A Barcelona hi ha un edifici amb un llagost gegant que observa la ciutat des del terrat. A Barcelona hi ha un edifici per la façana del qual semblem veure ploure lletres de colors en un desordre calculat. A Barcelona s’ha inaugurat oficialment la nova Casa de l’Arquitectura Tècnica. Les tres imatges corresponen, en realitat, a la descripció del mateix immoble singular: la seu del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), ubicat al número 5 del carrer del Bon Pastor, al districte de Sarrià-Sant Gervasi i a tocar de l’avinguda Diagonal.
Després de pràcticament dos anys d’obres i d'una profunda intervenció estructural, la nova seu corporativa del col·legi reobre les seves portes reconvertida en un equipament pioner a la capital catalana. L'espai neix amb la vocació de funcionar com un laboratori urbà dedicat a la divulgació tècnica, científica i cultural en l’àmbit de l’edificació i, per primer cop, obre les seves instal·lacions a la ciutadania.
Un espai de debat social davant els reptes urbans
La Casa de l’Arquitectura Tècnica s'ha concebut com un espai actiu que acollirà al llarg de tot l’any una programació continuada que combinarà experiències expositives, cicles temàtics, col·laboracions amb entitats internacionals i espais de debat social oberts al públic.
“El sector de la construcció s’ha de repensar des de molts punts de vista; la pròpia societat ho està demanant i des del Cateb volem acollir totes les iniciatives de reflexió que, des de l’àmbit cultural, científic i social, puguin contribuir a dibuixar perspectives innovadores i solucions participatives de futur davant de reptes tan urgents com el de l’accés a l’habitatge”, explica la directora general del col·legi, Isabel Pagonabarraga.
Aquesta aposta per la divulgació inclou projectes com el festival ARTEC o la col·laboració amb altres institucions culturals de Barcelona i consolida el compromís del col·legi de traslladar el debat tècnic cap a l'esfera pública i el benestar col·lectiu.
El cos que habitem: una exposició per diagnosticar la salut de la llar
La primera de les iniciatives que acull la Casa de l’Arquitectura Tècnica és l’exposició El cos que habitem, una mostra interactiva per ensenyar als ciutadans a diagnosticar els problemes de salut dels seus propis habitatges, i a comprendre com aquestes patologies constructives afecten directament la salut humana.
La premissa de la mostra parteix de la idea que les edificacions són organismes vius: respiren, perden calor per la pell, acumulen humitats i envelleixen. Durant el recorregut, el visitant pot avaluar l’estat del seu habitatge —analitzant factors crítics com la qualitat de l'aire interior, l'aïllament tèrmic, les filtracions o la presència de substàncies nocives— i aprendre accions concretes de millora per prevenir problemes respiratoris o d'eficiència energètica. L’exposició és d'accés completament lliure i gratuït i es podrà visitar fins al 4 de gener de 2027.
L'edifici al descobert: la professió explicada
De la rehabilitació integral de la Casa de l’Arquitectura Tècnica en destaca un fet fonamental: l’edifici ha estat dissenyat per explicar i reivindicar la mateixa professió de l’Arquitectura Tècnica. En lloc d'amagar les entrañes de l'edifici rere falsos sostres i revestiments convencionals, les estructures originals, les xarxes d'instal·lacions i els diferents materials constructius queden totalment a la vista sota el concepte d'una mostra permanent anomenada L’edifici al descobert. D'aquesta manera, l’edifici mostra pedagògicament com està construït i fa visible una feina complexa que normalment queda oculta al públic.
Per auesta intervenció s'han aplicat els criteris de sostenibilitat i economia circular que la professió defensa per al parc d'habitatges existent. Durant l'obra, dirigida en la seva Direcció d'Execució (DEO) per Betarq Group, es van donar 930 elements de mobiliari a 17 entitats socials —evitant 5,6 tones de residus—, es van utilitzar materials desmuntables de baix impacte i es van sensoritzar totes les instal·lacions per optimitzar el consum d'energia, assolint la certificació europea DGNB. A més, la pròpia façana de l’edifici s'ha configurat per simbolitzar la bastida d’una obra en constant transformació.
El llagost, les lletres i el repte de posar ordre a la crisi de l'habitatge
I el llagost? I les lletres de colors? Quin significat tenen exactament en tot aquest context? Tots dos elements formen part del poema visual que l'artista i poeta Joan Brossa va crear en el seu moment per a la seu del col·legi.
El llagost, situat al terrat, és el símbol de la intel·ligència, l'astúcia i la capacitat de fer salts endavant en moltes cultures ancestrals. Per la seva banda, el caos de lletres que semblem veure caure per la bastida de la façana representa la matèria prima, les idees disperses i la complexitat del sector.
A la porta d'accés, el criteri tècnic posa ordre al caos i transforma aquestes lletres en missatges clars i estructures ben construïdes. Aquí rau el gran missatge de la nova seu: la voluntat d'aplicar el criteri tècnic, la ciència i l'ofici per posar ordre a un dels grans problemes socials del nostre temps com és l’accés a un habitatge digne, saludable i sostenible.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
