Connectar els auriculars, obrir Spotify, donar al play a la nostra cançó preferida i seguir amb el dia. Escoltar música mai havia estat tan fàcil. En qüestió de segons podem accedir pràcticament a qualsevol cançó, àlbum o artista des del telèfon, sense necessitat tan sols de tenir una connexió a Internet. Aquesta facilitat d'escoltar música a l'instant sembla haver convertit el format físic en una relíquia per a col·leccionistes i nostàlgics. No obstant això, i malgrat que el streaming s'ha convertit en la forma dominant de consumir música, també ha anat creixent l'interès per tornar-la a tenir entre les mans. Una aposta que també comparteixen els músics, per a qui la venda de discos i, sobretot, el directe permeten una relació més directa amb el públic i amb els ingressos que genera la seva música, enfront d'un model de streaming on la remuneració per escolta és molt més difícil de percebre.
Triar un disc, aturar-se en la portada, fullejar el llibret i finalment, col·locar-lo en el reproductor. És un ritual que cada vegada troba més adeptes i espais que aposten per aquest format també a Barcelona, on en els últims anys han anat apareixent, encara que de forma encara discreta, espais dedicats al vinil o l'escolta d'alta qualitat, els coneguts com a espais Hi-Fi. La setmana que ve, la capital catalana celebrarà la inauguració d'un local que porta aquest ritual a la seva màxima expressió: El Club del Disco (carrer Casp, 62).
En 300 metres quadrats de l'Eixample aquest local reuneix una botiga de discos, un Hi-Fi bar i una sala de concerts: tres maneres diferents de relacionar-se amb la música que parteixen d'una mateixa idea, recuperar el temps i l'espai que dediquem a aquest ritual d'escolta.
Més enllà del seu concepte, poc habitual a Barcelona —no existeix un altre espai que reuneixi sota un mateix sostre aquests tres formats—, l'obertura d'una sala de música de petit format ja representa, en si mateixa, una aposta poc freqüent i, en certa manera, arriscada. En una ciutat acostumada als grans festivals i cada vegada més consolidada com a parada habitual d'artistes internacionals —no cal remuntar-se més enllà de Bad Bunny, Robbie Williams o, com s'ha anunciat recentment, Oasis—, les sales de petit format no travessen la mateixa situació.
Les dificultats econòmiques, els canvis d'ús, els problemes per mantenir l'activitat i, en alguns casos, els tancaments són una constant per a aquests espais. No obstant això, l'obertura d'El Club del Disco coincideix amb alguns senyals que apunten en una altra direcció, com la reobertura, aquesta mateixa setmana, de JazzSí, al cor del Raval, o la inauguració, fa uns mesos, de La Perla del Born. El Club del Disco ho fa, a més, amb una proposta que amplia el concepte de sala de concerts: obre de dimarts a diumenge, de 12 a 23 hores, i planteja una programació que no es limita a la nit ni al directe.
Hi haurà sessions d'escolta, concerts al migdia, assajos oberts i trobades amb artistes. Tot, mentre es venen vinils de col·lecció o se serveixen petites tapes al bar. “Volíem crear una cadira amb tres potes molt clares perquè fos el més estable possible”, explica Jan-Erik Grothe, responsable del projecte. La intenció és que l'espai funcioni també com a punt de trobada per a l'escena musical local. Paula Comberti, directora de l'espai, ho resumeix així: “L'escena local necessitava un espai així. Volem que sigui un punt de trobada per donar-nos a conèixer i, sobretot, crear una comunitat al voltant de la música”.
La història darrere d'El Club del Disco: de Buenos Aires a Barcelona
El Club del Disco no neix, però, de zero. El projecte és l'extensió física d'un segell independent nascut a Buenos Aires el 2005, inicialment vinculat al jazz i que amb els anys ha ampliat el seu catàleg cap al tango, el folklore i altres formes de música contemporània. Durant més de dues dècades, el segell ha treballat amb artistes allunyats dels grans circuits discogràfics. El 2024, Grothe va assumir la direcció general i l'operació es va traslladar a Barcelona, des d'on treballa amb músics europeus i llatinoamericans.
