Una ampolla de cava del Penedès que s'obre en un restaurant de Tòquio. Un pernil elaborat a Osona que es degusta a una taula de Seül. Una poma de Lleida que acaba en un supermercat del nord d'Europa. Cada dia, milers de productes agroalimentaris catalans recorren milers de quilòmetres fins a arribar als consumidors d'arreu del món. Un viatge silenciós, que moltes vegades passa desapercebut, però que amaga una indústria clau per a l'economia catalana.
Fer arribar aquests productes als mercats internacionals, però, és avui més complex que mai. Els aranzels, les tensions geopolítiques, la competència internacional, el canvi climàtic o la transformació dels mercats estan redefinint les regles del joc. "Estem en un entorn en què cada vegada hi ha més canvis, hi ha més modificacions", ha resumit Fernando Ortega, especialista en estratègia empresarial i internacionalització, en una nova sessió d’Eixample Talks, el cicle de converses impulsat per Pimec i The New Barcelona Post que reuneix representants del sector públic i privat per debatre els grans reptes econòmics.
Com poden, doncs, les empreses catalanes continuar exportant, créixer i mantenir-se competitives en aquest nou escenari? Aquesta ha estat la pregunta que ha vertebrat la sessió De Catalunya al món: les noves regles de l'exportació agroalimentària, organitzada amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, el Port de Barcelona, Aena, Mustmedia Group i, en aquesta ocasió, també Prodeca.
La pregunta no és menor. Fa anys que el fundador i conseller delegat de BlackRock, Larry Fink, adverteix que el món hauria de "preocupar-se més pel preu dels aliments que no pas pel de la benzina". A més, amb una població mundial que s'espera que arribi als 9.000 milions de persones abans de 2050, produir aliments i distribuir-los arreu del món continuarà sent essencial.
Per a Catalunya, aquesta aposta també és estratègica. Més de 3.200 empreses exporten els seus productes de manera recurrent als mercats internacionals, una xifra que continua creixent any rere any malgrat un escenari global marcat per la incertesa. Aquest dinamisme de les companyies catalanes va permetre que les exportacions agroalimentàries catalanes assolissin un nou rècord històric l’any 2025, amb 16.903,9 milions d'euros —segons el darrer informe de Prodeca—. Una xifra que situa Catalunya al capdavant de les exportacions agroalimentàries d'Espanya, concentrant prop del 22% del total espanyol.
La Unió Europea continua sent el principal destí d'aquestes exportacions i concentra més del 60% de les vendes a l'exterior. Alhora, però, les empreses catalanes també han anat consolidant la seva presència en mercats com Corea del Sud, la Xina, Malàisia o Indonèsia, un reflex de la progressiva obertura del sector a nous destins internacionals.
Aquest creixement, però, conviu en un entorn geopolític cada vegada més inestable. "Un dia pots ser líder i l'endemà deixar de ser-ho per una decisió política", ha recordat Fernando Ortega durant la ponència inaugural. Per il·lustrar-ho, Ortega ha recordat l'impacte dels aranzels del 35% imposats per Donald Trump a l'oliva negra andalusa, que van obligar moltes empreses a reorientar les seves exportacions després de perdre competitivitat als Estats Units. Però, a més dels factors geopolítics, el sector també ha d'afrontar els efectes del canvi climàtic, la irrupció de noves tecnologies i una competència internacional cada vegada més intensa.
Malgrat els reptes, els ponents han coincidit en una idea: la internacionalització ja no és una opció, sinó una decisió estratègica. "Exportar ja no és només una tasca de l'equip comercial, sinó una estratègia central per a tota la companyia", ha defensat Marta Vidal, consellera delegada de Vallformosa i nova presidenta de la DO Cava. En el cas del celler, les exportacions ja representen el 85% de la facturació, una realitat que implica tota l'organització. David Coll, president de la sectorial Agroalimentària de Pimec, de fet, ha situat la internacionalització com “la gran oportunitat perquè una empresa es pugui consolidar a futur".
Marta Vidal (Vallformosa): "L'empresa ha de ser conscient que, si vol exportar, haurà d'afrontar una sèrie de sacrificis i riscos. No totes les companyies estan preparades"
Ara bé, convertir aquesta aposta en una realitat exigeix preparació. Vidal ha advertit que exportar requereix constància, recursos i capacitat per assumir riscos: "L'empresa ha de ser conscient que, si vol exportar, haurà d'afrontar una sèrie de sacrificis i riscos. No totes les companyies estan preparades", ha sentenciat. Què cal, doncs, perquè una empresa pugui créixer amb èxit als mercats internacionals? Al llarg de la jornada, els ponents han coincidit en quatre grans idees claus.
