"Creixement econòmic, benestar social, democràcia liberal". I amén. Aquesta seria la "santíssima trinitat europea" que, segons Antón Costas, ha definit el model de prosperitat del continent durant les darreres dècades i que cal preservar en un context internacional cada vegada més incert i competitiu. El president del Consell Econòmic i Social d'Espanya ha recuperat aquesta idea durant la Jornada dels Economistes 2026 per plantejar una pregunta de fons: com pot Europa continuar combinant aquests tres pilars sense haver de renunciar a cap d'ells? I Catalunya, quin paper hi pot tenir?
Per respondre aquesta pregunta de fe, Costas ha invocat un altre nom gairebé sant de l'economia europea: Mario Draghi, "o com a mínim beat", ha bromejat. L'expresident del Banc Central Europeu defensa que els elevats nivells de protecció social i redistribució europeus "no són negociables".
Però són compatibles la prosperitat europea i la continuïtat de l'estat del benestar? És sostenible el model actual, en què el creixement del PIB i el PIB per càpita han seguit trajectòries ben diferents?
Aquestes són algunes de les qüestions que han abordat aquest matí els economistes reunits en la Jornada dels Economistes, organitzada pel Col·legi d'Economistes de Catalunya, que aquest 13 de novembre ha aplegat prop de 1.900 persones a l'Hotel InterContinental Barcelona sota el lema Nou ordre global: l'economia catalana en joc.
"Avui seiem sota un arbre que algú va plantar fa anys". Amb aquesta reflexió, el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, ha volgut recordar que bona part del benestar de què gaudim avui és fruit de les decisions i els esforços de les generacions que ens han precedit. Però també ha reivindicat la responsabilitat de plantar ara els arbres que donaran ombra a les generacions futures: els de la innovació, l'educació, la sostenibilitat i l'esperança. Perquè, com ha defensat el degà, “el nou ordre global no es pot observar des de la grada”: cal anticipar-se als riscos, proposar solucions i, sobretot, “passar a l'acció”.
Carles Puig de Travy: "Avui seiem sota un arbre que algú va plantar fa anys"
En la mateixa línia, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha situat la "prosperitat compartida" al centre de la seva intervenció. Per continuar generant-la, ha assenyalat diverses palanques clau per a Catalunya, com les infraestructures, l'energia, l'aigua, el talent, la reforma de l'Administració i l'habitatge. I, recuperant la metàfora del degà, també s'ha quedat amb un dels arbres que ha esmentat Puig de Travy: "l'arbre de l'esperança", davant d'un context en què, massa sovint, el debat públic “posa el focus en els riscos i no en les oportunitats”.
Però quines decisions cal prendre per garantir que aquests arbres continuïn donant ombra? Com es pot sostenir l'estat del benestar sense renunciar a la competitivitat i al creixement? Aquestes preguntes han centrat la taula rodona sobre els pilars de l'estat del benestar, moderada per Joan Tugores, catedràtic emèrit d'Economia de la Universitat de Barcelona, i amb la participació d'Anton Costas, president del Consell Econòmic i Social d'Espanya; Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d'Economia; Xavier Ferràs, catedràtic d'Innovació d'Esade, i Judit Vall, catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona i directora de l'Institut d'Economia de Barcelona.
De les seves intervencions se n'han desprès set grans propostes.
1. Recuperar els bons llocs de treball
Per a Anton Costas, el punt de partida és recuperar la capacitat de l'economia per generar ocupació de qualitat. El president del Consell Econòmic i Social d'Espanya ha recordat que el contracte social que ha sostingut els anomenats "trenta gloriosos" —les tres dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial— s'ha fonamentat, en bona part, en els bons llocs de treball industrials. Aquestes ocupacions han permès consolidar una àmplia classe mitjana i han ofert a moltes persones alguna cosa més que un sou: estabilitat, seguretat i la possibilitat de construir un projecte de vida.
Costas ha relacionat la pèrdua d'aquestes oportunitats laborals amb el malestar social i polític que s'ha manifestat en fenòmens com el Brexit o l'ascens de Donald Trump als Estats Units. Per això, ha defensat que el nou contracte social europeu ha de garantir que qualsevol persona que vulgui treballar i estigui en condicions de fer-ho pugui trobar una ocupació.