Va ser llavors quan van detectar la necessitat de comptar amb un espai que reunís algunes de les activitats que ja formaven part del seu treball: descobrir música, editar-la, escoltar-la i posar-la en contacte amb el públic. Jan-Erik Grothe, alemany, i la seva parella, Paula Comberti, argentina, van decidir fer-ho a la ciutat en la qual tots dos porten més de dues dècades vivint. “Amb l'objectiu de retornar a la ciutat allò que ens ha donat”, explica Comberti.
“Descobrir i donar suport al talent local és més que un desig, és una necessitat i una de les raons de ser del projecte”, explica Grothe. La discogràfica ja ha treballat amb nombrosos artistes locals, però l’obertura de l’espai busca reforçar aquest vincle. A més de la programació, aquesta aposta per l’escena local també es reflectirà a les prestatgeries de la disqueria. Aquesta botiga no només servirà com un aparador del catàleg propi, sinó també com una selecció de música independent, en la qual podran trobar-se també segells com ACT Music, Edition Records, Late Night Tales, Disk Union, RGS, Fresh Sound —que recentment va tancar la seva botiga a Sarrià—, Discos Elgozo o Guerssen.
Tres potes, una mateixa experiència
L’obertura d’aquest projecte ha requerit una extensa reforma, iniciada al maig, per adaptar tècnicament el local i fer possible la convivència dels seus tres usos. La insonorització dels diferents espais permet que l’Hi-Fi bar pugui funcionar mentre, a pocs metres, té lloc un concert. El disseny d’interiors, a càrrec de Verónica Luco, segueix aquesta mateixa lògica: crear ambients diferenciats però connectats per una mateixa idea de com viure la música. Butaques i zones d’escolta conviuen amb prestatgeries plenes de discos, mentre que la sala de concerts, marcada pel vermell i una il·luminació càlida, s’allunya de l’estètica habitual d’una sala de música. Aquesta mateixa atenció es trasllada a l’Hi-Fi bar, amb capacitat per a 36 persones i una carta dissenyada per Massimiliano Musso, xef amb estrella Michelin, que inclou sandvitxos, amanides i petites racions.
No obstant això, la joia de la corona és la sala de concerts, amb capacitat per a 74 persones assegudes i 148 de peu, encara que el format habitual serà d’unes cent. La programació combinarà artistes del catàleg del segell, músics locals i convidats internacionals, amb The Endless Trio, format per Alessandro Campobasso, Pablo Costas i Carlos Ródenas, com un dels seus projectes residents. Per al seu integrant Carlos Ródenas, disposar d’un espai pensat des del principi per a la música és com “haver escrit la carta als Reis Mags”: una sala sense cables innecessaris, amb so natural i condicions acústiques perquè els músics puguin escoltar-se durant l’actuació sense connectar un sol altaveu.
Més enllà dels concerts, la programació busca ampliar les formes i els horaris d'acostar-se a la música. Hi haurà cicles i col·laboracions amb institucions com el Conservatori del Liceu i el Taller de Músics, a més de sessions d'escolta, assajos oberts i trobades amb artistes. La programació també s'allunyarà dels horaris habituals –ja que només oferiran concerts fins a les 23 h—, amb propostes, per exemple, al migdia.
De fet, la programació amb què el local desembarca a la ciutat del 22 al 26 de setembre, coincidint amb La Mercè, un dels moments de major activitat de la ciutat, ja servirà com una petita mostra d'aquesta varietat. Seran cinc dies d'activitats gratuïtes (encara que amb reserva prèvia) per a tots els públics, amb una agenda que combinarà concerts, sessions d'escolta i diferents propostes al voltant de la música.
Al final, totes les propostes tan variades responen a una mateixa lògica: que El Club del Disco sigui un espai viu en el qual sempre estigui passant alguna cosa al voltant de la música. Que es pugui escoltar un disc, descobrir un artista, menjar, conversar o assistir a un concert, però que, d'una forma o altra, el ritual de la música estigui sempre present.