Trepitjar el mercat abans de vendre-hi
Abans de començar a exportar, cal conèixer bé el mercat al qual es vol arribar. Viatjar, trepitjar, entendre la realitat de cada país, reunir-se amb possibles distribuïdors i clients i observar de primera mà els hàbits de consum són, segons els ponents, passos imprescindibles abans de definir una estratègia d'internacionalització.
“És imprescindible viatjar pel món i entendre com funciona cada mercat”, ha defensat Vidal, que ha subratllat que més enllà de l’anàlisi tècnica, també hi ha un component d'intuïció per identificar on hi ha oportunitats de creixement. Una estratègia que també segueixen des de Prodeca, com ha defensat la seva consellera delegada Delià Perpinyà: l’empresa pública adscrita al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya impulsa diverses missions comercials perquè les companyies catalanes a les quals acompanyen puguin conèixer els mercats de primera mà abans de fer el pas d'exportar.
No dependre d'un país
En un context global tan canviant, els ponents també han coincidit en la necessitat de diversificar, tant els mercats com els productes. Coll ha recordat que Catalunya no pot competir per volum, sinó per qualitat i especialització. "No produïm ni el 45% del que necessitaríem per alimentar-nos nosaltres. Per tant, hem de portar els nostres productes a països que valorin aquest tipus de productes", ha afirmat, citant exemples com Corea del Sud, la Xina, el Japó, Malàisia o Indonèsia.
David Coll (Pimec): "Un producte català, només pel fet de venir d'Europa, ja ven, però hem de ser capaços de parlar del territori, la tradició i el model productiu que els sustenten"
El sud-est asiàtic, de fet, s'està consolidant com un dels mercats clau per a les empreses catalanes en els darrers anys. Ara bé, Perpinyà adverteix que la internacionalització ha de ser progressiva: “Si t’estàs iniciant, comença per Europa”, ha recomanat, defensant que els mercats més propers permeten guanyar experiència, entendre el consumidor i ajustar el producte abans de fer el salt a destinacions més complexes. Vidal ha coincidit en aquest consell i ha recordat que internacionalitzar-se no significa ser present a tot arreu, sinó concentrar recursos i construir una estratègia sòlida a llarg termini.
El valor d'explicar-se
Però conèixer els mercats només és una part de l'equació. L'altra és el producte. O, més concretament, la capacitat d'explicar-ne el valor. Perquè la qualitat del producte, per si sola, ja no és suficient, també cal saber explicar-lo. “Ara amb el Tour de França, milers de ciclistes i cotxes estan passant per la frontera i no saben que estan trepitjant la regió del cava. No els ho hem explicat", ha incidit David Coll.
"Un producte català, només pel fet de venir d'Europa, ja ven, però hem de ser capaços de parlar del territori, la tradició i el model productiu que els sustenten", ha defensat. Una idea que també comparteix Perpinyà, que ha recordat que els compradors internacionals ja no només valoren els preus dels productes, sinó també la seguretat alimentària, la traçabilitat, la qualitat i l'origen. "Hem de ser capaços de destacar la qualitat de l'origen de Catalunya”, ha afirmat.
Un prestigi que, segons Marta Vidal, Catalunya té tots els ingredients per construir —clima, gastronomia, cultura i paisatge—, però que encara ha de saber comunicar millor. "Necessitem continuar creixent, però fent-ho amb valor", ha defensat.
El viatge final del producte
Quan ja s’ha definit el producte i identificat els mercats als quals es vol exportar, el següent pas és garantir com s’hi arriba. En aquest sentit, els ponents han posat el focus en un altre element clau de la competitivitat: la logística i tota la cadena de valor que permet que aquests productes arribin als mercats internacionals. “A Catalunya tenim tots els ingredients necessaris per triomfar: producte, innovació, recerca i una gastronomia de prestigi internacional. Però això no és suficient; també cal tenir les eines per arribar al consumidor final de la manera més competitiva”, ha defensat Olga Salvador, responsable de clients i tràfic refrigerat del Port de Barcelona.
“El port no pot limitar-se a ser un punt per on passen mercaderies”, ha afegit Salvador, que ha reivindicat el paper d’aquesta infraestructura —juntament amb altres actius com Mercabarna o l’aeroport del Prat— com a peça clau per aportar resiliència i capacitat d’adaptació a les empreses. La internacionalització, en aquest sentit, ja no depèn només de tenir un bon producte, sinó de ser capaç d’articular tot un sistema i una cadena de valor —des del camp fins a la logística— que permeti competir en un escenari global cada vegada més complex.