FemCAT reclama més sobirania i ambició per fer de Catalunya un país líder

Catalunya té les eines per ser el millor país del món. Indústria punteria i innovadora, gran talent, coneixement i centres de recerca i una gran capacitat emprenedora, són algunes de les qualitats que s'atribueixen al territori. Ara bé, el dèficit fiscal, la manca d'infraestructures i mobilitat i la poca sobirania retenen tot el potencial del país; una situació que augmenta any rere any i que frena a Catalunya per esdevenir un dels territoris clau a Europa. Tatxo Benet, president de FemCAT, ho ha assegurat des del faristol del Fòrum anual de l'entitat, celebrat aquest dimarts. "El pacte fiscal d'Espanya amb Catalunya és vergonyós i intolerable", ha etzibat Benet, qui ha afegit, però, que es vol mantenir optimista i ha remarcat que aquestes no són queixes buides, sinó que vol treballar per millorar tots els aspectes que priven Catalunya de ser una gran nació. Per al president de FemCAT, vivim en un món "sobrediagnosticat". Així, la realitat convulsa del món, el qual cada vegada està més fragmentat, ha de servir com a crida a "posar-se d'acord" per definir com ha de ser Catalunya l'any 2044: "Catalunya té molts motius per confiar en ella mateixa", ha afirmat.

Sota el lema Complicitat, Compromís, Coratge, Catalunya, el XIV Fòrum FemCAT torna a reunir els empresaris del país en una jornada que busca "passar a l'acció", diu Benet. Amb una assistència d'aproximadament 500 empresaris i empresàries, el Petit Palau de la Música Catalana s'ha convertit en espai de conversa i reflexió sobre diversos pilars clau per a Catalunya: la inversió com a estratègia de país, la integració de la tecnologia i la sobirania. Tres aspectes que no només afecten els catalans, sinó que també s'han portat a gran escala i s'ha reflexionat sobrer aquestes mateixes qüestions en clau europea, amb la participació d'honor de Sanna Marin, l'exprimera ministra de Finlàndia. Marin ha arribat a l'escenari per avisar als empresaris de la necessitat d'invertir —ara més que mai— en tecnologia i investigació pròpies. En aquest sentit, la política finlandesa ha defensat que "és absolutament necessari" i ha alertat que Europa ja arriba tard, emmirallant-se amb els Estats Units i la Xina, que gaudeixen d'una sobirania tecnològica molt més alta: "Som en l'últim moment per actuar", ha dit.

Catalunya té una oportunitat en aquest nou paradigma mundial que ha descrit Marin. Per a l'exprimera ministra de Finlàndia, la IA, la computació quàntica, la robòtica i altres tecnologies avançades "estan transformant ràpidament les nostres economies arreu del món". "Si depenem d'altres països, especialment d'aquells que no són democràtics, correm el risc de quedar-nos enrere en la cursa tecnològica", ha agregat. Ara bé, el país, especialment Barcelona, s'han convertit en grans centre d'investigació i coneixement, sobretot amb tecnologia quàntica. Malgrat que Marin ha admès que Europa està a la cua de la cursa tecnològica, Catalunya pot ser un pilar clau en aquesta lluita: "Els empresaris estem disposats a formar part d'aquesta Catalunya", ha dit Benet. Així i tot, el president de FemCAT ha recordat que la sobirania europea ha de passar per l'enaltiment i el creixement dels països. A part, també ha afirmat que "tenim indústria, coneixement i infraestructures per ser imprescindibles".

Sobre inversió en clau catalana, més enllà de l'evidència que les proclames de Marin també s'apliquen al país, Benet s'ha queixat de les infraestructures, sobretot del transport. D'aquesta manera, el president de FemCAT ha recordat que el transport públic funciona molt bé a Barcelona, però en sortir de la ciutat comencen els problemes. De fet, ha aportat una dada: a Barcelona s'inverteixin més de 200 milions en connectar el tramvia per la Diagonal mentre fora de la capital catalana "estan mancats del més mínim mitjà de transport". "Hem de ser honestos amb nosaltres mateixos", ha dit el president de l'entitat qui ha afegit que "potser el que ens passa és que els arbres de Barcelona no ens han deixat veure el bosc de Catalunya".

A més, Benet també ha reconegut que hi ha una clara necessitat de col·laboració amb el sector públic per aconseguir més dièsel per fer grans les empreses del país: "Som bons creant empreses, però no tan bons fent-les una mica més grans", ha lamentat Benet, qui ha afegit, però, que la solidesa del teixit industrial català s'ha aconseguit "amb una mà lligada a l'esquena", per la ineficiència del pacte fiscal: "Imagineu què farem quan puguem fer servir les dues", ha mantingut l'empresari.

Estructures sòlides de col·laboració

El XIV Fòrum FemCAT també ha donat l'oportunitat d'escoltar reflexions sobre el món del futur a l'empresariat català. De la mà de grans professionals d'empreses d'èxit i de centres de recerca i coneixement punters, la col·laboració i la nova era de la tecnologia han estat els dos àmbits escollits per les taules rodones. En la primera, titulada Coneixement, empresa i administració: mirades de complicitat, Jaume Sanpera, CEO de Sateliot i Taekyu Lee, investigador distingit del Korea Economic Research Institute (KERI) i president de la Korean Institutional Economics Association (KIEA) han explicat com l'estratègia de país ha de ser d'empresa global, és a dir competir però a escala de país, amb inversió real per a créixer tots els sectors, no només les empreses. Amb la moderació de Mariona Sanz, directora d'Innovació i Desenvolupament de Negoci del Barcelona Supercomputing Center, els experts han recordat que "la cooperació és una estratègia clau". D'aquesta manera, han recordat que cal col·laboració entre empreses, però també inversió pública. En definitiva, una bossa de diversos inversors que facin que el teixit empresarial augmenti —repetint el discurs de l'ex primera ministra finlandesa— la sobirania del país.

La tecnologia al servei de l'humà

La segona conversa ha posat la intel·ligència artificial al centre. Mònica Casabayó, professora titular i investigadora de l'Esade D3 (Institute for Data-Driven Decisions) ha entrevistat a Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política i Social, investigador Ikerbasque a la Universitat del País Basc i a l'Institut Universitari Europeu de Florència. Sota el títol, IA i el futur de les persones, el compromís necessari, Innerarity ha aconseguit captivar als empresaris i empresàries catalans amb les seves visions úniques sobre la nova era de transformació tecnològica. D'aquesta manera, l'expert ha assegurat que no tota la feina serà substituïda per IA, perquè ha recordat que hi ha decisions "que no es poden deixar en mans de màquines". A parer seu, la tecnologia pren millors decisions quan el problema té moltes dades, és de solucions binàries i sense escenaris d'incertesa i ambigüitat. "Totes les decisions que impliquin conceptes contraris les decidireu millors vosaltres que les màquines", ha remarcat l'expert.

Daniel Innerarity: "Totes les decisions que impliquin conceptes contraris les decidireu millors vosaltres que les màquines"

Per acabar, Innerarity ha confirmat que en el món del futur no hi haurà una guerra d'humans contra màquines, sinó "d'humans que controlen màquines contra uns altres humans que controlen màquines". Així, s'ha tancat la jornada amb una crida a reforçar la col·laboració entre empreses, institucions i centres de coneixement per afrontar els reptes econòmics i tecnològics dels pròxims anys. Un repte que, com ha defensat Benet, exigeix deixar enrere el diagnòstic i passar a l'acció per construir la Catalunya del 2044.