Barcelona és una ciutat innovadora gràcies al seu ecosistema empresarial, sobretot aquelles companyies emergents que amb poc alcen un projecte fresc i nou que pretén canviar alguna cosa de la vida quotidiana. És evident, però, que no ho poden fer soles. Aquí és on el finançament, tant públic com privat, juguen la part més important. El capital és el que fa que una bona idea es converteixi en el nou producte dels prestatges del supermercat, el nou programari intel·ligent o la nova manera de treballar. Fa anys que Catalunya i l'estat espanyol intenten mantenir el ritme d'inversions en empreses emergents o en scale-ups —start-up que ja ha superat la fase inicial de prova i aconsegueix un creixement ràpid, constant i sostingut en el temps—, però no sempre poden competir amb els mercats exteriors. En clau europea, tant la inversió pública com la privada són més lentes, sense tanta capacitat d'arriscar-se i molt a curt termini, la qual cosa estanca el creixement de les empreses que han d'escollir entre la sobirania o l'acceptació d'inversors estrangers. Són aquestes les que miren a l'inversor i demanen un canvi; tres claus per competir sense marxar: mercat únic, paciència i retenció de talent.
El Cercle d'Economia ha convocat aquest dijous una jornada de reflexió sobre una pregunta: Qui finança la innovació? En les primeres sessions, representants del finançament públic i privat han sortit per separat a reconèixer que intervenien tot el que podien, però quedava molt per fer. Dues hores després han pujat a l'escenari els testimonis: Factorial, Qilimanjaro i Lumiris Spectral Solutions. Tres companyies amb un projecte ambiciós, escalat o escalable, que demanen una millora de l'ecosistema de finançament per facilitar-los la vida. La primera qüestió és la fragmentació del mercat europeu. Jugar al taulell europeu de les inversions és tot un repte. És evident que les companyies escalables i internacionals busquen finançament més enllà del país que les ha vist néixer. Per tant, no és estrany que les start-ups catalanes surtin a Europa per testejar el mercat. Ara bé, a diferència dels Estats Units, cada país de la Unió Europea té unes regulacions, normatives i avaluacions diferents, la qual cosa fa molt complicat aconseguir finançament en un mercat dividit.
"Aquesta fragmentació no juga a favor de les empreses en els primers anys", expressa Marcel Queralt, Chief Partnerships Officer a Factorial, la scale-up catalana que desenvolupa software de recursos humans. D'aquesta manera, l'empresari recorda que projectes més grans i comuns poden escalar l'empresa d'una manera "més ràpida i sòlida". Queralt assegura que aquestes inversions són les més interessants i que sense elles, "moltes companyies recorrem a capital estranger", argumenta i reconeix que en les seves rondes de finançament els Estats Units i el Regne Unit són els màxims representants.
Els Estats Units són el gran competidor d'Europa
Els Estats Units són el gran competidor d'Europa. Els nord-americans no només financen projectes dins del seu territori, sinó que se salten les fronteres i entren a participar en empreses d'aquí. A més, en el moment en el qual una start-up ha d'anar a buscar finançament se li fa més fàcil entrar en un mercat únic. "A Europa tenim regulacions diferents, diverses avaluacions i normatives que canvien depenent del país", diu Queralt, qui confirma que "competim amb mercats únics". La realitat és que les regulacions i normatives sempre es posen sobre la taula com a problemes per a les empreses emergents, sobretot en el moment que es busca un creixement en clau europea sense un mercat unificat. És per aquest motiu que, moltes vegades, les empreses busquen capital fora del seu país natal o fins i tot fora d'Europa: "Volem fer créixer la companyia de manera sobirana, però al final el que volem és fer-la créixer", explica Marta P. Estarellas, CEO de Qilimanjaro Quantum Tech, l'empresa catalana d'ordinadors quàntics, guanyadora del premi a Millor Start-up del Món 2024 del Mobile World Congress (MWC).
Una altra de les claus per mantenir la competitivitat és un finançament a llarg termini; capital pacient. "Els nostres temps són molt més llargs, per tant, necessitem un finançament que ens pugui esperar. Que no vagi per terminis, que vagi per objectius", aclareix Anna Seriola, cofundadora i CEO de Lumiris Spectral Solutions. La seva és la companyia més petita de les tres i la que es troba en fases més inicials. Han desenvolupat un dispositiu mèdic que ajuda els especialistes en fertilitat i la reproducció assistida (FIV) a seleccionar el millor embrió per implantar, amb l'objectiu d'aconseguir un embaràs més ràpid i reduir el nombre de tractaments fallits. Una tecnologia complexa, però amb grans possibilitats de creixement que necessita inversors que puguin obviar els resultats immediats i que "es necessita més capital abans del producte", remata Seriola.
Fuga de talent
Sense dubte, el punt on coincideixen les tres empreses és en la capacitat de retenir talent. Es pot tenir bon finançament, però si no hi ha treballadors, experts i professionals que s'encarreguin de fer que un projecte avanci, aquest mor. Estarellas assegura que la fuga de talent és un problema real de l'ecosistema empresarial català i espanyol. Ella mateixa confessa que va marxar a l'estranger i reconeix que ha vist molts directius d'empreses de fora que són barcelonins. "El capital també ha de servir per retenir el nostre talent", destaca. Una opinió similar té Seriola, qui reconeix que en la seva empresa necessiten perfils molt específics i, per tant, han de competir en un mercat ferotge per aconseguir-los: "El talent es queda perquè tenim bons projectes", remarca la CEO de Lumiris Spectral Solutions, fent referència al fet que els sous no sempre són competitius. Queralt per la seva banda, recorda que el talent "és essencial" per fer funcionar una empresa, però també reconeix que sense un mercat únic i facilitats en la regulació "és difícil no marxar".
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
