Arquitectura i Barcelona són dues paraules que, plegades, s’entenen millor. No només perquè enguany la capital catalana ostenti el títol de Capital Mundial de l’Arquitectura, sinó, sobretot, per tot allò que es pot descobrir passejant pels seus carrers. Perquè l’arquitectura de Barcelona va molt més enllà dels grans monuments patrimonials, de les façanes modernistes de l’Eixample o de les obres de Gaudí. També és als edificis quotidians que donen forma als barris, als espais que habitem sense parar-hi atenció i a les construccions contemporànies que continuen transformant el paisatge urbà.
És precisament aquesta mirada transversal sobre l’arquitectura que reivindica el festival 48 H Open House Barcelona des de fa més de quinze anys. Cada tardor, durant un cap de setmana, el festival convida a obrir portes que habitualment romanen tancades i a descobrir edificis que sovint passen desapercebuts. Escoles, hospitals, poliesportius, habitatges i tallers comparteixen programa amb palaus, edificis històrics i altres espais patrimonials. Una oportunitat per anar més enllà de les façanes, endinsar-se en espais poc coneguts i entendre com l’arquitectura condiciona la manera com vivim i experimentem la ciutat. Aquest cap de setmana, el festival torna amb una nova edició que obrirà les portes de 217 edificis repartits en sis municipis. Barcelona concentrarà 155 espais visitables, mentre que Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt i Sitges completaran el programa, sota el lema La vida sense arquitectura.
Davant d’una oferta tan àmplia, però, com podem triar per on començar? Elisenda Bonet, directora del festival, recomana escollir un edifici que desperti la curiositat i aprofitar la visita per explorar els espais que hi ha al voltant. Descobrir Barcelona per barris, sense voler-ho veure tot, permet deixar marge a la improvisació i trobar arquitectura allà on menys ens ho esperem. Per facilitar la planificació, a més, el festival posa a disposició dels visitants un mapa amb informació sobre l’afluència de públic en temps real.
Des de The New Barcelona Post, proposem una selecció d’imprescindibles per orientar-se entre les múltiples possibilitats del cap de setmana i descobrir Barcelona des de perspectives ben diferents. Travessarem les portes d’edificis que habitualment romanen tancats al públic, pujarem a les alçades per contemplar la ciutat des d’un altre punt de vista, ens endinsarem en hotels que són també icones arquitectòniques i explorarem habitatges que plantegen noves maneres d’habitar. El recorregut ens durà, finalment, fins a espais que conserven la memòria de la Barcelona mil·lenària, per resseguir les petjades del passat i descobrir les històries que encara bateguen entre els seus murs.
Darrere les portes tancades
Un dels grans atractius del 48 H Open House Barcelona és la possibilitat de travessar portes que habitualment romanen tancades i descobrir una altra cara de la ciutat. Des de clubs privats fins a antics edificis d’oficines o tallers artesanals, el festival permet entrar en espais que expliquen històries sovint desconegudes i que, si no fos pel festival, difícilment es podrien visitar.
Entre aquestes visites destaca el Cercle del Liceu (diumenge, de 10 a 13 h), un club privat que conserva l’elegància del modernisme català en els vitralls d’Oleguer Junyent i els elements decoratius de Josep Pascó. En la mateixa línia, Vitralls Bonet (dissabte, a les 10, 11 i 12 h) obre les portes del seu taller per descobrir l’art de crear i restaurar vitralls, un ofici artesanal que continua viu i que ha deixat empremta en obres com la Sagrada Família.
Altres edificis conviden a resseguir les diferents vides que pot tenir una mateixa arquitectura. L’edifici Estel (dissabte, de 10 a 19 h), antiga seu de Telefónica, ha experimentat una transformació integral que l’ha convertit en un espai contemporani, obert i lluminós, que avui acull la seu d’AstraZeneca. A la Via Laietana, l’edifici de CCOO (dissabte i diumenge, de 10 a 19 h) permet descobrir les empremtes de la seva història, des dels orígens com a seu de la Caixa Mútua Popular fins a la restauració recent, que ha recuperat els elements originals de la façana després d’anys coberta per una malla a causa del deteriorament.
El recorregut s’allarga fins a Sant Joan Despí, on la Torre de la Creu (dissabte i diumenge, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h) ens endinsa en l’univers creatiu de Josep Maria Jujol. Coneguda també com la Torre dels Ous, destaca pels volums cilíndrics de diferents alçades i les cúpules parabòliques que li donen una silueta singular. Una d’aquelles obres que, un cop travessada la porta, permeten entendre fins a quin punt l’arquitectura pot sorprendre més enllà de la façana.
Les torres que dibuixen l’horitzó
Des de les alçades, Barcelona revela una altra de les seves cares. Les torres que s’alcen en diferents punts de la ciutat no només defineixen el seu horitzó, sinó que també ofereixen una perspectiva privilegiada del paisatge urbà. A l’entrada de l’avinguda de la Reina Maria Cristina, les Torres Venecianes (diumenge, de 10 a 18 h) donen la benvinguda als visitants amb les seves siluetes inspirades en el campanar de Sant Marc de Venècia, construïdes per a l’Exposició Internacional de 1929. Molt diferent és la perspectiva que ofereix la Torre de Collserola (diumenge, visites a les 10 i a les 11.45 h), des d’on la ciutat s’estén als peus del visitant i es fon amb el paisatge que l’envolta.