Aquesta aposta, però, no s'ha de limitar a recuperar el pes de la indústria, que també. Costas ha recordat que el sector industrial és estratègic, però que els serveis també han de convertir-se en una font de bons llocs de treball, ja que concentren una part molt important de l'ocupació.
2. Incrementar la productivitat
La segona proposta passa per millorar la productivitat, una de les assignatures pendents de l'economia catalana i espanyola. Teresa Garcia-Milà ha advertit que, malgrat el creixement del PIB dels darrers anys, l'evolució de la renda per càpita ha estat molt més modesta. Entre el 2000 i el 2025, ha exposat, el PIB ha augmentat més d'un 55%, mentre que el creixement per habitant no ha arribat al 20%.
Per a la presidenta del Cercle d'Economia, aquesta diferència evidencia que no n'hi ha prou amb créixer: cal generar més valor amb els recursos disponibles. I això és especialment important en un moment en què l'envelliment de la població incrementarà la pressió sobre les prestacions i els serveis públics. Un estat del benestar més costós necessita una economia més productiva i una ocupació de més qualitat que ampliïn la base de recursos amb què es finança.
Entre les palanques per aconseguir-ho, Garcia-Milà ha destacat la incorporació de personal especialitzat en recerca a les empreses, que ha identificat com un dels factors que més contribueixen a millorar-ne la productivitat. També ha assenyalat la importància de les infraestructures —tant les de transport com les de connectivitat—, la competència empresarial, la salut i una educació més efectiva, amb un paper destacat de la formació professional.
3. Dissenyar millor l'estat del benestar
Més recursos, però també una millor manera d'utilitzar-los. Garcia-Milà ha defensat que la sostenibilitat de l'estat del benestar no depèn únicament de disposar de més finançament, sinó també de revisar-ne el funcionament, els incentius i l'eficiència.
L'economista ha recordat que el model europeu compleix tres funcions essencials: redistribuir la renda, protegir les persones en situacions de vulnerabilitat i garantir oportunitats a través de serveis com l'educació i la sanitat.
I per millorar-ne el disseny, ha posat diversos exemples. En l'àmbit sanitari, ha plantejat la possibilitat d'introduir mecanismes de pagament vinculats a l'ús dels serveis, modulats segons la renda i amb exempcions per als col·lectius més vulnerables. En matèria de pensions, ha defensat fórmules que facilitin compatibilitzar la jubilació amb la continuïtat de l'activitat laboral. I, pel que fa a les prestacions d'atur, ha reclamat polítiques actives més eficaces, que acompanyin les persones en el retorn a l'ocupació i incorporin incentius i formació contínua. En educació, també ha apuntat la necessitat de millorar la governança dels centres, reforçar el lideratge de les direccions i invertir en la formació del professorat. La qüestió de fons, segons Garcia-Milà, és aconseguir que l'estat del benestar sigui més efectiu, no només més gran.
4. Millorar el finançament autonòmic
A les dues grans línies generals —més productivitat i un millor disseny del sistema—, Garcia-Milà hi ha afegit una qüestió específica per a Catalunya: la necessitat de millorar el model de finançament autonòmic. Sobre aquesta qüestió també s'ha pronunciat Alicia Romero, consellera d'Economia, qui ha recordat en la seva ponència que s'ha aconseguit "posar una proposta sobre la taula després de 17 anys". Ara bé, la mateixa poítica ha recongeut que "sempre tot és millorable", referint-se al pacte actual.
La raó és que una part fonamental de les polítiques que sostenen l'estat del benestar, com l'educació, la sanitat i els serveis socials, recau en les comunitats autònomes. Per tant, la capacitat de Catalunya per mantenir i millorar aquests serveis depèn també dels recursos de què disposa per gestionar-los.
5. Apostar per la innovació i la tecnologia
La cinquena proposta l'ha posat sobre la taula Xavier Ferràs, “un enginyer entre economistes”, que ha advertit que la globalització tal com s'ha entès durant les darreres dècades s'ha transformat. En un món més fragmentat, on les grans potències competeixen pel control de les tecnologies estratègiques, la capacitat d'innovar i desenvolupar tecnologia pròpia s'ha convertit en una qüestió de competitivitat i també de sobirania.
