La Barcelona que ha conquerit el món amb la seva arquitectura té noms propis: Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. Les seves obres, amb les formes sinuoses i els detalls ornamentals de les façanes de l’Eixample, han contribuït a projectar una imatge de ciutat reconeguda arreu del món. Però l’arquitectura de Barcelona va molt més enllà dels monuments que la fan cèlebre. També pren forma en escoles, hospitals, poliesportius i habitatges: espais quotidians que, precisament perquè formen part del dia a dia, sovint passen desapercebuts.
És aquesta arquitectura, més discreta però essencial, que el festival 48h Open House Barcelona reivindica des de fa més de quinze anys. Cada tardor, durant un cap de setmana, el festival convida a travessar portes que habitualment romanen tancades i a descobrir edificis que sovint passen desapercebuts. Escoles, hospitals, poliesportius i habitatges comparteixen programa amb palaus, edificis històrics i altres espais patrimonials. A través de visites lliures, recorreguts guiats i explicacions de voluntaris i professionals de l’arquitectura, els visitants poden conèixer què s’amaga rere les façanes i descobrir com els espais condicionen la manera de viure, treballar, aprendre i relacionar-se.
Aquesta invitació a mirar l’arquitectura amb uns altres ulls tornarà a prendre forma el cap de setmana del 24 i 25 d’octubre, en una edició que obrirà les portes de 217 edificis de sis municipis. Barcelona concentrarà 155 espais visitables, però el festival també s’estendrà a Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt i Sitges. Sota el lema “La vida sense arquitectura”, aquesta edició proposa imaginar què passaria si els edificis desapareguessin: on s’estudiaria, es treballaria o es passaria el temps lliure? I quins espais quedarien per cuidar-se, trobar-se i conviure? Preguntes que posen en relleu fins a quin punt l’arquitectura, més enllà dels monuments, és imprescindible en la vida quotidiana.
Preguntes especialment pertinents en un any en què Barcelona exerceix de Capital Mundial de l’Arquitectura. Amb motiu d’aquesta efemèride, el 48h Open House ha ampliat excepcionalment el format habitual del festival, que cada tardor obre les portes de nombrosos edificis de la ciutat i l’entorn, amb tres edicions especials al llarg de l’any. Sota el nom d’Open Barri, aquesta iniciativa —estrenada enguany amb motiu de la Capitalitat—, ha dedicat les edicions d’hivern, primavera i estiu a descobrir el patrimoni arquitectònic de tres zones de Barcelona que sovint queden fora dels circuits més coneguts: la Marina, Nou Barris i Sarrià-Vallvidrera.
Ara, amb l’arribada de la tardor, el festival recupera la seva cita general, amb una programació que s’estén per Barcelona i cinc municipis més. Però la mirada que l’Open Barri ha portat a diferents zones de la ciutat també es reflecteix en aquesta edició, que incorpora espais quotidians i edificis allunyats dels circuits monumentals més habituals. “Quan pensem on és la bona arquitectura, acostumem a referir-nos a zones com Ciutat Vella o l’Eixample. Però la bona arquitectura és a tot arreu; només cal aturar-se a observar” afirma Elisenda Bonet, directora de l’associació 48H Open House Barcelona, en una entrevista amb The New Barcelona Post.
Per aquest motiu, alguns dels edificis donats a conèixer a través de les tres edicions de l’Open Barri també s’incorporen a la programació general de tardor, com l’antiga masia de Can Valent, a Nou Barris. Aquesta continuïtat respon a una voluntat que va més enllà de descobrir espais desconeguts: aconseguir que els veïns reconeguin el valor arquitectònic i històric del seu entorn. “Reivindicar l’arquitectura també és un exercici d’autoestima col·lectiva”, afirma Bonet. Quan es descobreix la història dels edificis que formen part del paisatge quotidià, també canvia la manera de mirar el barri i de valorar un patrimoni que, de tan proper, sovint passa desapercebut.
Un programa renovat per descobrir arquitectura més enllà dels clàssics
Les incorporacions procedents de l’Open Barri no són les úniques novetats de l’edició d’enguany, en un programa que inclou 63 edificis que no havien participat en cap edició anterior, prop del 28% del total. Renovar la selecció és, de fet, una de les constants del festival, que cada any combina espais emblemàtics, capaços d’atraure milers de visitants i generar cues de fins a tres hores, amb noves incorporacions que permeten descobrir altres maneres d’entendre l’arquitectura.
Aquesta voluntat de donar pas a nous espais també implica deixar descansar alguns dels més populars. Enguany, ni l’Arc de Triomf ni l’antiga presó de la Model, dos dels edificis més sol·licitats en edicions anteriors, formen part del recorregut. El seu lloc l’ocupen noves propostes, tan diverses com el CEM Espronceda, un equipament esportiu de barri; l’Institut-Escola El Molí, fruit de la transformació de dos centres educatius de Nou Barris, o l’edifici de CCOO de Catalunya, a la Via Laietana.
La renovació també permet donar visibilitat a arquitectes emergents i descobrir edificis patrimonials acabats de rehabilitar. Com explica Elisenda Bonet, el festival ofereix, a més, l’oportunitat de visitar alguns espais en un moment molt concret: just quan s’han acabat les obres i abans que els veïns hi entrin a viure o que els equipaments comencin a funcionar. En alguns casos, són els mateixos arquitectes qui expliquen els projectes als visitants, a més del miler de voluntaris que fan possible l’organització i les visites als espais participants.