El recorregut continua resseguint dues fites de l’arquitectura contemporània. Al nord de Barcelona, la Torre Júlia (diumenge, de 10 a 14 h) destaca en el paisatge amb el seu volum prismàtic i les 17 plantes d’habitatges amb serveis per a la gent gran. A tocar del mar, la Torre Mapfre (dissabte, de 10 a 19 h) s’alça 154 metres sobre la Vila Olímpica. Amb 43 plantes, va esdevenir una de les imatges emblemàtiques de la transformació olímpica de 1992 i encara avui marca el perfil del litoral. Quatre torres, quatre maneres d’observar Barcelona i de llegir, des de les alçades, les diferents etapes de la seva transformació.
Barcelona, a ulls de turista
Observar Barcelona amb ulls de turista és un exercici que poques vegades fem quan vivim a la ciutat. Però els seus hotels també ofereixen una manera diferent de descobrir-la, ja sigui a través de grans icones contemporànies o d’edificis que amaguen històries vinculades al passat. A primera línia de mar, l’Hotel Arts (dissabte, de 10 a 15 h) s’alça com un dels símbols de la transformació del litoral pels Jocs Olímpics de 1992. Amb 154 metres d’alçada, el seu exoesquelet d’acer blanc dibuixa una silueta inconfusible sobre la façana marítima. A l’altra banda de la ciutat, l’Hesperia Barri Gòtic (dissabte, de 10 a 19 h) proposa un viatge en el temps a través d’una finca històrica que conserva les empremtes de diferents èpoques.
A l’Hospitalet, l’arquitectura hotelera adopta formes més extremes. L’hotel de Toyo Ito (dissabte, de 10 a 13 h) crida l’atenció per la façana de tubs d’alumini vermell, que envolta l’edifici amb una geometria orgànica i canviant. No gaire lluny, el Hyatt Regency Barcelona Tower (diumenge, de 10 a 18 h) s’imposa en el paisatge amb la seva torre de vidre i la cúpula que corona l’edifici. La ruta pot acabar a la Torre Melina (dissabte, de 10 a 19 h), on l’arquitectura contemporània conviu amb jardins històrics d’inspiració romàntica. Cinc espais que conviden a redescobrir l’entorn amb una mirada nova, com si Barcelona fos, per un cap de setmana, una ciutat encara per explorar.
Habitatges amb històries pròpies
Però, més enllà dels hotels i els edificis patrimonials, els habitatges també expliquen la història de la ciutat des d’una perspectiva més quotidiana. Les cases parlen de les formes de vida de cada època, de la relació amb l’entorn i de les necessitats de qui les habita. Aquesta selecció combina construccions que conserven la memòria de la Barcelona d’abans amb projectes contemporanis que experimenten amb noves maneres d’entendre l’espai domèstic. Aquesta mirada al passat comença a tocar de mar, a les Casetes de la platja del Garraf (diumenge, a les 11, 12 i 13 h; amb inscripció prèvia), un conjunt singular de petites construccions aixecades a partir dels anys vint pels treballadors del ferrocarril
De tornada a Barcelona, la ruta s’endinsa en el patrimoni arquitectònic de la ciutat. Els vestíbuls de la Casa Sayrach i la Casa Montserrat (diumenge, de 10 a 19 h) permeten descobrir l’empremta del modernisme a l’Eixample. A Nou Barris, en canvi, Can Valent (diumenge, de 10 a 14 h) ens trasllada a un passat més rural: aquesta antiga masia del barri ha estat rehabilitada per recuperar-ne el valor patrimonial. Una altra petita joia de la selecció d’enguany és la Caseta de Nines del Putxet (dissabte, de 16 a 19 h), construïda als anys 50 perquè hi juguessin els fills d’una família barcelonina. Amb les seves façanes decorades amb trencadís, aquesta casa en miniatura ha estat restaurada recentment per preservar-ne els detalls originals.
Davant d’aquestes construccions que miren cap al passat, altres projectes plantegen noves formes de concebre l’habitatge. WikiHousing (diumenge, de 10 a 14 h) explora un model de construcció de codi obert, amb peces fabricades mitjançant eines digitals, que busca obrir noves possibilitats en la manera de dissenyar i construir. A Staircore (dissabte, de 16 a 19 h), la reforma ha aconseguit convertir l’escala en l’eix vertebrador de l’espai domèstic, transformant un element funcional en el protagonista de la casa.
La ciutat mil·lenària
Barcelona també es pot descobrir resseguint les petjades de les diferents èpoques que han deixat empremta en el seu paisatge. La Llotja de Mar (diumenge, de 10 a 17 h) pot ser la primera d’un viatge per aquest passat, en aquest cas, pel passat comercial, en un edifici que combina l’arquitectura gòtica medieval amb els elements neoclàssics.
La ruta continua al Palau del Marquès d’Alfarràs (dissabte i diumenge, de 10 a 19 h), al parc del Laberint d’Horta, una antiga torre defensiva transformada al llarg dels segles en finca senyorial, amb elements neàrabs, i jardins que van servir d’escenari per al film El perfum. A l’Hospitalet, la Casa Gralla (dissabte, de 10 a 14 h) amaga un pati renaixentista recuperat de l’antic palau barceloní, enderrocat el 1856. Finalment, el Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella (diumenge, de 12 a 19 h) ens acosta al modernisme religiós amb un conjunt projectat per Bernardí Martorell a principis del segle XX.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
