Totò deu tenir uns sis anys, és intel·ligent i entremaliat, i és fill d'una mare que va quedar viuda durant la Segona Guerra Mundial. Viu a Giancaldo, un petit poble de Sicília, on passa bona part del temps al Cinema Paradiso, fascinat per les pel·lícules i per tot el que passa darrere la pantalla. Allà coneix Alfredo, el projeccionista, que primer es converteix en el seu amic i, amb el temps, en el seu mestre. Entre bobines de cel·luloide i tardes a la cabina de projecció, Alfredo li transmet la passió pel cinema i li ensenya a mirar més enllà dels límits del seu petit poble. Però Totò es fa gran i, quan arriba a l'adolescència, és precisament Alfredo qui l'anima a marxar i perseguir el seu somni, malgrat les dificultats. Un somni que —perdoneu-me l'espòiler— acabarà fent-se realitat: Totò es convertirà en un director de cinema d'èxit a Roma. I ho farà perquè algú, en un moment determinat, va creure en ell.
I aquest dilluns al vespre, la sala Phenomena Experience de Barcelona tenia quelcom de sicilià. Una certa atmosfera de Cinema Paradiso (1988). I no pas només perquè també sigui un espai on es respira passió pel setè art, sinó perquè, per unes hores, la Fundació Catalunya Cultura va recordar als assistents de La nit de l’empresa i la cultura que darrere de qualsevol projecte que acaba fent camí hi ha algú que, en algun moment, hi ha cregut. Com Alfredo amb Totò. I com les empreses, institucions i persones que acompanyen els projectes culturals perquè puguin créixer, arribar més lluny i transformar la societat.
I un dels projectes que aquest dilluns va trobar algú que hi cregués va ser Open Brains, guanyador del Premi IMPULSA CULTURA 2026, que enguany ha duplicat la dotació econòmica, fins als 30.000 euros. La iniciativa, impulsada pels doctors en neurociència cognitiva i experimental Daniel Duque i David Bestué, té una missió clara: treure la neurociència dels laboratoris i portar-la al carrer per fomentar el pensament crític. Una proposta que entén la cultura com una eina per despertar consciències, qüestionar allò que donem per cert i combatre la desinformació.
Durant la presentació del projecte, els dos emprenedors van fer una demostració pràctica de fins a quin punt els biaixos del nostre cervell poden condicionar la manera com interpretem el món. I per combatre-ho, Open Brains desplega dues grans línies d'acció: una de presencial, amb tallers i espectacles que cada any arriben a uns 6.000 alumnes, a més de formacions per a empreses; i una altra de virtual, a través de jocs, aplicacions i continguts audiovisuals. Entre aquests últims hi ha Les mil cabòries d'en Carles Biaixat, una sèrie d'animació que explica, amb humor, com els biaixos cognitius poden distorsionar la nostra percepció de la realitat.
El premi ha de servir ara per fer créixer el projecte en dues direccions: crear un programa de beques per a centres educatius que els permeti ampliar el nombre d'alumnes als quals arriben i impulsar la seva aposta audiovisual. I, de fet, no és la primera vegada que Open Brains rep el reconeixement del sector: en el marc del Demo Day, organitzat per la Fundació Catalunya Cultura, el projecte va rebre el Premi The New Barcelona Post, valorat en 10.000 euros.
La victòria d’Open Brains aquest dilluns va ser un dels moments centrals d'una vetllada conduïda per Bibiana Ballbè a la sala Phenomena Experience, que va reunir representants del món empresarial, cultural i institucional per celebrar les complicitats entre dos àmbits que sovint han avançat per camins paral·lels, però que cada vegada tenen més coses a construir plegats: “L'empresa sense cultura no és empresa, i la cultura sense empresa no té prou recursos”, va afirmar Ballbè. L'acte va comptar amb la presència del conseller de la Presidència, Albert Dalmau; la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper.
Bibiana Ballbè: “L'empresa sense cultura no és empresa, i la cultura sense empresa no té prou recursos”
La periodista va definir la cultura com allò que ens dona identitat, criteri i futur, i va deixar una de les frases que millor resumeixen l'esperit de la trobada: “Un país sense cultura és un país sense ànima; però un país que aposta per la cultura és un país que sap on va”. També va recordar que més de 340 iniciatives culturals han passat ja per la Fundació Catalunya Cultura, una trajectòria que evidencia la voluntat de convertir el suport empresarial en una palanca per al creixement del sector.
