contemplar art, By Invitation és, abans de tot, un saló, i les peces exposades també estan a la venda. Perquè aquí l'art es contempla, es descobreix i, per a qui vulgui, també es pot emportar a casa.
Una de les pintures delicades de Núria Valverde. © TNBP