Més que recomanar edificis concrets, Bonet proposa descobrir el festival per zones: triar un edifici que desperti interès i explorar què hi ha al voltant, sense gaires expectatives, per deixar-se sorprendre. Aquesta manera de recórrer el programa, sense haver de planificar cada visita, encaixa amb la mateixa concepció del festival, pensat perquè els diferents punts quedin a prop els uns dels altres. “El festival està pensat perquè, cada quinze minuts de recorregut, hi hagi un altre edifici per descobrir”, exemplifica Bonet.
Però, davant l’amplitud del programa i la dificultat d’escollir entre tantes propostes, enguany el festival també ha incorporat una nova eina: el Recomanador. Més enllà de la cerca per tipologia d’edifici, ja disponible al web, o per estil arquitectònic, aquesta eina convida a explorar el programa a través dels cinc sentits. A partir de preguntes sobre gustos i sensacions, suggereix edificis que permeten descobrir l’arquitectura des d’una perspectiva menys convencional.
De palaus històrics a poliesportius: 10 edificis que revelen una altra Barcelona
Més enllà d’El Recomanador, també es pot començar la ruta per deu edificis que, per motius ben diferents, mereixen una mirada atenta. The New Barcelona Post n’ha fet una selecció que va més enllà dels noms més coneguts i posa el focus en la varietat d’històries, usos i formes arquitectòniques que amaga el programa.
Per començar a descobrir aquesta Barcelona que sovint passa desapercebuda, la Llotja de Mar és una bona porta d’entrada. Situada en un punt de pas habitual per a molts barcelonins, és un d’aquells edificis davant dels quals es pot haver passat milers de vegades sense haver-ne vist mai l’interior. Darrere la façana s’hi amaga una combinació d’arquitectura medieval i neoclàssica, però també episodis clau de la història econòmica i cultural de la ciutat: aquí va tenir la seu la Taula de Canvi, una de les primeres institucions de banca pública d’Europa, i, segons la tradició, s’hi troba l’origen del terme bancarrota, a més d’haver estat protagonista de la primera fotografia capturada a Espanya.
Altres edificis que el festival obre excepcionalment al públic són el Cercle del Liceu, un club privat al qual habitualment només poden accedir els socis i els seus convidats, fet que reserva els seus interiors modernistes i les obres de Ramon Casas a uns pocs privilegiats, i el Palau del Marquès d’Alfarràs, als jardins del Laberint d’Horta. Amb uns orígens que es remunten al segle XI, quan era una torre defensiva que més endavant es convertiria en finca agrícola, el palau amaga gairebé mil anys d’història. Aquest palau també va ser un dels escenaris de la reconeguda pel·lícula El perfum i, després d’un llarg període sense accés públic, les obres de rehabilitació n’han permès recuperar el valor patrimonial i preservar-ne detalls decoratius d’estil neoàrab.
Però no només els grans edificis històrics amaguen històries que val la pena descobrir durant el 48h Open House Barcelona. A Badalona, el conegut com Reforma Badalona permet observar com una casa de 1910 pot adaptar-se a les necessitats actuals sense esborrar les traces del passat. Aquesta voluntat de preservar les empremtes d’altres èpoques també es fa visible a l’antiga masia de Can Valent, a Nou Barris. Enmig de la trama urbana actual, la masia conserva el record d’un paisatge de camps i camins anterior al creixement de Barcelona.
Les casetes de la platja del Garraf són un altre exemple de patrimoni popular que ha perdurat amb el pas del temps. Construïdes a partir de finals dels anys vint per acollir pescadors, treballadors del ferrocarril i famílies estiuejants, aquestes petites construccions s’han convertit en part inseparable del paisatge costaner. I fins i tot els hotels, espais que sovint associem als turistes i que passen desapercebuts per a molts barcelonins, poden amagar un interès arquitectònic que va més enllà de la seva funció. La Torre Melina Gran Melià, a les Corts, combina un hotel amb un palau històric i uns jardins que també formen part del patrimoni de la ciutat.
Però l’arquitectura també es pot descobrir en els espais que formen part del dia a dia. El CEM Espronceda, al barri de Navas, destaca per com aprofita una parcel·la entre mitgeres per encabir-hi les pistes esportives i, alhora, obrir el poliesportiu al barri amb una plaça d’accés i patis enjardinats. La Universitat CEU Abat Oliba, ubicada a l’antic convent de les Oblates, combina el valor patrimonial de l’edifici amb la seva funció educativa actual. A la Via Laietana, l’edifici de CCOO de Catalunya, obra de Josep Domènech i Mansana, ha estat durant anys parcialment amagat rere bastides i lones. Ara, la visita gràcies al 48H Open House permet descobrir-ne l’interior i contemplar l’avinguda des d’un punt de vista poc habitual. Espais diferents entre si, però, que recorden que l’arquitectura no es limita als grans monuments: també és als llocs on aprenem, practiquem esport o ens relacionem, i que sovint passen desapercebuts malgrat formar part de la vida de la ciutat.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