Més enllà d'Open Brains, la nit va reconèixer altres iniciatives que treballen per fer de la cultura un motor de transformació. El Premi IMPULSA CULTURA havia reunit cinc finalistes: l'Àrea de Cultura de la Fundació GironaEst, Arts en Salut, IP2U, Open Brains i l'OMAC (Orquestra de Músiques d'Arrel de Catalunya). Precisament, l'Àrea de Cultura de la Fundació GironaEst va endur-se el Premi del Públic, una de les novetats d'aquesta edició, dotat amb 5.000 euros i escollit a través del vot dels assistents.
La Fundació Catalunya Cultura també va lliurar el Premi EMPRESA CULTURA, que distingeix les companyies que incorporen el compromís cultural a la seva activitat. En la categoria de gran empresa, el guardó va ser per a Cuatrecasas, per haver integrat les arts, la música, la literatura, el patrimoni i les tradicions populars en la seva identitat corporativa, així com per posar el seu coneixement jurídic al servei del sector cultural. I en la categoria de petita i mitjana empresa, el premi va recaure en Grup Vesta, reconegut per la seva aposta per la música, les arts i el patrimoni, i per la voluntat d'acostar la cultura al territori, especialment a través de propostes gratuïtes en entorns rurals i amb la implicació del veïnat.
Però la vetllada també va reservar un espai per mirar enrere i reconèixer les persones que han fet possible que aquesta aliança entre empresa i cultura sigui avui una realitat. Un dels moments més emotius va ser l'homenatge a Enric Crous, figura clau en la història de la Fundació Catalunya Cultura i en la seva tasca per implicar el món empresarial en el finançament i la promoció de la cultura.
La directora de la fundació, Maite Esteve, va ser l'encarregada de dedicar-li unes paraules. Amb la veu emocionada, va repassar els inicis d'aquell projecte compartit per vuit persones, entre les quals hi havia Xavier Gramona, el mateix Crous i altres representants del món empresarial i cultural, que van tenir la convicció que unir aquests dos mons podia fer grans coses. Però, com va recordar Esteve amb humor, sempre hi ha algú que acaba sent més protagonista que la resta. I aquell havia estat Crous, que any rere any havia aconseguit convèncer consellers, empresaris i institucions que aquella idea inicial tenia sentit i que valia la pena continuar-hi apostant.
Esteve va acabar convertint l'homenatge en una petita cerimònia dels Oscar. Va pujar les escales de la sala, va preparar el públic i va fer que una gran part dels assistents pronunciés la famosa frase de “and the Oscar goes to…”. La resposta va ser unànime: “Enric Crous!”.
Tota la sala es va posar dempeus mentre l'homenatjat rebia l'estatueta. Visiblement emocionat, Crous va agrair el reconeixement i va recuperar una de les idees que ha defensat al llarg de la seva trajectòria: “Els països rics són els països cultes”. “I nosaltres volem que Catalunya sigui un país molt cultural”, va afegir.
La reivindicació de la cultura com a part essencial del projecte de país també va ser present en les intervencions institucionals. El president de la Fundació Catalunya Cultura, Eloi Planes, va posar l'accent en la necessitat de continuar treballant per aconseguir una llei de mecenatge que faciliti la implicació privada en el finançament cultural. La fundació fa dotze anys que treballa en aquesta direcció i la proposta ja ha arribat al Parlament amb un ampli suport polític.
Eloi Planes: “Que el català sigui la llengua de la nostra vida i també dels nostres somnis”
Però Planes va voler recordar que, més enllà del marc legislatiu, el que realment fa possible que els projectes tirin endavant són les persones. També va reivindicar la responsabilitat de preservar la llengua catalana i garantir que continuï sent present en tots els espais de creació: “als escenaris, als llibres i al cinema”. “Que el català sigui la llengua de la nostra vida i també dels nostres somnis”, va reclamar.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va tancar l'acte amb una reflexió sobre l'esperança, el compromís i la necessitat de no caure en el pessimisme davant els reptes del present. En un món marcat per les guerres, la incertesa i els discursos que semblen donar per inevitable qualsevol retrocés, Dalmau va reivindicar la capacitat col·lectiva de continuar construint futur. “Mai cap projecte personal, empresarial, de país s'ha construït des del pessimisme o des de l'escepticisme”, va afirmar.
Dalmau: “Mai cap projecte personal, empresarial, de país s'ha construït des del pessimisme o des de l'escepticisme”
També va definir la feina de la Fundació Catalunya Cultura com una forma de “militància activa” no només amb la cultura, sinó amb una determinada manera d'entendre el país. Perquè el talent necessita oportunitats, sí, però també necessita algú que hi cregui. Algú que l'acompanyi, que l'ajudi a créixer i que l'animi a perseguir els seus somnis. Sigui a Cinema Paradiso o a la sala Phenomena.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