Ferràs ha assenyalat que Europa corre el risc de quedar atrapada entre els Estats Units i la Xina, dues potències que han adoptat estratègies tecnològiques molt més decidides.
Catalunya, ha apuntat, disposa d'actius importants: recerca, talent, empreses industrials competitives i emprenedors. Però això no és suficient si no es fa el salt d'escala. La seva proposta és pensar en gran i impulsar projectes tecnològics amb prou dimensió per competir internacionalment. Sense una economia innovadora i capaç de controlar una part més gran de les tecnologies que utilitza, ha advertit, serà difícil mantenir els nivells de prosperitat i benestar.
6. Invertir en salut per generar productivitat
La catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona Judit Vall ha introduït una perspectiva que sovint queda fora del debat sobre competitivitat: la salut no és només una despesa de l'estat del benestar, sinó també una inversió que genera productivitat.
La idea central de la seva intervenció ha estat clara: "Invertir en salut genera productivitat". Una manera de recordar que la competitivitat i el benestar no són objectius contraposats, sinó que es poden reforçar mútuament.
Judit Vall: "Invertir en salut genera productivitat"
Una població més sana pot participar més en el mercat laboral, treballar més hores i produir més per hora treballada. En canvi, l'empitjorament de la salut té conseqüències directes sobre l'activitat econòmica. Vall ha assenyalat que a Catalunya les hores de treball perdudes per baixes laborals han passat del 2,5% de fa una dècada al 5,3% actual, i que les baixes relacionades amb la salut mental s'han més que duplicat.
Per revertir aquesta tendència, ha defensat reforçar l'atenció primària, la prevenció i la salut mental, així com millorar la coordinació entre els sistemes sanitari i social.
7. Aprofitar la longevitat amb jubilacions més flexibles
L'augment de l'esperança de vida també obliga a repensar la relació entre edat, salut i activitat laboral. Vall ha recordat que l'esperança de vida a Catalunya se situa en els 83,7 anys, uns tres anys per sobre de la mitjana europea, i que una part d'aquest increment correspon a anys viscuts amb bona salut.
Per il·lustrar-ho, ha comparat la situació actual amb la de finals dels anys setanta: un home de 71 anys té avui un estat de salut similar al que tenia un home de 63 anys aleshores. Tanmateix, mentre que en aquella època treballava prop del 60% dels homes d'aquesta edat, actualment només ho fa un 2% dels homes de 71 anys.
Segons les estimacions que ha exposat, aquest canvi representa un potencial d'uns vuit anys addicionals de vida laboral en els homes i sis en les dones. Vall ha matisat que no es tracta de demanar a tothom que treballi més temps, sinó de crear les condicions perquè les persones que vulguin i puguin continuar actives tinguin aquesta possibilitat. Per això, ha defensat fórmules de jubilació flexible i gradual, compatibles amb una bona salut en les etapes avançades de la vida.
Un 'bonus track' i una línia vermella
Més enllà de les propostes per fer sostenible el sistema, Vall ha volgut deixar clara una advertència: no es pot qüestionar la universalitat de la sanitat pública ni restringir l'accés a determinats col·lectius amb l'argument d'estalviar recursos.
Segons la seva recerca sobre les conseqüències de les restriccions d'accés introduïdes el 2012, aquestes mesures no generen estalvis econòmics, sinó que poden acabar provocant costos sanitaris i socials més elevats, com un empitjorament de la salut dels infants, més complicacions durant els parts i una menor detecció de determinades malalties, com el càncer.
La defensa de la universalitat ha funcionat així com el contrapunt final del debat: sostenir l'estat del benestar exigeix millorar-ne el finançament, l'eficiència i la capacitat de generar prosperitat, però no necessàriament retallar-ne els principis.
I així acabem amb el mateix sant del començament, Mario Draghi, i una de les màximes que millor resumeixen el repte europeu: els nivells de protecció social i redistribució d’Europa “no són negociables”.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
