L’era de la globalització s’ha acabat. Lluny queden aquelles proclames que feien els líders polítics amb l’arribada de l’internet, dels smartphones; allò que tot el món treballaria conjuntament, que ara que els amics podien quedar a través d’una pantalla hi haurà una era de la connectivitat. Els Estats Units i la Xina fa temps que treballen per elles mateixes; “han renunciat als beneficis de la globalització pel poder i la seguretat”, assegura Antoni Brufau, president de Repsol.
Europa va a la cua, amb un mercat fragmentat i poca sobirania estratègica. Brufau assegura que el canvi de model ha de ser imminent, davant del creixement exponencial que han fet les potències veïnes i com això crea certa sensació de desprotecció europea. També guarda una estona per parlar de Catalunya i com el país té la capacitat de jugar un paper clau, però alerta que “sense un canvi europeu, Catalunya tampoc podrà canviar”.
La Jornada dels Economistes de Barcelona que aquest 13 de novembre ha aplegat gran economistes a l'Hotel InterContinental Barcelona sota el lema Nou ordre global: l'economia catalana en joc, ha estat l’espai de reflexió sobre la competitivitat d’Europa, la posició que juga en el taulell de la seguretat i autonomia mundial i, a la vegada, com Catalunya pot ser una eina clau per a la transformació europea. Experts, economistes i càrrecs institucionals s’han passejat pel faristol de l’esdeveniment. Tots coincideixen en el fet que és el moment d’actuar. “Hem de tenir un model econòmic sostenible en el temps”, diu Carles Puig de Travy, president del Col·legi d’Economistes de Catalunya, organitzadora de l’acte.
La realitat mundial és complexa. El “desordre mundial”, en paraules de la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha deixat Europa desprotegida. La manera conservadora d’invertir en empreses, la mida de les companyies del territori i la constant dependència de productes d’altres països que s’han avançat, han creat o han injectat més capital en les seves idees són algunes de les debilitats que es relaten sobre Europa.
Brufau és clar; per a ell, l’amenaça és imminent i cita l’informe de l’economista venerat Mario Draghi, expresident del Banc Central Europeu: “Europa s’enfronta a un desafiament existencial; o canvia o no serà capaç de continuar donant aquest estat del benestar”. Ara bé, el president de Repsol també confessa que en aquesta necessitat d’apostar més i millor cap a la sobirania europea, Catalunya hi podria jugar un paper clau.
La taula rodona anterior a les lliçons de Brufau ha estat la que ha exemplificat la visió que té el president de Repsol per Catalunya. Quatre grans experts i empresaris que des del país estan construint companyies d’indústries estratègiques que un dia podria ser les principals portadores de riquesa i autonomia al país. “Europa necessita fer la transició energètica perquè no hem de dependre dels combustibles fòssils que no tenim”, etziba Rafael Ruiz, president d’Ebro Motors Group. En aquest sentit, la seva companyia va ser el primer pas per a la sobirania energètica catalana, una inversió publicoprivada que va permetre reindustrialitzar la fàbrica de Nissan. Ara bé, Ruíz exposa que s’ha de continuar construint i treballant per tenir una energia pròpia.
El mateix passa amb l’alimentació, una altra de les claus de la sobirania catalana. Andrés Martín Pérez, director general d’Elian Barcelona assegura que els productes alimentaris no sempre són el primer que ve al cap quan es parla d’autonomia, però juguen un paper clau. “El 2008 també hi va haver una crisi alimentària que va fer pujar els preus”, concreta l’empresari. Així doncs, en un context de constants crisis geopolítiques, és fàcil que els aliments acabin convertint-se en el primer que s’encareix. Martín Pérez argumenta que es necessita no dependre de països estranger i que sí Europa ja és dependent, “Catalunya encara més”.
També hi ha un sector punter a Catalunya i són els semiconductors. Ara bé, aquesta indústria sí que es troba molt per darrere els avenços de la Xina, la qual cosa no col·loca Catalunya amunt en el rànquing d’innovació. Tot i això, sí que pot ser un país clau en parlar d’Europa. Tanmateix, però Eduard Puig Martí, CEO d’Ideaded afirma que “tenim molta dependència perquè aquí no hi ha indústria perquè estructuralment no tenim visibilitat”.
Més inversió i talent
Sense dubte, un dels conceptes que més ha sortit durant les reflexions dels experts és la inversió. Països com els Estats Units o la Xina fan inversions pràcticament billonaries per a la innovació de les seves empreses. En canvi, Carme Hortalà Vallvé, directora general de Desenvolupament Corporatiu i Internacionalització del Grup GVC Gaesco, explica que Europa no. “Aquí encara tenim un model pensat en la rendibilitat”, diu l’experta, fent referència al fet que els grans inversors europeus no enfront del risc de la mateixa manera que els seus països veïns. “Si volem guanyar la cursa no ho podem fer amb el model de finançament del segle passat”, destaca Hortalà.
En el que si coincideixen tots els experts és el clar avantatge de recursos humans que té Europa, especialment Catalunya. Si una cosa no falta “en aquest petit país”, diu Puig Martí, és talent. El CEO d’Ideaded, reivindica la qualitat de les universitats, la capacitat de crear empreses i un teixit industrial molt heterogeni, especialment ben posicionat per aprofitar les oportunitats de la intel·ligència artificial.
El director general d’Elian Barcelona, també assenyala el talent com un dels factors que van fer de Barcelona una ubicació estratègica per a la companyia, juntament amb el port i la distància respecte dels competidors, i subratlla la importància del suport de l’administració pública. Per la seva banda, el president d’Ebro Motors Group, destaca que Catalunya té la sort de comptar amb talent en tots els sectors. En definitiva, Catalunya té la recepta per aconseguir ser una peça clau de la sobirania, pròpia, però també d’Europa. Ara bé, tal com conclou Brufau: “No creixerem com ens agradaria si Europa no canvia”.